Trellats i destrellats

Càncer vs Sida

2008-05-10T13:11:00.002+02:00

Anar a rebre una notícia com aquesta...evidentment, et canvia la vida.
S: Vas a rebre una notícia, sabent que el resultat és obra d'un acte (voluntari) que hages fet. - Pose el voluntari entre parèntesi, perquè llevat de transfussions o actes delictius, la majoria solen ser resultat d 'ctivitats sexuals o del consum de drogues parenterals compartides). Saps que les conseqüències d'aquest acte són de pervida, definitives i irreversibles. Només una sola volta que l'hages practicat marcarà el resultat de la prova.
Poden ser els minuts més llargs de ta vida. Si tens la sort de que no siguen dies.
Si el resultat és negatiu, celebra-ho, no és per menys.
Si el resultat és possitiu, benvingut. Benvingut a una malaltia amb estigma social.
Comenta als teus el que et pasa. Alguns t'entendran. Altres faran compassió i comentaris a les teues esquenes. Altres el vuit.
Suggereix a la teva parella o parelles sexuals (actuals i antigues), que es facen també alguna analítica. Prega que no estiguen contagiades. El contagi és un dels motius del gran estigma. Si ho estan, haurien de fer el mateix amb les seves parelles sexuals. Que pregue que no estiguen contagiades.
L'efecte dòmino pot ser devastador.
La crisi social que se't ve damunt és immensa. Primer la societat et farà l'esquena. Després ho anirà fent el teu cos. Primer tu ets nociu per la societat. Després la societat se't fara nociva.
Aillament.
L'aïllament és una cosa roïn. L'aïllament torna a una persona egoista, egocentrista, angoixosa i viciosa. No pot comunicar els seus sentiments i li provoca ansietat concentrar-los. I ningú pot corregir la visió centralitzada del món si no s'està prop.
I altres coses que....

C: Si, per contra, estas esperant esta notícia, no has d'amagar-te. Probablement algú t'acompanye a fer-te cada prova. Et preguntaran com va tot, amablement.
Els minuts d'espera al resultat, seran igualment durs.
En aquest cas no has de culpar-te per res. La causa és, probablement aliena a les teves accions. Si creus en algun déu, pots plantejar-li el tema.
Si el resultat és negatiu, pots celebrar-ho, de moment (igual que en l'altre cas).
Si és possitiu, la frustració caurà sobre tu amb la eterna pregunta de: per què a mi?

La sentència és igualment dura i desconcertant. Però en un cas estaras acollit per la societat. En l'altre repelit.

O som una colla d'hipòcrites, o no tenim molt clar que som igualment susceptibles a ambdues coses, de moment.
Salut!

Déjate querer...

2008-04-03T12:33:00.001+02:00

Mujer, mujer. És extrany creixer sense una bona definició del que ets. Resulta confús que hages de ser dura i sensible, eficient i submissa, comprensiva, emprenedora, carinyosa, dolça, competent físicament, saludable, amable...El feminisme canvia, les modes canvien, però la dona sempre és esclava d'unes o d'altres coses (afegides a les que ja som tots per viure en societat). O si potser, de moltes alhora.

Una companya em diu que les dones que es maquillen els ulls són idiotes inconscients. Un company em diu sempre que no me'ls pinte que faig cara de cansada. Si vaig amb ulleres sóc, a més, una "gafuda desgarbada". Tampoc sé ballar com la majoria de dones, no tinc eixa gràcia innata del moviment harmonic. Sóc un poc desordenada. Em costa creixer professionalment. I m'agrada l'escatologia, què voleu que vos diga!

Al caos d'aquesta no-definició del que hem de ser, podem optar per la llibertat i la improvisació de ser cadascuna eternament diferent d'altra sense ser menys dona per això. I sempre estarem fent-ho bé a mitjes.

Molar mola

2008-03-15T09:05:00.002+01:00

·Comprar en el H&M
·Ulleres grans de pasta. Si són de sol, seran RayBan de colors.
·Anar a laRazz i fer-se fotos locazz
·Els pantalons molt caiguts (per estar molt prim, a ser possible)
·Ser cosmopolita mundano
·El retro i/o vintage

May be

2007-12-06T11:22:00.000+01:00

Seré mala. Faré que deixes el que estaves fent per tal d'atendrem. Faré que apartes coses que t'agraden, sense deixar de veure com jo faig el que vull. I ho faré quan i com vulga, sense haver de justificar-me. És més, si puc, faré que tu faces el que jo vull. Jugaré, i no malintencionadament, amb el pròjim. És questió d'aplicar un solapament de poders segons l'egoisme dicte. I normalment, el poder incrementa l'egoisme. I el pitjor és que tot això ho faràs per voluntat pròpia.
No t'acostes.

Mishi-net

2007-12-04T10:36:00.000+01:00

Imagina't un pelux suavet. Ara pensa que estiguera calentet a més, i que et saludara quan arribes. Posa que quan t'asseus a l'ordinador o la tele, s'ajoca damunt de tu a abraçar-te. I que es distreu amb qualsevol paperet de plàstic que faça soroll. Digam que li agrada estar amb tu de matí junt a l'edredó i que t'acaricia i et dona besets (sense llengua) a la careta.

El resultat és una Anneta enamorada!

=)

València

2007-11-07T21:58:00.000+01:00

Podriem parlar dels que quedaren sense vore el concert d'Héroes del Silencio, o de l'estança dels Reis a Ceuta i Melilla...però algunes de les menudetes notícies també donen joc.

Comença així:
" A Valencia le falta la Nochevieja

Los sicilianos lanzan trastos viejos por las ventanas, los daneses rompen platos, los barrios londinenses disparan castillos, Brasil llena sus barcos de flores... ¿Y nosotros?
Ni una plaza pública donde reunirse, ni un castillo de fuegos artificiales en la cuna de la pólvora, ni un plato típico... A la Nochevieja de Valencia le falta gancho y le sobra rutina. La ciudad de la Copa América, de la Fórmula 1 y del Mundial de Motociclismo no se puede quedar atrás en la noche más mágica. Nueva York, París, Londres, Moscú, Roma... celebran por todo lo alto la llegada del Año Nuevo mientras nosotros nos limitamos a comernos doce uvas. QUÉ! inicia desde hoy una campaña para despedir el 2007 como nos merecemos...."

Al final d'un mini diari d'eixos que regalen em sent massa insultada. Però finalment torne a agafar-los. Així puc posar-me al dia de com de subnormals som.

Gràcies.

Nota: la negreta l'he afegida jo.

¿?

2007-10-17T13:54:00.001+02:00

L'economia mundial em desconcerta. Per què els països més rics en quant a matèria prima són els països més pobres, mentre que els que la tenen limitada dominen el món?
Qui és la borsa??

Jo no entenc res.

I què pasa amb el grà, arròs, café, sucre, llet...

Necessite alguna lliçó...m'he perdut.

A la pròxima serà

2007-09-27T02:02:00.001+02:00

Alguns pares quan veuen alguna cosa dels "nens prodigi", miren asseguts al sofà cap avall i murmuren: "Hale, i ahí estas tu, tot el dia mirant la tele, casporro...així mai arrivaràs a res". Podrien, en compte d'això pensar en el temps que ells han perdut, però tots sabem que jutjar als demés sempre és més divertit.

Després tens els "no-tan-nens prodigi", que és gent amb iniciativa que aconsegueix moure molt només amb voluntat.

I és que arriba un punt, que la edat no té res a veure amb els "èxits". Als nens prodigi els ha costat una no-infànça involuntària (probablement) produida pels pares, però serà un èxit que sempre orgullirà (a qui, ja no ho sé). Als no-tan-nens simplement se'ls ha ocorregut una idea i la porten a pràcitca. Tots dos podrien haver estat dedicant-se a seguir el camí bàsic...a creixer "com toca". Però simplement hi ha qui ho fa i hi ha qui no.

Ara és el moment de preguntar per l'ingredient que estimula uns a ser més "producitus" que altres...i esperar que et toque una dosi d'aquest a la pròxima.

+

2007-09-08T11:19:00.000+02:00

Últimament m'entra la nosaltàlgia en llocs curiosos...tipus dutxa o bus.
En l'última pillada recorde altra volta una infànça on veia Bola de Drac (amb totes les possibles continuacions), i jugar al Street Fighter en la consola. Quins personatges tan grans!!! Jo sempre em triava a Blanca, aquell grandot, verd, amb cresta fins l'esquena, que soltava descàrregues elèctiques i que també es convertia en bola giratòria atacant. Brutal. Clar, i ara voldran que amague la meva agressivitat. Em confonen...pensava que era una cosa de la qual estar orgullós. Però això passà un poc de moda...ara els nens juguen al Sing Star i canten monyades. Què confús!

sometimes (pronunciat tal qual)

2007-08-23T14:57:00.000+02:00

A voltes estime
a voltes em fa mal.
De vegades dubte i veig foscor,
altres gire el cap i em deixe portar.
A voltes em sent poderosa i orgullosa
i a voltes vulnerable i insegura.
A voltes pense en el futur,
de vegades l'ignore absolutament.
De vegades em llençaria a la piscina
i altres al buit (metafòricament).
Unes voltes vull oblidar
i únicament passar pàgines,
altres pense que els records
són unes coses que ningú et pot furtar
i que comporten experiències d'aprenentatge.
De vegades adore ser dona,
altres preferiria ser asexuada.
De vegades trobe la pau i descanse,
encara que només siga una estona.
Altres voltes em pinte les ungles de colors
i em sembla graciós.
A voltes necessite
A voltes fuig...
...per sort, tot és de vegades.

Mami

2007-08-21T14:32:00.000+02:00

Quines coses faig. Per compençar el viatget a Barna, arribe i compre, descongele el congelador, cuine i treballe...sóc una doneta. Ejem!

Time ago

2007-08-12T08:38:00.000+02:00

Long long time ago...I can still remember... ninonino...

Recorde anar els diumentges ben abrigada a alguna missa de les 12, a la catedral. Adormir-me en la missa i sortir amb bones ganes. Allí a la plaça encara hi havia contacte amb un animal, el colom. Per aquell temps encara no les premia com a rates voladores i feien molta gràcia. Hi havia un vellet/velleta (no recorde el sexe, la veritat) que venia "alpiste" i el compravem per poder acosar o ser acosats (tampoc ho recorde amb claredat) als coloms. Era bonic, encara que escrit així no ho parega. Però tinc una imatge fotogràfica mental i és fins i tot en blanc i negre.

Alguna infància hagué, encara que vulga disimular. :P

PD: Maco surt corrent a la de jaaaaaa!!!!

Que passes un dia fresquet!

2007-08-06T00:56:00.001+02:00

I aquesta serà una de les persones a les que he d'agrair un muntó de coses que aprés i compartit i amb les quals viatge sempre. Per que hi ha moments que conformen la teva personalitat i que t'acompanyaran molts anys. I per que no hi ha res més sa que poder gaudir d'uns bons records per tal de poder dir aquella frase de "cualquier tiempo pasado fué mejor". Encara que la filosofia de vida siga inversa: "qualquier tiempo futuro será mejor que el presente y que el pasado".

Vamos, que no sé si la estic liant tonta per felicitar-te!!!
Graaaaaaaan tuuu, i graaaaaaaaan et fas!!! jiji!
Per molts anys simio feliç!

Individualisme

2007-07-31T16:29:00.000+02:00

Cruel individualisme i a mort. Podria ser el consell d'avuí.
Ja fa quasi 2 anys que jo vaig deixar de creure en les parelles. Ben poquetes són realment feliços. I estic coneguent últimament històries increiblement fotudes. Finals sorprenents per a vintenes d'anys de parella, persecucions, depressions...etc.
I jo no entenc, no entenc per què triem que la nostra vida s'edifique al voltant de les parelles. Per què "tothom" crea, volent o sense voler, una família que es desmoronarà en un 73 % de probablitats. Com es possible que es regalen anys a una persona que els escupirà? Com hi ha gent tan obsessiva i que sent necessitats incontrolables de realcions...No seria més fàcil que tots ens dedicarem al creixement personal i individual? Al progrés de les notres carreres, a l'increment dels coneixements o dels valors com a persones? Què sé jo? Qual sevol cosa abans que deixar que la teva felicitat estiga en mans d'altra persona.
Em sorprenc del que dic, i em pasa molt últimament. Ex-defensora afèrrima de l'amor, diré que ningú és de fiar, ni una mateixa.
Potser només hauriem de deixar-nos disfrutar del moment d'enamorament i allunyar-nos després per evitar fer-nos mal. Però quan aixo passa és massa absurd i no hi ha motius per moure fitxa. Ens deixem endur perillosament cap al suicidi.
No obstant, fer això seria com evitar qualsevol altra activitat amb un risc potencial, tipus sortir al carrer on hi ha vehicles.

Mal si fas, mal si no fas...Anna, estas definitivament boja.

Petits plaers de la vida

2007-07-23T13:41:00.000+02:00

Posar els espaguettis a l'aigua bollint doblant-los a poc a poc mentre es fan blanets per tal de no trencar-los.

M'agrada l'estiu

2007-07-21T16:32:00.001+02:00

Jo així no puc concentrar-me. Estem acabats...a vore si corre l'aire i faig ja les coses importants.

Ha d'haver temps per tot :o)

Optimisme a base d'osties

2007-07-12T01:42:00.000+02:00

És el que tenen aquestes coses. Arriba un punt en el que prendre decisions no deu ser tan roïn. Tots sabem que només la mort és definitiva en aquesta vida, així que poques coses hauríen de ser tan greus com les pintem. I moltes voltes són decisions que es prenen a diari, per molt que afecten a la teva vida.
Les repercussions poden ser bastant greus, però no hi ha finalment, tantes coses a les quals no pogam adaptar-nos. Així que,encara que cada dia veig que el que tinc a les mans pot canviar-ho tot, confiaré per una volta en un destí en el qual no crec. Que pase el que tinga que pasar. Cap de les opcions pot ser tan roïn per no adaptar-me mai.
Parle de la responabilitat de prendre el volant del que estas conduint, que conforma la teva vida. La responsabilitat de cadascuna de les actuacions i conductes que prems.
Deixem-nos de conductes autodestructives. Relax, take it eaaasy... Tot té solució, més o menys propera, més o menys costosa.

Titants

2007-07-08T20:19:00.000+02:00

Dos dies seguits m'han dit que dec tenir uns 26 anys. Això amb 22 recent fetets. Quan em faig la ofesa, automàticament em diuen: és que ets molt madura... No sé si tinc pinta de ser més major, o tinc esperit de "uela" o algo, però m'ho hauré de fer mirar. Tractaré de fer coses més xorres o més lleugeres...potser així semble més jove, si és possible ;)

Vinga, animarem l'assumpte posant un parell de vídeos de tema humorístic, per variar.
Per una banda, un vídeo futurista del 72...molt molt gran! Jo vull ballar com eixa gent, al ritmo del porompompoooom...(8)

Altre també molt bó. Aquest personatge sembla sortit de La Hora Chanante, no?? Però no, es tito Gon...ja està ací. El Gilipollas de la semana.

Alé, ahí queda eso.

De trajectes i CAMINS

2007-07-02T18:20:00.000+02:00

Boleta

2007-06-26T23:17:00.000+02:00

Estava vegent-ho venir. Ja estava convertint-se en una mala costum, sempre jugant amunt i avall amb la boleta de vidre. La seva fragilitat la fa especial, i la forma perfectament arrodonida li conferix un tacte que no m'esgotaria mai de tocar...quasi acariciar.
Ara entropesse i em rellisca de les mans, que la sostenien sense fermesa. Cau i es trenca. Llastimeta i llagrimeta que també cau. Feta mil trossets per terra, mire bocabadada buscant solució. Podria tractar d'agrupar els trossets i apegar-los, però probablement ja no tornaria a rodar tan suau com abans més.

Qui sap, potser cadascun dels trossets es convertisca poc a poc en noves boletes de vidre menudes i suaus...com els grans de sorra de la platja.

Però mentre no aniré descalça per no tallar-me amb els vidres.

YKK

2007-06-11T23:42:00.000+02:00

Jo de major vull ser YKK.
Porteu uns pantalons vaquers?? Mireu què posa a la cremallera.
Eixe tipo está forrat fixe.

Un click!

2007-06-08T13:57:00.000+02:00

Com a amant de les fotos vaig fent clicks i pegant botets per fer un anàlisi social a través de fotos de la gent. Hi ha coses bones bones.
Com ja s'haureu adonat el tipus de foto que m'agrada és aquell on surt gent. Total que d'un lloc a un altre arribe al blog d'una xica, una tal Cory. Continue pasant fotos i fotos seves i vaig observant que són molt bones, i que eixa xica no deixa indiferent (personalment té un estil que m'encanta). Val, continuen les fotos i veig que no és una persona "normal". Aquesta noia no fa altra cosa que sortir de parranda, que está collonut. Però surt sempre amb un fotògraf professional, i això ratlla.
Després de varies estones mirant coses d'aquesta tipa i pegant botets per la xarxa me n'adone de que és model, però d'una forma original, com tota ella.
Vos presente a Cory Kennedy: "Cory, de 17 años cumpliados el 21 de Febrero es para muchos una "celebridad" salida de Internet, cuya única profesión (al menos por ahora) es salir de fiesta por los night clubs de los Ángeles en compañía de abundante alcohol, revolcarse en el piso con su carísimo vestuario y mirar a la cámara." O això diu el seu flog.
I d'ahí altre dels motius pel qual no deixa indiferent. Per que viure d'això no li pot treure profit futur. O sí, segons el que entengues per profit. Per que passa per la vida amb massa lleugeresa quan la resta treballem. Per que ella posa la ma i els pares li donen diners. Per que és extravagant vestint i li queda graciossísim. Per que té una bellesa dubtosa bastant natural i desenfadada. Per que la fama només li ha costat ser la musa d'un "cool-hunter", que per a més conya es fa anomenar CobraSnake. Per que fa el que molts voldrien i no poden: viure de la festa i damunt ser idolatrada. Per que amb una de les seves bosses i/o botes es podrien vacunar 500 nens pobres (això sí, convinat amb samarretes destrossades milimètricament). Per que representa la descendència del fenomen "heroin-chic"* que ja va iniciar Kate Moss , tan odiada pels seus problemes amb les drogues... com si els altres famosos foren sants.

He trobat milers de foros i blogs on parlen de la Cory. El que és cert és que es perillós crear models com aquest, ja que fomenta anorexia i fa que totes les nenes només es preocupen per "molar" tant, i no per altres coses com què pensen fer per sentir-se realitzades, o per no enfonsar-se quan vegen que amb la roba d'eixa xica no poden sortir al carrer, perquè semblen insults a la natura.

La conclussió és que Cory-mola-mazo. Yo me la pido.

* Tipus de look de les xiques molt primes, blanques, ulleroses (de ojeras), amb cossos de xiquet...

Acabant

2007-06-05T12:57:00.000+02:00

Què fàcil ser egoista i buscar excuses. Protegir la moral per poder suportar la pressió que no et deixa veure ni actuar amb claredat.

Què asfixiant tenir la responsabilitat de causar sentiments a la gent, quan un no sap ni què fer amb els seus.

Què estupid pegar-li mil voltes a coses importants i quan creus tenir una solució, algo ho canvia tot.
Pensar que tens el control...

I la urgent necessitat per solucionar en el pitjor moment o de la forma menys adequada...

...el temps continua passant.

Perquè a ningú li importa més la felicitat aliena que la pròpia.

I (L) SEDA

2007-06-01T00:08:00.001+02:00

Inditex

2007-05-24T20:06:00.000+02:00

-Apagando insendios con alcohol-

Ahir vaig tindre altre moment d'indignació d'aquestos meus.
Resulta que vaig fer una entrevista per treballar en una de les tendes d'aquesta multinacional. I ara ja entenc perquè solen haver xiquetes de 16 anys.
Paguen a 4€/hora. Em proposava un contracte de 94h/mensuals, amb un sou de 400 euros.
Hauria d'acabar ahí el post, perquè ja està tot dit, no? És que no entenc...Zara, Mango, Stradivarius, Bershka, Pull&Bear, i totes aquestes tendes on em deixaria mooolta pasta si la tinguera (va amb el cromosoma X, ho sent, ho he anat desenvolupant molt poc a poc). Val, en totes aquestes tendes, tenen una megaplantilla de gent subnormal que accepta aquestes condicions de treball. I no són inmigrants, ni pobres. Ni gent que ho necessita per viure. Així encara és més delictiu. Com anem a tenir unes bones condicions si ens deixem fer açò?? Què pasa? Aquesta gent...jo pense que sí que ho saben, que els estan explotant, no? Caram, quin conformisme més perjudicial per un país. Total...no sé, supose que per això tenen preus competents. Quins malparits!!!!

Aaarg!!!

Contra els examens

2007-05-21T15:21:00.000+02:00

Una volta més

2007-05-11T17:20:00.000+02:00

Intro

2007-05-10T15:20:00.000+02:00

"L'ancià ha pasat de res una figura respectada i admirada per saviesa a ser la imatge d'una persona que ni és productiva, ni és consumidora de béns a la societat, i per tant no té valor més enllà de la indústria farmacéutica.
Se'ns presenta l'ancià com un personatge sense interés ni valor i que, a més a més, no és independent. Així i amb la desprotecció amb que comten, es crea una atmosfera propícia per al sorgiment d'un maltractament, com a mínim, psicològic..."

Altres reflexions sobre la maduresa.

Pica? Et fots!

2007-05-05T12:34:00.000+02:00

Demà picarà més.

E: ... Avuí tinc les cames molt cansades. Em pasa alguns dies, i només tinc ganes d'arribar i posar-les en alt. Però sempre tinc massa coses a fer, així que el cansanci s'acumula.
A: Si? Doncs jo estic començant a tenir varius. Què et sembla? Tu en tens?
E: Sí, me'n va sortir alguna després de l'embaràs, ací als peus. Mira!
A: Això és tot el que tens!?? Jo no tinc fills i mira!
-Comparacions mesurades subjectivíssimament. Ens encanten. És la costum de voler demostrar quina està pitjor.-
E: No són per a tant.
A: No ho són amb 20 anys, si m'espere a tenir un fill jo, me les hauràn d'amputar. Aquestes coses mai van a menys.
E: Ja, potser hauríes de fer exercici..
A: Clar, em surten per passar-me la vida de peu, i voldràs que quan acabe la jornada me'n vaja a fer exercici. D'això res. A més, si en fera...de què em queixaria? De qual sevol altra cosa...jaja!
Però és que la natura és molt cruel. Fer-se major no mola. Pensa amb les menopàusiques, si avuí els fan mal els ossos, no tenen més remei que fotre's, perquè demà només els pot fer que més i més mal...I tot això sense tenir cap malaltia greu.

De les coses superficials.

Camuflatge

2007-04-27T19:47:00.000+02:00

Total, que al Superman no el reconeixen mai perquè està camuflat amb unes ulleres, i clar, ningú se n'adona del que hi ha darrere.

I ara Pau faria alguna broma amb el meu resentiment cap a la mala imatge de les ulleres.

Val, ja estàn les fotos del meu aniversari. En aquestes si que estic en totes totes, però és que és l'unic enllaç que tinc. Semble que s'envia un enllaç a cadascuna de les persones amb només les fotos en les que surt. Ací el pose.

Jet Lag

2007-04-25T15:28:00.000+02:00

Després d'un descanset i un que altre viatge, tant a l'espai com personal, ací estic. He fet milers de fotos, m'he emancipat (mai se sap si és definitiu o què), he sigut festera de Montesa, he complit anys i rebut la meva primera festa sorpresa, i he treballat, entre d'altres coses fent el que hi ha a la foto.

Dels resultats del viatge tinc...una casa (val, una habitació) sense internet, espere que per temps limitadíssim. He d'admetre que me'n puje per les parets sense tenir-lo. I que trobe a faltar fer voltios pels vostres blogs i escriure i que ens parlem i tal...
Tinc que aprendre a ser justa amb els demés i a respectar el meu propi espai que viole sovint. I aprendre a identificar quan la falsetat d'algunes conductes em pot influir malament.(Sempre pensava que els falsos eren encantadors a la cara, i que al final el que tens a la cara es tot el que rebs, així que collonut!)

I reafirmar que m'ho pase molt millor quedant tots a una casa, que sortint de super-disco-fashion.

I comentar que m'ho he passat molt molt bé amb els montesins, i els amics d'ací ultimament! Bienn!!! No oblideu fer una visita a la galeria de fotos de Miquel!! Encara que..coleguito, t'has lluit eliminant-me de totes les fotos...o és que directament no em treus en cap!! ñaaa

...

2007-04-06T23:14:00.000+02:00

I què sabré jo!! No sé que fer amb vostés, estimats lectorets. Absentar-me tampoc és del tot just. O sí.
Es divendres, 23:15. Són vacances. I díes de reunió familiar. No estic ni amb els amics, ni amb els germans. Ni amb ningú.
Tampoc estic a ma casa. Un lloc familiar.
No em trobe del tot bé. Tinc un joquesé que què sé jo! I tot el que escolte són unes rialles de fons i els trons. Ditxosos trons i plutjetes, que ens tenen així ja setmanes i setmanes.

I rumiant.
L'entramat d'una vida, tan complexe i fràgil. Tot és mentida (o massa vertader). Unes mentides les creiem, i altres sabent-les incertes decidim negar-les.
I finalment ets buit. I poca cosa té sentit. De què et val fer coses per sentir-te buit? De què val tenir una casa, un treball, o esforçar-te per acabar uns estudis? Si al final ets buit, i les rialles sols s'escolten a través d'una paret.

No vaig triar l'art, perquè és un món molt subjectiu i dur. No vaig triar els nombres, perquè m'esgoten i em confonen. Tampoc les lletres, perquè com veieu, no se'm dona gaire bé. Vaig triar la gent com a motiu per fer les coses. I la gent em resulta afilada i punxeguda. Desconcertant.
Què pasa quan et sents tan sol, i saps que poc es pot fer? Quan et sents així, i has de fer com que no pasa res. I quan saber que estant així no vas a millorar res.

I ara què?

Doncs que ja ho tenim. Evidentment avuí tinc un dia trist. Altre.

Altres instints

2007-03-22T20:35:00.000+01:00

I el que ens diferencia dels animals és la capacitat d'autocontrol. Já!

Tots sabem que qui juga amb foc acaba cremant-se. Però el foc mola. I sinò pregunteu als falleros.

Dimarts 13

2007-03-13T18:24:00.000+01:00

Per fí un dimarts 13 com toca!!
Avuí he d'estar orgullosa de ser dona...altra volta. A més quasi se'm desangra un pacient que ha fet que arribara tard al curro i em tiraren dues bronques les dues jefes pel mateix motiu.

Passe d'eixir esta vesprada!

ALARIDO

2007-03-04T19:30:00.000+01:00

Des de fa un parell de caps de setmana, tenia açò pendent. El só és una mica roïn, el tipo de la taula es va lluir. Equalitzat millora molt, però el youtube és el youtube.
Ací vos deixe amb una de les cançonetes. Jeje!

Análisi fallero 1 a dia 4

2007-03-04T19:07:00.000+01:00

Aspectes negatius: des del dia 1, ja hi ha carrers tallats, i fins i tot algunes carpes muntades. Jo no sé a les ambulàncies què els semblarà açò. Sense parlar de la quantitat de llocs d'aparcament que es paralitzen quan més falta fan.
Les tanques de "La fallera" són totpoderoses. On hi ha una tanca o varies, no es pot aparcar. Estic per baixar i furtar-ne unes quantes per utilitzar-les la resta de l'any per reservar plaçes per al cotxes (i cobrar, per suposat).
Els nanos ja van marejant amb els "petardos" amunt i avall, cosa que encara no és especialment molesta. I a partir d'ara tot carrer pot ser tallat d'imprevist (imprevist per als que no ens coneguem el programa de les falles) per pasacarrers, cabalcades, o qualsevol altre tipus d'acte vital. Si vius al centre... el millor que pots fer és emigrar, ja que hauràs de pegar-te d'hòsties amb la gent per abaixar al Consum. L'aire deixa de ser respirable (cosa que ja pasava abans) i no és per la pólvora, que també, sinò per l'oloreta a oli recalfat siscents milions de vegades de les bunyoleries, que en són unes 6 només al voltant de ma casa.
L'índex de cremades es triplicarà d'ací al dia 19.
I tota la festa no és gratuita, hem de pagar-la. I per tal de fer-ho, les grues estàn cabronejant a destre i sinistre amb els pobres cotxes que han hagut de ser aparcats...en meitat del carrer.
Del patriotisme absurd que els entra als qui menys deurien, i de les seves faltes d'ortografia alhora de demostrar-lo per escrit, podria fer tot un reportatge (que si m'aborrisc molt faré).

Finalitzaré amb els aspectes possitius, que també hi han i així llevem el mal gust de boca: fa molt bon temps, s'està genial al carrer i es nota molt. Anit estiguérem veient una peli al portatil en ple carrer, amb unes cadiretes i una taula. Fa ganes de sortit a tothora. Hi ha un ambient alegre.
Els falleros realitzaràn moltes activitats que semblen sociables i que fan que la gent es reunixca amb un motiu. És bonic, també. I, com en tot, hi haurà activitats mortalment aborrides (pasacarrers, cabalcades, ofrena...) i altres molt divertides (berbenes, festes de disfresses...).
Parlaré també de les mascletades i els castells. Les mascletades són excessives i innecessàries, però quan estàs veient una és algo xulo. És impressionant i emocionant l'extremitat del soroll. Els castells, especialment el de la nit de foc, són una passada.
Esmentaré que als de fora els sol agradar molt aquesta festa, i es deixen molts duros ací. Duros que jo aprofitaré per treballar enguany en tota moguda fallera. Estaré amb l'equip Damm en cada event. Venuda, però amb algún duro. Tampoc em perdré res de nou.

I ací acava el pessat anàlisi 1 de la moguda.

Más reflexiones anales del entorno.

Luses, fotómetros y disparen!!

2007-03-04T19:02:00.000+01:00

Tout va bien

2007-02-27T19:38:00.000+01:00

No necessite més que la diminuta ranura dels ulls quan m'estic rient per adonar-me de quant m'agrada la tranquilitat que m'ofereix la meua meravellosa monotonia.

Infermeria 2004-2007

2007-02-24T13:40:00.000+01:00

Qué poquet ens queda xiques!!!
Ací un vídeo del soparet de l'únic dijous del curs que hem pogut fer el ganso. La qualitat és realment roïn. És el que pasa quan els medis són "cutre-caseros".

La llàstima és que s'acabe...però alhora quina alegria!

PD: Ojo a la música típica de vídeo de comunió xD

3,2,1...cerdo!!

2007-02-21T23:50:00.000+01:00

All you need is...

2007-02-14T22:49:00.000+01:00

Assertivitat no és simpatia. Crec que puc ser extremadament empàtica amb els desconeguts. Fins punts ridiculs, ja que després m'adone que he comprés com ha pensat una persona amb la qual no estic gens d'acord, i probablement, li he donat tota la raó. Assertivitat tampoc es empatia, per tant. Ni valentia tampoc, acceptar sempre el que altres diuen per tal de no enfrontar-te amb algú desconegut, que mai saps per on surtirà...no és valent. No sóc valenta. Però note que la gent amb la qual tracte es sent a gust amb açò. Realment a cap de les dues parts ens interesa el que pensem de veres. Sovint és més fàcil i cómode deixar fluir les coses que no són molt importants.
Assertivitat tampoc és el que fa House. No és ser antipàtic i desagradable amb la resta. No és ser sincer. Ni ser sincer és ser honrat i bó. Moltes voltes és una justificació per ferir algú.
Assertivitat és saber adequar, probablement, l'amabilitat i cordialitat amb el manteniment de postures ferms, d'idees arrelades i que no estem disposats a vendre. Saber dir que no sense patir per l'altre. Saber on comencen els límits, saber respectar les postures ferms d'altres i poder-les escoltar obertament sense admetre-les com pròpies.

Assertivitat és el que jo necessite per coordinar ma vida i les meves titelletes.

Ni la butxaca ens va a salvar

2007-02-12T20:24:00.000+01:00

Una vegada més, estem en febrer i demostrant la realitat de l'escalfament global. No cal dir massa, ni convèncer a ningú de coses tan evidents. La setmana passada va caure pedregà i es va gelar el terra. Aquesta setmana tots els dies arribem al 24º.
Ja no hi ha tornada enrere. Jo dubte que es puga fer res. Hem creat el temut monstre. L'individualisme, el conformisme, l'egoisme, l'ignorància i la preocupació única per les coses que atanyen a la nostra directa vida diària de manera més o menys immediata, tot allò que està tan arrelat en les nostres ments que sembla impossible desfer-se'n. Sembla impossible tinguent una mínima preocupació per l'entorn, de manera que sense tenir-la...res a fer.

Ni desendollades ridícules, ni hòsties.

4 de Febrer

2007-02-03T15:41:00.002+01:00

Ssssshhh!!!

2007-02-02T16:18:00.000+01:00

I per què dir res, si realment a ningú li importa. És cert, tot és relativament irrelevant. Sempre pots dir què has dinat, què has fet avuí. Què et ronda pel cap, si és que et ronda una cosa en concret i no milers alhora, si tens temps per reflexionar del que realment importa, i no només pensar en què estàs fent, en fer-ho bé...La divisió en actuacions menudes per arribar a un objectiu més global fa que semble que res té sentit si no arribes a aquest.

Pots contar alguna cosa que semble bonica, altra que siga emocionant, altra terrorífica, una divertida o irònica. I la majoria seràn un comentari més que cau al buit. Que són escoltats i als quals tindràs com a resposta un: ahà.

En aquestes situacions hi ha dues alternatives que, com a mínim seràn simpàtiques. Una és mentir. Dir-ne alguna ben grossa i que canvie un "ahà" per un "oooh!!" o un "juajuajua", com a molt.
L'altra es callar.

És el motiu pel qual faig molts posts només amb imatges.

PD: "No hables si lo que vas a decir no es más bonito que el silencio"

Variatets!!

2007-01-27T12:55:00.000+01:00

Una de fotos...per amenitzar la vetllada o algo.

Una del dimoniet
Una del fred que mai havia vist ací!!
Una amb Vicent no massa recent.

Poca cosa...

Així podem continuar amb l'spam a altre post!

Bienpagá

2007-01-16T19:58:00.000+01:00

Me reconocerán por mi bella sonrisa y mi esbelta figura. Les animo a que me busquen, aunque sea DETRÁS de mi querido chupasangres (tercera cabecita a su izquierda).

Bé, el millor no fou vore al Taponet, ni que ens aparcara la màquina de l'infern als morros on no podíem ni mourens. El millor fou l'espectacle meravellós i exclusiu del Circ du Soleil del qual vam poder disfrutar en desiguals condicions.

Almenys teníem una càmera nostra...

Peons

2007-01-13T11:10:00.000+01:00

L'amo és el posseidor de l'esclau, ha de mantenir la seva vida mentre treballe i quan no ho faca, per que si mor perd la seua propietat de treballador.
L'empresari, per contra, sols "compra" la força de treball a l'empleat, però, qué passa quan no treballa? Quan no treballa, l'Estat assumirà el paper d'amo i procurarà el manteniment de les seues forces de treball. Invertirà part del que recapta en la salut i ensenyament per aconseguir que la feina siga possible i efectiva. També adoptarà messures (econòmiques generalment) per tal d'induir a certs comportaments de consum.
Així que en aquestos escacs...la majoria som peons. Va quedant clar, que aquí tots tenim una funció.

Propòsit

2007-01-08T15:33:00.000+01:00

Supose que fer-se propòsits està bé. Encara que no s'acompleixquen, és una manera de reflexionar què hauries de millorar. Sempre he escoltat que es fan quan comença l'any, i em sembla absurd. Però ja avuí reprenc el curs després de 16 dies fent el gos, he pensat ja algunes cosetes que estarien bé:

1. Deixar d'acollonar-me pel fred matutí i tornar a anar al Centre amb bici.
2. Disminuir progressivament la quantitat de xocolata diaria.
3. Recuperar l'ortografia en castellà i en valencià.

I la resta serien per a després dels exàmens, de manera que els hauré oblidat. Deixe que me'ls recordeu si sou tan amables. Tipus, acabar-me els dos llibres que estava llegint, escoltar grups nous...etc.

Fotopost capgirat

2007-01-07T18:59:00.000+01:00

Vacances al quiròfan

2007-01-04T12:21:00.000+01:00

0110100

2007-01-02T20:01:00.000+01:00

En el 2006...
He caigut 2 voltes i m'he tornat a alçar
He anat 0 voltes a la perruqueria
He invertit 0 euros en tintoreria
He apagat 6 voltes el mòbil

He deixat córrer una mosca per damunt damunt de mí 3 voltes
He escoltat 4 voltes una persona malferint altra
He contat 5 paraules reconfortants
i 6 que seran les meves aliades.
He planxat 0 peces de roba.
He hagut de demanar diners per un café 9 vegades.
16 voltes he estat tentada de fer alguna tonteria
He aprés 7 coses que no he de dir mai
Que dic 8 voltes més tacos dels que "deuria"
Que probablement siguen 9 persones amb les quals estaré unida molts anys
Que les microfantasies m'allunyen 12 voltes de la realitat crítica
Que el 13 és un nombre com altre
Que el meu ordinador té 86 botonets i 8 llumentes
Que el meu emule em pot descarregar a 60!!
Que un bebé pot provocar 300 somriures
i 40 trucades.
Que em queden 6 mesos de pràctiques
i necessite 3 bombons per saciar la meva gula
que no em raspatlle el cabell més de 4 voltes a la setmana
Que he donat 427 abraços i enguany els superaré
Que un 1/4 dels besos donats eren per compromís.
I que aquest any van a canviar 72 coses de ma vida
4 de les quals seran molt importants.

Que he començat amb les xifres de l'any que acaba,
i he escrit 31 números més...
per dir-vos que les xifres...em duen de cap.

2007!

2007-01-01T19:45:00.000+01:00

Bullint els díes

2006-12-26T21:40:00.000+01:00

Ho intente. Ho intente novament i no hi ha manera. Ja no. I algo deu passar, perqué la gent bull al carrer. Xup xup xup. Aix, una de les bambolles ha rebentat...i aquestes esguiten. M'han esguitat amb una caraseta, un somriure que em dona l'hora.
Com ja dic, són uns dies que no deixen indiferent a ningú. Cadascú ho viu com vol. Hi ha qui fa un gran drama per tenir problemes en aquestes dates (com si la resta del any fóren menys importants). Hi ha qui, per contra, els oblida. I hi ha qui vol rebel·lar-se contra la massa. Però tots acabem fent xup xup abans o després. I és que en el fons, ens agrada...encara que no siga ací o ara, ens agrada.

Xup xup xup...i ja ens hem acabat la sopeta de la mare! Que ens diguen que no!!!! Nyammm!!!

Posa't guapa en un minut!!

2006-12-15T19:12:00.000+01:00

Aquestos nadals, posa't guapa en un temps rècord.

M'agrada.

Ni guapos, ni lletjos. Persones normals. Potencial que es desenvolupa o no segons la manipulació.

Està bé.

Fira

2006-12-09T22:47:00.000+01:00

Qué creatius són els meus titols de post, eeeeh??? Jajaja!

Res, com es pot observar, estic aprenent a fingir, fins i tot, interés per coses com aquestes. Jo, que no tinc ni carnet, ni sé quina és la diferència entre diesel o gasolina.

Que no es diga que no s'aprén.

...que ganes de acabar...per continuar!

Post 101

2006-12-01T17:16:00.000+01:00

I amb la mà ferm emetrà un moviment que executarà parcialment el que té en ment. Serà un moviment voluntari, continu i suau. No farà soroll, però serà realment expressiu i desencadenarà una serie de sentiments possitius, irracionals i molt agradables. Probablement seran correspostos, encara que d'una manera tal volta diferent.
De vegades sols la seva presència física o abstracta, et podrà transmetre aquesta sensació de benestar, pau i seguretat, viatjant només a través de l'aire sense necessitat de medi sòlid o de cap dels sentits corporals.

Ñoña, con Ñ de EspaÑa, ya se sabe...

Facin les seves apostes

2006-11-15T20:26:00.000+01:00

Perquè no millora el món professional de la dona? Potser perquè prioritzem la família sobre el nostre treball. Potser se'ns ha educat per considerar més important el benestar dels nostres que l'èxit personal. O potser se'ns ha confós per que pensem que l'èxit personal està en la cura a les famílies, i ens creguem egoistes si no ho fem així per considerar la nostra carrera. I sí, a més a més, estem condicionades hormonalment a protegir els que estimem.

Així deixem en mans d'altres les feines de major implicació, eixes on cal una dedicació més íntegra per aconseguir gran efectivitat i productivitat. Amb açò perdem l'avantatge de saber desenvoldre'ns en aquestos llocs. No podem participar en el seu creixement i els nostres llocs no evolucionen.

Major implicació, major responsabilitat, i per descomptat, majors resultats. Són les coses que rarament han estat lligades a la feina de les dones, i les excepcions han sigut sempre de "lesbianes i revolucionàries" (suposant que açò siga roïn).

De manera que la meua carrera, per exemple, no deixa de ser una diplomatura a pesar de tenir molts molts crèdits i més hores de pràctiques (moltes d'elles no reconegudes enlloc). Les especialitat de l'infermeria estan per coure, i quedem encara supeditades als metges, també perquè part de la nostra plantilla encara és del paleolític, i creuen que continuem sent les famoses ATS (Ajudant Tècnic Sanitari).

Ara però, hem pensat que en compte d'un canvi de rols, provarem a assumir-los tots: dona, amant, mestresa de casa, mare i treballadora. Que no quede!! I no només els volem tots, sinò que els volem ben fets.

Hagan sus apuestas.

"Una ves al año..."

2006-11-13T19:48:00.000+01:00

Las auténticas princesas, son rubias o morenas, siempre con ojos claros, y pelos muy brillantes y largos. No necesitan tener las uñas largas ni maquillajes sofisticados. Se visten de naturalidad y derrochan simpatía. Sólo eso.

El més EFECTIU

2006-11-08T16:08:00.000+01:00

La relativitat de les distàncies

2006-11-04T16:21:00.000+01:00

Als absents permanents els diria, que l'ésser humà suporta millor el rebuig que la ignorància.

Als que s'interesen de volta en quant, per contra, els diria s'agraix molt tenir-los a prop.

L'explicació

2006-10-29T19:41:00.000+01:00

No m'agrada el plan plorona, però EL PANORAMA era digne d'admiració. Era i és.
Porte una setmana al Centre de Salut, que és prou diferent de l'Hospital al que acostume.
Bé, doncs una de les noves activitats que açò implica és la famosa Visita Domiciliaria.
Ací teniu el motiu.
En uns pocs dies he hagut de vore als avis del barri en unes condicions penoses. Per molts motius. Manca d'higiene, manca de pressupost, malaltíes, i mandra a punta pala. Les cases sense ascensor, els olors que ni noten, la sordera...Iaios cuidant uns d'altres jugant a vore qui cau últim. Altres amb movilitat disminuida que no fan res per ells mateixos i s'ulceren fins límits insospitables. Amputacions de membres per falta d'autocures i higiene, etc. Famílies que no poden pagar, i el pitjor, les que poden i pasen. Càncer, càncer i més càncer. Tumors. Diabètics...
I això que el nostre centre integra, a més, un centre conta conductes addictives, i altre centre social per disminuits.

Tres dies han sigut suficients.

Ara ja vaig animant-me. Supose que és el que em toca, i que faig el que puc.
Però fallen massa mecanismes socials ací. Mentretant pensem si fer altre estadi, que això si fa falta.

Cuideu-vos!!

"Molando"

2006-10-29T19:19:00.000+01:00

Panorama

2006-10-25T20:22:00.000+02:00

Cauen les vitamines, les forces i els ànims. M'apague per moments i el meu cap se'n va no sé massa bé on.

La tendència és pensar que són etapes. Ara estem amunt, ara avall. I més els qui som bons temperamentals.

Novament cal reajustar tot, activitats, horaris, projectes i objectius. Falta organització. I sobra desconcert.

Sumem una apertura d'ulls.

No somatitzem periodes d'adaptació.

PAUSE

Començaré posant Kiko Veneno, gran quitapenas.

Calma

2006-10-21T18:17:00.000+02:00

Anna pataleja i té rabietes.

Hauria d'aprendre a anar més amb compte.

De vegades desitja coses amb força. Veu allò difícil, i ho sap, però ho desitja igualment.

Recapacita i es tranquilitza. Sap que en qüestió de dies li pasarà.

I també sap que el millor que té són les seves il·lusions. Tant les que deixa córrer per absurdes, i que li permeten estabilitat sentimental, com les que prem i lluita per elles.

Bon vitge, sí.

Un poc de té??

2006-10-15T18:35:00.000+02:00

Sempre amb tu

2006-10-13T13:53:00.000+02:00

Algo falla

2006-10-01T18:55:00.000+02:00

Jo imagine que açò és llei de vida. Vore el que tens al davant i al darrere i no comprendre res.
Parle de nens que de bon de matí tenen dibuixos que començen amb una cançó com aquesta. On els xics es referixen a les protagonistes com "nenas" i diuen coses com que "son muy sexys",i elles es tornen bojes per anar a "ligar a la playa". No sé quina és la edat per veure aquestos dibuixos. Em desconcerten. Després tens coses tipus Shin Chan i tal, que dubte que pugen ser més masclistes. Amb la idea del que ha de fer un bon pare, una bona mare...

Superem els 10 anys amb un cacau mental acollonant. Ja que s'ha de tenir una bona "melena" i ser un trasto que cride l'atenció cada minut, tot allò sense deixar de costat un estudis per poder ser aquell "pare de profit".

Ara acabe de vore açò. La idea es gran, però per a quin tipus de públic està fet?? Vull dir que quedant demostrat que és un fake...a qui creuen impressionar amb eixos "huevazos" pels quals tants els feliciten? Potser sí, les revolucions comencen amb actes "vandàlics", pero a mi em sembla estupid i molón. Fingir algo així...i mal!

Acceptem baixell si per estupid i molón arriba a més gent, cosa que no seria cap novetat.

Doncs ja hem arribat als quinze anys. I ara qué fem? Som rebeldes sin causa, pero motivats només pel sexe oposat??

Són massa pocs anys per triar.

Recordets...

2006-09-27T01:59:00.000+02:00

...i tot el que materialment pot arribar a quedar d'una persona, de qui per gràcia no recordes cada dia, és la seva visió de la vida a través d'un objectiu. La seva visió peculiar i genuina de la seva familia, a qui honra amb cada una de les mil fotos que dedica, com les seves minúscules obres d'art. A qui sembla que no parava de dur d'excursió on fóra, i de plasmar tants moments amb la seva càmera. La gent que estimava a través d'un foradet, i un anònim per autor. Anònim que es fà nònim de seguida, si et resulta familiar el que veus, clar.

Cada persona s'expresa d'una manera, i si aquesta persona deia alguna cosa amb la seva feina, era que ens estimava.

No sé si disculpar-me. Hi ha temes que procure tabú, però em semblava molt emocionant.

Voltes i voltes, el món va donant voltes!!

2006-09-22T20:50:00.000+02:00

[...]Fugiu d'aquí maleits moonstres!...Uuuuuus protegeixen les estrelles!![...]

Fa ja temps que escric el mateix. Que vull fer moltes coses, què mona...ja voràs en què queda tot: hospital, cursets, cursots, treball, gimnàs...i vida! I úlcera d'estòmac! No hi ha temps per tot!! Avuí veient que em tocarà anar cada dia a un poble fora de València a les 8 del matí per fer les pràctiques...amb la de centres que hi ha a València...un dia de sort que repercutirà en tants altres...animalet!!

Pensava que deixaria d'estudiar l'any que ve una estona...i tinc més ganes de estudiar que mai. Altres coses que no tinguen res a veure amb infermeria. Pensava que no voldria viure a l'estranger i comença fer-se'm curiós.

Supose que serà a temporades...però no puc amb tot i vull méeeeees!

I com que he acabat els exercicis del programa de photoshó...doncs em dedique a fer moñades com aquesta o les que hi ha al fotolog.
Sols diré una cosa més:

"- Ande, tenga un sugus de limón, que lo cura todo.
- No me apetece.
- Pues se lo guarda, que nunca se sabe cuando un Sugus le va a salvar a uno de un apuro."

Viva!

Dia sense cotxe i dia de la ira (segons musulmans).

FELICITATS!!!!

2006-09-20T23:18:00.000+02:00

de Barcelona!

2006-09-18T12:58:00.000+02:00

Ens treiem uns quants bons records i algunes fotos que ho corroboren. Hem estat en casa de Luci, molt a prop de les Rambles, cap al barri Gòtic. Dormir allí era un poc complicat, massa soroll, pero era un soroll diferent. No era tot pachanga i regguetón!!! Hem fet el bitxo, el guiri, el hevy...i altres. Hem estat també allí amb Maria i els seus pasos.
Per fí he tingut les meues vacances!!!! I ara cal retornar les piles al lloc, que tinc bona setmaneta amb mil recaos i l'aniversari de dues persones molt importants s'acosta!! :oD
Llegint el llibre més toxo de ma vida, amb les classes de Photoshop amb Alex, i la universitat a tir de pedra!! Les hores passen més de pressa quan hi ha cosetes.

L'Anna feliç vos deixa un vídeo. Sabent que el món dels vídeos se'm tanca, no podré fer excessives coses noves, o molt més professionals. Ens haurem de conformar.

Un passeig pel Carrer dels Petons!

Es el regreso del hijo del zombi Paco...

2006-09-10T13:44:00.000+02:00

Són els millors!! Els meus germans són els millors.
Anit me'n vaig de soparot amb ells a la nova casa de Vicent (que menudita!!!) i acabem tots en un concert de Siniestro Total ballant bojos (i borratxos alguns).

I la última que em vaig perdre, un sopar en la caseta d'uns cossins, acabaren tots vestits i borratxos a la piscina. Però amb carteres, sabates, i tot tipus de complement.

Menuda colla!
Tenir-los és una passada. Germans i amics, valen per a molt, i són mooolt divertits.
I inclouen cunyats i nebots fantàstics també. És molt especial per a mí comtar amb aquesta gentoleta, i avuí estic molt contenta!! Que no quede!!

Setze jutges d'un jutjat...

2006-09-08T13:24:00.000+02:00

Aquesta és una història real, que pogué ferir sensibilitats.

Arribaren uns veïns a l'edifici, al primer pis, amuntegats bastants en una casa. Costava un poc conviure amb ells, eren molt escandalosos, d'aquestos que discuteixen d'una manera que sembla que vagen a matar-se uns a altres sempre.
I res...un dia escolte uns sorolls molt extranys que venen de dalt (nota: a dalt nostre no viu ningú, és l'últim pis), trec el cap per la porta que dona a l'ascensor per veure què pasa. S'escolten crits, però no se què diuen. De sobte sona el timbre de baix, és la meua germana. Li dic que vaja amb compte, que no se què passa. Puja en l'ascensor i entra corrent.
-Ho has sentit??
-Clar, era això el que et deia. Què és? Què diu? Què li pasa?
-Estava cridant, però està molt nerviós, igual està drogat, o vés a saber, anem a tancar per si de cas, em fa por.
-Pero ha baixat així de dalt, i si ha pasat algo?

Pujem corrent al terrat per veure si hi havia algú més amb ell dalt abans. No trobem res. Tornem a casa.

Escoltem, sense discernir novament.

-Però està plorant o algo així, i està pujant per la escala, potser necessita ajuda. No podem ignorar-ho. Podria fer mal algú o fer-se mal!

El està pujant per les escales plorant i cridant com un descossit. Porta una faca gran a la mà. I va camí de pujar al terrat de nou.
Què pot voler fer un tipo al terrat i amb una faca??? Res de bó.
Obrim una miqueta la porta i li diem: Estàs bé, necessites alguna cosa??

El tipo ens crida algo però no entenem res.

Tanquem la porta acollonades i cridem a la policia. Els diem el que estava passant i als 7 minuts hi ha baix de ma casa 5 cotxes de policia.
El tipo sen baixa ràpid plorant i cridant i es tanca en casa.
La policia puja, ens demana que li contem i les nostres dades. Demanem, que busquen ràpid al xicon de la navalla per evitar que passe res amb ell. El xicon no obria la porta (nota: supose que eren immigrants ilegals). Al final la obrí.
Mentre una dona policia puja dalt i comença a cridar: Un colgaaaaaaaao!!!!!! Un colgaaaaoooooooooo!!!!!!! Els altres policies pujen i mentre altres inenten parlar amb el xic de la navalla.

I problema solucionat. Per dir-ho d'alguna forma.

Resolusión del caso: Un dels seus companys de pis (i possible parella) s'havia penjat d'una biga, feia dia i mig i el xic l'acabava de trobar. Per això estava en aquell estat, i pujava amb la faca per tallar la corda.
Edifici acordonat. I curiosos que mai sabran que açò fou el que passava.

FI

Traeros to el jamón!!!!

2006-09-03T12:29:00.000+02:00

Hi ha que estar grillat per fer açò.

Un altra primavera

2006-08-31T18:57:00.000+02:00

Amors que moren d'asfixia, d'aborriment, de indiferència, d'excessos i defectes, d'insatisfaccions...

Cicatriu

Amors que començen, que creixen, que comparteixen, que disfruten, que s'acomoden i s'arrauleixen (acurrucan).

De nou batega el neó:

Sort!!

Caspa mítica!

2006-08-30T02:55:00.000+02:00

Saturday Night
Así me gusta a mí
Wannabe
Eveerybody
La soledad
María
Laura no está
Shut up

I és que nosaltres també hem crescut amb moolta caspeta, eeh??

Altres paradoxes de la vida.

2006-08-29T22:47:00.000+02:00

Com el sabó que fet d'una de les substàncies que més embruta, l'oli.

...

En los momentos felices...

2006-08-25T18:57:00.000+02:00

...tan suave, como la suavidad!!!!

Ho sent, però és un personatje mític.

I com que toca escriure alguna capullada típica de cervells desecats per la recta final...
Mira que estic mosquejada. Moixent, Ontinyent, Bunyol, Montesa...tots en festes, i no puc anar a RES!!!! Quina ràbia!!!! En lo que m'agraden a mi les festes dels pobles!!!!! I el día que acabe segur que per no haver, no hi haurà ni sol!! :S GRRRRRRRRRR!!!!! Ñaaaa, quina rabieta té Aneta, ñañañañañ!!! Sisisisi!!!

Light!

2006-08-22T15:36:00.000+02:00

Crec que estic fent-me pro-light, encara que només en teoria.
No paren de treure menjars light, però només treuen versions light de coses que sense el sobrenom són perjudicials per a la salut. Com les Pringles noves. I penses: cal ser idiota per comprar una marranada com eixa i damunt comprar-la light!! Sí, però és culpa del sobrenom. Si aconsegueixen fer una versió més "sana" d'una cosa, eixa hauria de ser la normal, i després la versió per a gorrinillos o algo. Vull dir, que fan una versió roïn, i després treuen la light que ja ningú vol. Si treieren directament la light no seria millor? A més, la light no és ideal, simplement és menys pitjor (com els "bons" polítics).
No se suposa que tenim una població tirant a obesa? Doncs fem productes sans, i després fem el extra, o súper, per a qui tinga problemes de baix pes. Sinò no té sentit, perquè la paraula light fa fugir. Ningú compra coses light, sembla una xorrada gran gran.

He posat la foto de la Coca-Cola, que és l'unic producte en el qual ho he posat en pràctica. Ho vaig fer per diferents motius: els sopars amb Luci i Pili, que són algo adictes a la Coca-Cola light, i les xerrades de la mestra de nutrició. Bé, previament havia vist que a la sala de endocrí, on vaig fer les pràctiques, als pacients amb obesitat els suggeríen beure Coca-Cola light com a part del tractament, ja que dona sensació de sacietat i és la beguda amb menys caloríes que s'ha aconseguit després de l'aigua. No és més sana (tornem al mateix), segons es mire, és menys roïn per algunes coses.

No crec que ho pose en pràctica amb més coses, perquè solen ser de tipus picadeta per a compartir i no val la pena. Però trobe que podríen normalitzar les coses més "sanes".

PD: Jo encara estic esperant la bolleria amb mil nutrients i menys caloríes.
PPD: I no, no sóc cap forofa de les caloríes. Però ja arribarem als 50 amb tot el que hem fet abans.
PPPD: La multinacional Coca-Cola apesta. Però hem d'admetre que no hi ha competència que valga. Heu provat el calimotxo amb Cola Eroski??

Bricoanetades

2006-08-13T22:44:00.000+02:00

Tots bojos!!

2006-08-12T14:10:00.000+02:00

Auqestos terrícoles amb les seues manies! Tanta sorra i tots amuntonats!! Mireu, mireu!!

Un tòpic, per favor!!

2006-08-07T21:37:00.000+02:00

Escaldada, i no del sol.
Supose que a tots ens afecta algún prejudici que altre, així que vos conte una historieta.
Des de fa mig any aproximadament Anna treballa de hostessa. I molta gent li pregunta: perquè un treball tan superficial? I li diu coses del tipus: "això no et va gens", "eixa feina és per a les nenes que no saben fer altra cosa"...etc.
Treballant he tingut que escoltar coses més guais encara, pero de gent que m'importa menys. Frases que van des del "no dejes que te acosen (pero vente conmigo)", fins al "hay que ser muy puta para hacer esto"! Cal escoltar de tot per veure quin tipus de prejudicis té cadascú.
Està el que pensa que treballes per flirtejar amb tot el que mou, qui pensa que pel que veu per fora només et poden agradar certes coses, o no tens interessos reals, o no deus ser massa intel·ligent. Qui pensa que vols competir amb les teues companyes per algún èxit que encara desconec. Qui només veu el que t'han donat i no pensa que realment qui comta és l'equip que tens al darrere (per a bó i per a mal).
La realitat és que:
a) els uniformes que ens solen donar són prou opusians, més que cap altra cosa.
b) la gent oblida que es treballa per diners, que qui està montant el paripé pot no tenir res a veure amb el tema que tracta
c) que eixa persona no té perquè ser subnormal necessàriament

Aquest és un treball que, personalment, em resulta cómode. Són feines esporàdiques, a les quals pots renunciar sense donar explicacions, i que estan prou millors pagades que el benvolgut Telepizza. Amb un poc de sort amb una setmana treus el mateix que en un mes allí.
És una feina que requerix bona presència, simpatia a tot hora i suportar hores de peu amb o sense tacons, ploga o balde les pedres.
"És una feina molt superficial". Val, és cert. Per la part que em toca, em considere afortunada perquè sense cap esforç pare i mare m'han parit dins dels cànons requerits ( al límit ahí amb l'1'70!! jajaja). Pero hi ha una quantitat de nenes boniques al món descomunal. I entre totes elles, hi haurà com en totes les coses, una varietat. He conegut mooolta gent amb açò i les companyes, potser un 50 per cent són massa mediocres, però també hi ha ties guais que no estan pensant tota la estona en si estan ben depilades o a quina discoteca ligaran més el dissabte.

Una cosa està clara, una persona amb un físic esplèndid té les coses molt més fàcils que la resta, i moltíssimes portes se li obren sense esforç. Els mitjans o més pobres hauran de PENSAR per tractar de obrir les portes amb altres mètodes. Però al final tots hem viscut tantes coses de les que aprendre...que ningú pot invalidar. Jo odie al pedant que sempre pensa que només ha de moure en un cercle selecte de gent "culturillas". Eixa superioritat intelectual em mata (entre altres coses perquè no permet que l'"inculte" aprenga res nou).

I com veig que açò s'allarga massa diré que no tracte de convénçer-vos de que sóc una persona meravellosa, una tia reguapa, intel·ligent, i sense prejudicis. Mentiria i molt. Sols pense que a voltes se'm nega la opció de ser d'una manera per anar d'una manera.

I que a pesar de tot:
Anna sap moltes coses, i desconeix moltes més
a Anna li agrada el harrock
Anna està més a gust a un geriàtric que a una macrodiscoteca
a Anna no li agraden el conjunts
i Anna pixa en la dutxa si li ve de gust!!!!

I molt de gust personetes!!

FIIIIIII!!!!XD

Irremediable

2006-08-04T19:42:00.000+02:00

Pop-art amb les meues benvolgudes xuxes!!! :oD
És un gran vici açò de la imatge...ara ja tinc el Premier (jiji) per fer muntatges de video més decents. I mentre puc fer-li un book a Júlia, retocar alguna foto meua, o fer-ne una a partir d'elements quotidians, com el Sadamito, que crec que ja conegueu, jeje!!
I com no, tots els ataquets de creativitat, junt amb la feina que he esperat tot l'estiu, arriben de ma dels examens!! Jiajia!!! Sempre igual. I és que "les feines venen de dos en dos i els novios de tres en tres".

PD: sEr, i a que una volta començes no pararies??

Campus Party 2

2006-07-29T20:05:00.000+02:00

Ja ha acabat. Bé, oficialment demà a les 12, però jo ja no aniré.
He aconseguit anar per segona vegada a la Campus Party pel morro i cada volta m'agrada més (a pesar d'estar currant). També és cert que voldria haver pogut connectar més, i participar d'alguna activitat que no sé ni quan han fet. Algún any, fins i tot, aniré a no treballar.
He trobat un parell d'amics, i he fet altres tants. La gent és encantadora (especialment si ets dona i vas sola). Hi ha molt de bon rotllo. Sempre hi ha qui se'n pasa, hi havia un grup d'exagerats que pareixia que no haguéren vist dones en sa vida, tu! També feien coses molt rares, tipus crits que només ells deuen entendre...o tenir un pernil entre torre i torre de ordinador. Jajajaja!! Genials!!
Es porten tots fenomenal, sí senyor. Les activitats...vaig a posar-vos un video molt xulo que ha fet un company allí. El col·lega anava amb un patinet (ja que el recimpte es enorme) filmant tot el que li semblava interesant i després va fer els 3 videos:

Els altres dos son:
http://www.youtube.com/watch?v=_Y2nT-TpbJM
http://www.youtube.com/watch?v=2lHjAi_a6d4

Ahí ja teniu molt per fer-vos una idea de com pinta la cosa.
Pero per si de cas, encara vos deixe jo en unes fotos del que hem fet.

Homenet del simulador aèri:

Anna intentant convénçer "amics" als companys de joc d'un xic!!!XD Todo vale ;)

Uno dels milers...no puc posar tot el que hi havia, supose que els més coneguts son la peixera, la torre del Senyor dels Anells...etc.
Les meues companyes, molt guapes i majes.Hi ha qui haguéra disfrutat molt, m'equivoque?? ;)

Buenu,...pare ja, que sinò petaré. Vaig a llavar-me que fa bona falta!!!

Fins Campus Party 11 companys!!

CAMPUS PARTY!!!!

2006-07-25T23:56:00.000+02:00

Val, el primer que he de fer és demanar-vos un cable. La meua feina ací és recaptar nous adeptes a mi pasado (una web de contactes o algo així), amb una mena de nou blog. De fet, supose que som un reclam un poc artificial i tal.
Aquestos díes vaig a fer moltes coses en eixe blog, per si voleu fer-li una ulladeta, que faré alguna coseta divertida (i que supose que després transportaré ací). Estaré molt connectada i camuflada entre els campistes...jeje!!

Val, resulta que heu d'enregistrar-vos en Mi Pasado com a amics meus, i votar el meu blog!!! Voteu i correu la veu. Em feu un favor de bades. Gràcies anticipades!! I passeu-vos que igual hi ha algo xulo i tot!! Jeje!!!

Salutacions!!!

Meaning of life

2006-07-21T20:15:00.000+02:00

Que de qué tinc por? D'alguns canvis. D'haver tardat tant en trobar-me, en veure què és el que jo vull fer, i dubtar. Adonar-me que hi ha altres coses que m'agraden tantíssim que posen en perill la principal. I com ja sabem tots, dubtar és bo. Dels dubtes sortirà un desengany o una reafirmació. Què és principal i què secundari? Per què estem ací?

I com ja vaig parlar amb l'Outsider, aquestes coses et pasen sol. Ningú et pot ajudar. Són les coses que et formen a tu i que per acompanyat que estigues són exclussivament teues. Si hi ha altres amb tu, el millor que podràn fer és respectar-te i acompanyar-te amb paciència i carinyo, i compartir bones estones amb il·lusió.

...crec que aquestos escrits tan profunds, són una mica hortera, eh??

Nord i Sud 2

2006-07-16T21:52:00.000+02:00

Nord i Sud però sempre Americà per favor.
El model que teniem fins fa no res era el nord-americà. Sí, el típic rubio, alt, ulls clars, elegant, introvertit, fred, calculador i racional (podeu participar a les descripcions, si voleu). Ara per contra, hem passat al sud-americà, el "latino": moreno, expressiu, passional, voluptuós, hortera i exageradament calent.
Per veure aquest canvi podem encendre la TV a qualsevol hora de la vesprada.
El model tipus BackStreetBoy ha passat al model Reggeatònic.
De Gavilanes a El Cuerpo del Deseo fins Rebelde. Pensava que Rebelde pretenia substituir als Gavilanes, fins que vaig veure que el públic destinatari eren adolescents (crec que un adult normal no suporta més de mitja hora). Pobres adolescents. No deixe de pensar qui serà el futur president amb un comportament tant rebel, i tindrà al país en les seues mans...por!! El bombardeig enviat és tal com: SEXE!! POPULARITAT!! FÍSIC, FÍSIC, FÍSIC!!!! I diners, molts diners!! Açò últim molt catxondo, sembla que tots els sudamericans siguen odiosament rics, ehh??
Potser m'estic repetint, crec haver escrit ja açò altra volta...

PD: Ojo als uniformets, i els complements!! No té desperdici!!
PPD: Espere que ningú es done per aludit, però vaja tela!!

Fabulós

2006-07-14T13:35:00.000+02:00

Una volta vaig llegir un escrit del Quim Monzó que tant m'agrada, que deia que sempre utilitzem les mateixes expressions per parlar del que és molt bo. Té tota la raó del món, jo en gaste ben poques. Així que he fet el llistat del bon rotllo per que tingam mà els que podem usar. Jo ja l'he imprimit i està apegat a l'armari!

Preneu nota:

Animós
Admirable
Al•lucinant
Apassionant
Apetitós
Agradable
Acollonant
Atractiu
Bestial
Brau
Brutal
Brillant
Bárbaro
Brillant
Boníssim
Captivador
Collonut
Colossal
Diví
Deliciós
Descomunal
Desmesurat
Deleitós
Distingit
Excitant
Essencial
Especial
Estupend
Encisador
Extraordinari
Excepcional
Encantador
Exorbitant
Estimulant
Excel•lent
Exquisit
Emotiu
Esplèndid
Enèrgic
Fenomenal
Fantàstic
Fascinant
Formidable
Fabulós
Flipant
Gran
Genial
Guai
Influent
Impactant
Important
Impressionant
Imprescindible
Immens
Imponent
Irreprotxable
Idoni
Ideal
Immillorable
Il•lustre
Impecable
Magnífic
Meravellós
Monstruós
Monumental
Majestuós
Molón
Magistral
Mega
Notable
Òptim
Original
Ostentós
Perfecte
Provocatiu
Prodigiós
Plaent
Paradisíac
Peculiar
Pertinent
Poderós
Portentós
Potent
Precís
Profitós
Pròsper
Pulcre
Rellevant
Ressonant
Rotund
Súper
Seductor
Sorprenent
Tremend
Temptador
Valuós
Vigorós
Xocant
Xulo
Xaxi

Totes aquestes virtuts i més són les que una té ;o)

Nord i Sud 1

2006-07-09T19:39:00.000+02:00

Només un parell de cosetes per qui tinga ara taaant de temps com jo.Una cançó que m'agrada molt (no sols del rock viu l'home)...

Air- You make it easy:

Hi ha personetes capaçes de fer sentir que tot té una gran lleugeresa. M'agrada la lleugeresa. I m'agrada la cançó.

I vés per on, l'altra cançó que deixaré és tot el contrari. És realtment pesada i mooolt canyera. Espere que vos agrade perquè a mi em pareixen genials. Els utilitzen de vegades en anuncis, potser vos sonen.
Fanfare Ciocarlia- Manea Cu Voca

Diferents i genials, cadascuna representant una cultura.

No paseu calor!!

Runa i altres

2006-07-04T13:47:00.002+02:00

No parlaré d'ahir, parlaré d'avuí, que encara no he sortit de casa.
Un any més, en acabar els exàmens, he fet neteja. Encara estic fent-la, hi ha molt que netejar. Però els calaixos... jeje. Són el pitjor de netejar. Sóc algo gorrina jo, ho aguarde tot. I clar, quan em pose a ordenar tarde el doble perquè trobe molts records.
Només he fet dos calaixos, els més curts, i ja he trobat:
Una foto de Toni i Anneta de nanos, una de les personetes que tant m'alegren de menudetes, una de Luci amb Adonis prenent el sol de Decembre, una postaleta d'un museu curiós del viatge a Andorra amb el Centre Excursionista de Montesa, amb Miquel, mil i un escrits excessivament personals de moments molt intensos, dotze bolis que no funcionen, 31 llapis de colors als quals he tret punta i altres tantes xorrades.
En breus hauré de pasar a la calaixera dels paperets. Ahí si que estan tots (o molts d'ells) els bitllets de tren a Alacant o a Montesa, agendes de fa anys, on tinc apuntades parides memorables i moltes moñades d'adolescent, alguns diplomes, els horaris de l'ultima volta que vaig treballar al telepizza apuntats als triangles de cartró, tones de pols, i caca per un tubo. Em farà llàstima, però estic disposada a desfer-me'n de moolts d'ells (o ordenar-los només, això dependrà de lo farta que acabe) per:
a) no tenen trellat
b) no els utilitze mai, ni els faig cas, per tant són inútils
c) cal deixar lloc per a futurs records o al final ací no cabrà res

Sempre queda l'opció de portar-ho tot a Montesa i tenir allí una cambra on acumular trastos inútils, però eixa la reserve per als apunts d'anys i anys passats...tal volta més útils.

Supose que aquestes cosetes les feu tots...en fi...altra reflexió annal.

Are you ready??

2006-07-01T14:07:00.000+02:00

No. Jo no estic preparada.
Ahir trobava açò per moltes avingudes:

Era València anit. Sabeu qué són, no??? Eixes cabinetes que poden salvar-te la vida en pleno concert si aconsegueixes desfer-te'n de la cua.
Pareixia una idea sensata, fins que veus que n'han posat taaaants, que ja no calen cadires per veure al papa. Directament tots asseguts als WC, amb la porta oberta serà suficient. No crec que càpiguen cadires si no els lleven! Jajaja!!
De fet, vaig pensar que per la disposició en que els havien posat, potser hi havia darrere algún d'aquestos artistes bojos, que fan coses curioses amb tota una ciutat i després fan fotos... L'estadi, folrat per totes bandes. Tota l'avinguda Aragó pleneta, i al principi hi ha una part, que estic segura que l'ha fet un escultor, perquè allò no pot ser aleatori.

...quàntes persones han de venir per vàter?...
Res, inentaré emigrar si no es fa massa llarg.

Si haguéreu vist com estava anit tot!!! Tela!!

Sant Joan

2006-06-24T22:53:00.000+02:00

Flipant!!! Ací ho tenim TOT!! Tot, tot, tot.
Ahir començant el meu cap de setmana sabàtic vaig anar a comprar regalets. Pasadeta pel centre friki de la Fnac, que ja crec que demanen que fins i tot els que atenen ho siguen un poc també. Un regalet també per a mi. Ja tinc el llibre de massatges de drenatje limfàtic!!! Quina meravella! I estic segura que per practicar tindré molts voluntaris, eh mare??

Res, per la niteta ens n'anarem al Saler a botar les 7 ones i demanar el desig!! M'encanta la platja! Encara que estava molt petada. Però s'està tan bée (excepte quan fa mooolta calor). I banyar-se els peuets. Mira, és una d'aquestes costums que m'agraden. Això sí. La gent és molt gorrina i ho deixen tot molt rebrut!

Val, val. El post l'escric en realitat amb altre motiu: acabe d'escoltar l'himne de València tres voltes seguides, i acaben de tirar un castell que dona just a la terrassa del meu quarto. El motiu, Sant Joan. Estos falleros...en tenen per a tot. Ara com som els més envejosos del món, doncs ací també fem fogueres a la ciutat!!!!!!!! Què fort!! Mai de la vida!!! Han plantat un mini-monument cassolà, carrers tallats fins i tot. Però qui els dona autorització a aquest col·lectiu taaaan privilegiat per tallar-nos la circulació a la ciutat!!!!!!!???? No entenc res!! Alé, doncs. Ja tenim Fogueres ací també. No anàvem a ser menys. Que som la capi, home!! Em rebentarà el cap com el torne a escoltar, proooooou!!!! Que es consumixca jaaaaaaa!!! Jajaja!!!!

Bé alacantins, jo fomentant aquesta ira natural contra nosaltres que ja teniu...:P

I ara arriba la temuda nit altra volta. Que mal!! Cada any un invent nou, i més bitxos que no em deixen dormir!!! No puc méees!! M'he adormit de matinada! Això si, per compensar desdejuni amb: nesquik, tostarica, chocos, chocapic, coca amb pinyonets de xocolata... A més, el dia ha sigut ben sabàtic. Tres sestes són suficients?? Jajajaj!!!

Vinga, passeu-ho bé genteta!!!

Dramatització

2006-06-22T14:06:00.000+02:00

Nooooooooooooooo!!!! Perquèeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! No pot seeeeeeeeer!!!! No és possible que em criden just abans d'acabar els examens per oferir-me un treball de 3 dies a 120 pavos/dia!!! Noooo!!! I més quan estic estudiant l'examen molt poc motivada perquè no arribe a temps ni de conya. 360€ en 3 dies!! No me'n donaran altre així en tot l'estiuuuuu...déu quina tentació!! Si és que l'examen no em costa tant!! I damunt per a suspendreeee'l!!!! Noooooooooooooooooooooooooooo!!!!! Jajajaja!!!!

Dramatització, eh??
Fa massa calor, necessite el meu cap de setmana sabàtic!! Demàaa!!!

Va, va, que pose altra foto!! (Acabarà sent un fotolog d'eixos ¬¬, esto apesta!!! juajua). Parlant amb el cocodri-lu!!

PAUSE

2006-06-15T20:18:00.000+02:00

Per evitar una pausa tan llarga i distreure-vos una mica SENSE FUTBOL deixe unes imatges que m'agraden.

La primera és dels Correfocs de Bocairent. Gorra roja i sabatilles verdes, acompanyada de familia Giro. Qué grans!La segona, fent de ninot fotografiable, també amb germanetes! Curiós dia. El primer fent de ninot...
Dues germanes molt creatives que contagien passió, com tants altres.

I això és tot el que puc oferir-vos de moment. Espere que estigeu bé, que fins i tot vos trobe a faltar! Salutacions i besets de la besuconeta. Jeje :o)

Felicitat!

Para presumir hay que sufrir

2006-06-10T11:42:00.000+02:00

Una granoteta d'uns 2 anyets tenia curiositat. Va decidir probar el masoquisme per primera volta arrancant-se els pendientes de les orelles. Adéu foradet!! Sagnava i plorava. Però el foradet acabà tancant-se amb el seu homònim, sense deixar ni tansols cicatriu.
Res havia pasat allí quan la granoteta començava a prendre conciència.
Però arribaren els 8 anys. Mare granota, veient pròxima la celebració de la Primera Comunió de granoteta, convení que caldria fer uns forats nous per tal de poder lluir unes noves i poderoses arracades. La granoteta, molt obedient, no posà cap problema. No sabia qué se li venia damunt.
Aprofitant el naixement d'altre membre de la família, anaren les 2 a fer-se uns forats ben xaxis.
Era un d'aquestos dies que l'hivern se'n vol anar i fa molta calor. La granoteta anava amb jersey de llana i coll alt. I un prejudici tal com "les pistoletes de fer forats són de jipis i donen SIDA" amenaçava les dues criatures.
Granotota sado-matrona, cruel i despiadada, agafà els pendientes d'or, de punta arrodonida, esterilitzats caserament i els tractà de clavar a pols i a pèl en l'orella de granoteta. Acció-reacció: dolor, vómits, mareig, síncop...
Una volta acabada la sessió, mare granota pren granoteta del braç i diu -"vine, vine a l'espill a vore't lo guapa que estás!! Però qué bonica, mare!!"- Però a ella li feia igual portar uns trastos penjant. Anaren juntes, i allí cara a l'espill mare digué eixa frase que mai oblidaria -"mira carinyo! Para presumir hay que sufrir! Ara ja estas ben guapa!"-

I qui cony volia presumir?? Potser açò faria de la granoteta l'adolescent menys presumida de totes, això sí, amb 6 o 7 forats més fets amb la pistola maligna en una farmàcia i sense dolor ni permís.

PD: Altres frases genials:
La cara es el espejo del alma--> o siga, que els lletjos a més són uns cabrons.
Te sentirás mejor si te ves mejor-->D'aquesta he de dir que en part es certa com ella sola. Els pacients que s'arreglen a l'hospital solen tenir una milloria visible (de salut).

PPD: Sana sana...

La Rita Es Así

2006-06-07T12:25:00.000+02:00

El meu podem dir que és un "barrio bien", amb les seues famílies, escola, tendetes, parcs, casals falleros, merdes de gos i gent ben avinguda. Tot el que cal.

Doncs resulta que abans ahir al diari gratuit isqué una notícia que em sorprengué. Ara resulta que el parc que hi ha baix de ma casa, és un parc de yonkis i bandes de Latin Kings. Y yo con estos pelos!!!!
Jo no passe molt de temps al parc, i de fet podem afirmar que jo visc més en Los Mundos de Yuppie que en el meu barri. Però mai veig yonkis en acció, xeringues per terra o jovens a navallades. El que jo veig són adolescents amb ganes de perdre el temps i fer trastades i immigrants.

Ok, la solució que posen a eixe problema és remodelar (una volta més) el parc, deixant-lo sense la part esportiva (ahí fomentant la salut dels joves!! visca la PS!!). Així escarmentaran i fugiran tota aquesta calanya de perversos personatges. Serà un parc net i feliç.

I sempre igual. Com aquell Nadal que adornaren tant bé la Plaça de l'Ajuntament i llevaren els bancs per a que els vagabundos no anaren a dormir, perquè feia lleig, convertint una plaça peatonal en...¿?

Ara tenim joves que es droguen (supose que el yonkis seran ells, perquè camells hi ha també a la porta del Corte Inglés), violència (que personalment puc afirmar que no és importada) i immigrants no adaptats--> Remodelem els parcs!!! O millor, perquè directament no els llevem!! Podriem construir un centre comercial, que dona més béns i menys problemes!!!!

Tirita

2006-06-05T13:31:00.000+02:00

Estava jugant a un parc, ella molt feliç, distreta amb les seves coses, com de costum. Feia solet, ell no pot faltar. De sobte una pedreta la fa tropessar i cau de genolls. Els genolls!

La nena té por que pel foraet de la seua ferida puga escapar el que hi ha a dintre del seu cos. Li posen un líquid que fa bambolletes i una tirita d'estes amb dibuixets tan mones. Però no és suficient. Una tirita no és suficient.

L'essència s'escapa pel foraet.

Shakira

2006-06-03T18:51:00.000+02:00

Perqué Shakira ensenya la panxa en tots els seus vídeos? Perquè ensenya la panxa Shakira en tots els seus vídeos? Perquè ensenya Shakira tota la panxa dels seus vídeos? Perquè la panxa ensenya Shakira en tots els seus vídeos? Perquè tots els seus vídeos ensenyen la panxa de Shakira? Perquè tots els seus vídeos ensenyen la Shakira de la panxa? Perquè totes les Shakires ensenyen panxes dels seus vídeos? Perquè totes les panxes ensenyen vídeos de la seua Shakira? Perquè totes les panxes ensenyen la seua Shakira dels seus vídeos? Perquè totes ensenyen les panxes dels seus vídeos en la Shakira? Perquè ensenyen tots els vídeos la seua Shakira en la panxa?

PD: Tots sabem la resposta així que si penseu contestar heu de fer-ho a totes :P

Recerca tabú

2006-05-31T13:59:00.000+02:00

Coses com aquestes són el resultat d'una recerca per a una presentació d'un treball de sexualitat.

Pareixia més fàcil del que és. O bé tenim idees difuses o confoses. La recerca era d'imatges que tinguéren a veure amb el tema. I els resultats de 4 tipus:

1) Fotos eròtiques (o pseudoeròtiques, al vostre gust). Hi ha molt boniques, molt romàntiques, i molt horteres. Però el sexe està sobreentés.
2) Les imatges de tipus biològic.
3) Les de tipus còmic. Hi ha de molt bones.
4) Les imatges porno. Generalment d'un cutre que tomba d'esquenes...(deleiteu-vos amb l'enllaç...que vaja tela! Entre fàstic i risa, espere haver-ne triat uno bó, no sóc aficionada, no em convenç gens ni mica tanta irrealitat).

Hi ha molt poques imatges naturals, moolt poques. Creia que em seria més fàcil trobar sexe natural avuí dia. I no, continuem amb aquestes 4 visions que no inclouen...bé, no inclouen la que jo considere millor. Val, escribint-ho m'acave d'adonar del que pasa. He trobat extranyíssim que no hi hagués a internet algo tan comú-quotidià des d'una perspectiva que a mi m'agrada. Jajaja! Ok, ja està clar. El problema és del meu esquema mental. Com se m'ha ocorregut no ajustar la meua idea de sexualitat a la que hi ha???

PD: He posat enllaços a algunes xules.
PPD: En la foto de l'últim post hi ha una errata...
PPPD:Cal que explique el sentit de la foto?

Somiar despert

2006-05-27T23:47:00.000+02:00

O millor dit tot el contrari. Despertar d'un somni.
Somiar és l'art genuí de trencar les barreres de la percepció ordinària.
Busque a la meua vida la interpretació dels somnis...

És un dels plaers de la vida. Tothom sap que com a mínim de la meva vida. Dormir. Dormir tantes hores com siga possible. Plaer tots els dies de l'any i a tot hora. Al sol, escoltant la plutja tapada fins dalt, dormir amb el silenci de la biblioteca o en classe en tercera fila, dormir a la platja, dormir amb soroll, dormir sol i acompanyat, dormir dalt o baix, dormir de cansanci, dormir d'aborriment, dormir reparador. Cap problema?? Dormir és signe de salut, qui no dorm no està bé. Ara bé, qui dorm massa...què? Jajaja!!!

Estiu espera'm!!!!