trellats i destrellats

Setze jutges d'un jutjat...

viernes, septiembre 08, 2006

Aquesta és una història real, que pogué ferir sensibilitats.

Arribaren uns veïns a l'edifici, al primer pis, amuntegats bastants en una casa. Costava un poc conviure amb ells, eren molt escandalosos, d'aquestos que discuteixen d'una manera que sembla que vagen a matar-se uns a altres sempre.
I res...un dia escolte uns sorolls molt extranys que venen de dalt (nota: a dalt nostre no viu ningú, és l'últim pis), trec el cap per la porta que dona a l'ascensor per veure què pasa. S'escolten crits, però no se què diuen. De sobte sona el timbre de baix, és la meua germana. Li dic que vaja amb compte, que no se què passa. Puja en l'ascensor i entra corrent.
-Ho has sentit??
-Clar, era això el que et deia. Què és? Què diu? Què li pasa?
-Estava cridant, però està molt nerviós, igual està drogat, o vés a saber, anem a tancar per si de cas, em fa por.
-Pero ha baixat així de dalt, i si ha pasat algo?

Pujem corrent al terrat per veure si hi havia algú més amb ell dalt abans. No trobem res. Tornem a casa.

Escoltem, sense discernir novament.

-Però està plorant o algo així, i està pujant per la escala, potser necessita ajuda. No podem ignorar-ho. Podria fer mal algú o fer-se mal!

El està pujant per les escales plorant i cridant com un descossit. Porta una faca gran a la mà. I va camí de pujar al terrat de nou.
Què pot voler fer un tipo al terrat i amb una faca??? Res de bó.
Obrim una miqueta la porta i li diem: Estàs bé, necessites alguna cosa??

El tipo ens crida algo però no entenem res.

Tanquem la porta acollonades i cridem a la policia. Els diem el que estava passant i als 7 minuts hi ha baix de ma casa 5 cotxes de policia.
El tipo sen baixa ràpid plorant i cridant i es tanca en casa.
La policia puja, ens demana que li contem i les nostres dades. Demanem, que busquen ràpid al xicon de la navalla per evitar que passe res amb ell. El xicon no obria la porta (nota: supose que eren immigrants ilegals). Al final la obrí.
Mentre una dona policia puja dalt i comença a cridar: Un colgaaaaaaaao!!!!!! Un colgaaaaoooooooooo!!!!!!! Els altres policies pujen i mentre altres inenten parlar amb el xic de la navalla.

I problema solucionat. Per dir-ho d'alguna forma.

Resolusión del caso: Un dels seus companys de pis (i possible parella) s'havia penjat d'una biga, feia dia i mig i el xic l'acabava de trobar. Per això estava en aquell estat, i pujava amb la faca per tallar la corda.
Edifici acordonat. I curiosos que mai sabran que açò fou el que passava.

FI

2 destrellats

Això és el que es diu comer-se un marrón. I a mí que mai m'han passat coses d'estes? :-/

3:14 p. m.

 

Home, tampoc és el pa de cada dia. Per sort.

Un poc de reality show al blog. No sé si m'agrada, però és digne de menció.

Alé, men vaig al oftalmòleg.

3:24 p. m.

 

Publicar un comentario

<< Home






Mi foto
Nombre:
Lugar: valència, valència

Luci a La Sala Naranja!



adopt your own virtual pet!



Free Web Counter
gent online

Powered by Blogger