Càncer vs Sida

Anar a rebre una notícia com aquesta...evidentment, et canvia la vida.
S: Vas a rebre una notícia, sabent que el resultat és obra d'un acte (voluntari) que hages fet. - Pose el voluntari entre parèntesi, perquè llevat de transfussions o actes delictius, la majoria solen ser resultat d 'ctivitats sexuals o del consum de drogues parenterals compartides). Saps que les conseqüències d'aquest acte són de pervida, definitives i irreversibles. Només una sola volta que l'hages practicat marcarà el resultat de la prova.
Poden ser els minuts més llargs de ta vida. Si tens la sort de que no siguen dies.
Si el resultat és negatiu, celebra-ho, no és per menys.
Si el resultat és possitiu, benvingut. Benvingut a una malaltia amb estigma social.
Comenta als teus el que et pasa. Alguns t'entendran. Altres faran compassió i comentaris a les teues esquenes. Altres el vuit.
Suggereix a la teva parella o parelles sexuals (actuals i antigues), que es facen també alguna analítica. Prega que no estiguen contagiades. El contagi és un dels motius del gran estigma. Si ho estan, haurien de fer el mateix amb les seves parelles sexuals. Que pregue que no estiguen contagiades.
L'efecte dòmino pot ser devastador.
La crisi social que se't ve damunt és immensa. Primer la societat et farà l'esquena. Després ho anirà fent el teu cos. Primer tu ets nociu per la societat. Després la societat se't fara nociva.
Aillament.
L'aïllament és una cosa roïn. L'aïllament torna a una persona egoista, egocentrista, angoixosa i viciosa. No pot comunicar els seus sentiments i li provoca ansietat concentrar-los. I ningú pot corregir la visió centralitzada del món si no s'està prop.
I altres coses que....

C: Si, per contra, estas esperant esta notícia, no has d'amagar-te. Probablement algú t'acompanye a fer-te cada prova. Et preguntaran com va tot, amablement.
Els minuts d'espera al resultat, seran igualment durs.
En aquest cas no has de culpar-te per res. La causa és, probablement aliena a les teves accions. Si creus en algun déu, pots plantejar-li el tema.
Si el resultat és negatiu, pots celebrar-ho, de moment (igual que en l'altre cas).
Si és possitiu, la frustració caurà sobre tu amb la eterna pregunta de: per què a mi?

La sentència és igualment dura i desconcertant. Però en un cas estaras acollit per la societat. En l'altre repelit.


O som una colla d'hipòcrites, o no tenim molt clar que som igualment susceptibles a ambdues coses, de moment.
Salut!

Déjate querer...

Mujer, mujer. És extrany creixer sense una bona definició del que ets. Resulta confús que hages de ser dura i sensible, eficient i submissa, comprensiva, emprenedora, carinyosa, dolça, competent físicament, saludable, amable...El feminisme canvia, les modes canvien, però la dona sempre és esclava d'unes o d'altres coses (afegides a les que ja som tots per viure en societat). O si potser, de moltes alhora.

Una companya em diu que les dones que es maquillen els ulls són idiotes inconscients. Un company em diu sempre que no me'ls pinte que faig cara de cansada. Si vaig amb ulleres sóc, a més, una "gafuda desgarbada". Tampoc sé ballar com la majoria de dones, no tinc eixa gràcia innata del moviment harmonic. Sóc un poc desordenada. Em costa creixer professionalment. I m'agrada l'escatologia, què voleu que vos diga!

Al caos d'aquesta no-definició del que hem de ser, podem optar per la llibertat i la improvisació de ser cadascuna eternament diferent d'altra sense ser menys dona per això. I sempre estarem fent-ho bé a mitjes.

Molar mola

·Comprar en el H&M
·Ulleres grans de pasta. Si són de sol, seran RayBan de colors.
·Anar a laRazz i fer-se fotos locazz
·Els pantalons molt caiguts (per estar molt prim, a ser possible)
·Ser cosmopolita mundano
·El retro i/o vintage

May be

Seré mala. Faré que deixes el que estaves fent per tal d'atendrem. Faré que apartes coses que t'agraden, sense deixar de veure com jo faig el que vull. I ho faré quan i com vulga, sense haver de justificar-me. És més, si puc, faré que tu faces el que jo vull. Jugaré, i no malintencionadament, amb el pròjim. És questió d'aplicar un solapament de poders segons l'egoisme dicte. I normalment, el poder incrementa l'egoisme. I el pitjor és que tot això ho faràs per voluntat pròpia.
No t'acostes.

Mishi-net

Imagina't un pelux suavet. Ara pensa que estiguera calentet a més, i que et saludara quan arribes. Posa que quan t'asseus a l'ordinador o la tele, s'ajoca damunt de tu a abraçar-te. I que es distreu amb qualsevol paperet de plàstic que faça soroll. Digam que li agrada estar amb tu de matí junt a l'edredó i que t'acaricia i et dona besets (sense llengua) a la careta.

El resultat és una Anneta enamorada!

=)

València

Podriem parlar dels que quedaren sense vore el concert d'Héroes del Silencio, o de l'estança dels Reis a Ceuta i Melilla...però algunes de les menudetes notícies també donen joc.

Comença així:
" A Valencia le falta la Nochevieja

Los sicilianos lanzan trastos viejos por las ventanas, los daneses rompen platos, los barrios londinenses disparan castillos, Brasil llena sus barcos de flores... ¿Y nosotros?
Ni una plaza pública donde reunirse, ni un castillo de fuegos artificiales en la cuna de la pólvora, ni un plato típico... A la Nochevieja de Valencia le falta gancho y le sobra rutina. La ciudad de la Copa América, de la Fórmula 1 y del Mundial de Motociclismo no se puede quedar atrás en la noche más mágica. Nueva York, París, Londres, Moscú, Roma... celebran por todo lo alto la llegada del Año Nuevo mientras nosotros nos limitamos a comernos doce uvas. QUÉ! inicia desde hoy una campaña para despedir el 2007 como nos merecemos...."

Al final d'un mini diari d'eixos que regalen em sent massa insultada. Però finalment torne a agafar-los. Així puc posar-me al dia de com de subnormals som.

Gràcies.

Nota: la negreta l'he afegida jo.

¿?

L'economia mundial em desconcerta. Per què els països més rics en quant a matèria prima són els països més pobres, mentre que els que la tenen limitada dominen el món?
Qui és la borsa??

Jo no entenc res.

I què pasa amb el grà, arròs, café, sucre, llet...

Necessite alguna lliçó...m'he perdut.