Facin les seves apostes
miércoles, noviembre 15, 2006
Perquè no millora el món professional de la dona? Potser perquè prioritzem la família sobre el nostre treball. Potser se'ns ha educat per considerar més important el benestar dels nostres que l'èxit personal. O potser se'ns ha confós per que pensem que l'èxit personal està en la cura a les famílies, i ens creguem egoistes si no ho fem així per considerar la nostra carrera. I sí, a més a més, estem condicionades hormonalment a protegir els que estimem.
Així deixem en mans d'altres les feines de major implicació, eixes on cal una dedicació més íntegra per aconseguir gran efectivitat i productivitat. Amb açò perdem l'avantatge de saber desenvoldre'ns en aquestos llocs. No podem participar en el seu creixement i els nostres llocs no evolucionen.
Major implicació, major responsabilitat, i per descomptat, majors resultats. Són les coses que rarament han estat lligades a la feina de les dones, i les excepcions han sigut sempre de "lesbianes i revolucionàries" (suposant que açò siga roïn).
De manera que la meua carrera, per exemple, no deixa de ser una diplomatura a pesar de tenir molts molts crèdits i més hores de pràctiques (moltes d'elles no reconegudes enlloc). Les especialitat de l'infermeria estan per coure, i quedem encara supeditades als metges, també perquè part de la nostra plantilla encara és del paleolític, i creuen que continuem sent les famoses ATS (Ajudant Tècnic Sanitari).
Ara però, hem pensat que en compte d'un canvi de rols, provarem a assumir-los tots: dona, amant, mestresa de casa, mare i treballadora. Que no quede!! I no només els volem tots, sinò que els volem ben fets.
Hagan sus apuestas.
posted by Anna at 8:26 p. m.
14 destrellats
"Ara però, hem pensat que en compte d'un canvi de rols, provarem a assumir-los tots: dona, amant, mestresa de casa, mare i treballadora. Que no quede!! I no només els volem tots, sinò que els volem ben fets."
¿Hay que apostar por "les dones màquines", que es lo que sería eso :P( y que yo no toleraria en mi casa), o por algo mas razonable, que sería repartirse los papeles, no?
¿O es una pregunta al aire sin mas, que deberia quedar ahí sin respuesta? y a la que deberiamos decir nada mas.. que razon que tienes Anna! :)
Menudo lio que llevo ;), pero si hay que apostar, apostaría por "les lesbianes i revolucionàries" :P
10:01 p. m.
Bueno. Es evidente que las super-hembras (alteraciones genéticas a parte) no existen. O no muchas (jeje). Está claro que si lo quieres todo, no puede salir bien. Algo fallará y es lo que viene. Pero me parece genial la ambición para la mejora. Es decir, querer ir a más. Eso sí, no se puede de golpe, porque entonces menos bien, saldrá de todo.
Tienes la lista de positivos a mano?? ;) Jajajaaja!
10:22 p. m.
el que mucho abarca poco aprieta, que lo sepasss annaaa...
Jo aposto per el repartiment de tarees.
9:23 p. m.
Doncs jo crec que el món professional de la dona sí ha millorat, i més que millorarà. Si d'alguna cosa estic segur, és que el futur serà una societat (que espere mai arribar a vore :P) dominada per les dones...
...amb decoracions florals i coses d'eixes xD
A ma casa repartim feines: ma mare cuina, i jo menje n_n'
12:39 a. m.
El otro dia fui a una cena que estaba llena de empresarios y gente parece ser "importante", estaba la señora Rita y el señor Camps en ella. Luego de cenar repartieron regalitos, a las mujeres un abanico, con un librito sobre el lenguaje de éste... que guay ehh?? pero es que luego llegaron los hombres, a los cuales les regalaron un libro, un libro de tapa dura y grande, el cual analizaba y explicaba de forma muy artística la significación de los medallones de la lonja. Y me pregunto yo... qué las mujeres no sabemos leer y solo nos acaloramos y por ello necesitamos el abanico???
10:12 p. m.
Jajaja! Muy buena Lu!
De todas formas, ya sabes, llámame nazi, pero yo creo que las mujeres que le hacen el caldo a Rita y a Camps, mucho no deben saber leer. Así que supongo que son muy considerados con las menopáusicas y retrasados mentales. ;) Joder, como me paso a veces. Jajajajaj!!!
Pobrecita...ya te buscaremos un libro de esos que tu deboras.
Peter, estic d'acord amb tu, especialment amb la última frase. Encara que no sé què és més dur, si cuinar per a tu, o menjar tooot el que ta mare cuina.
Burdon, jo també hi apostaria. PERO, no crec en molta gent a la qual confiaria algunes tasques. Així que per si les mosques, val la pena aprendre a fer les majors possibles.
Per exemple, ja saps que vull tenir casa. Dons d'ací mil anys quan arribe el moment (conste que els preus estan abaixant molt), seré novata en allò de taladrar per posar quadres...però trobaré manera de penjar-los igualment. Encara que siga amb blue d'eixe.
Un abraç!
11:49 a. m.
Blue? O sea, superglue? O eso que es como chicle azul? :)
Que apañaica que eres ;)
12:09 p. m.
I a les doneeeees, xocolate,
i als homeeeeees, un bastó.
Porque nosotras parimos, nosotras decidimos!!
Jajaja! No ve molt a cuento, però se'm ha ocorregut.
Tots tenim coses per a aprendre i gent que ens ensenya. Però hem de conèixer els nostres límits, o petarem. En eixe sentit crec que les dones tenen el límit molt més enllà que els homes, i no se si això es per natura o per cultura, i ho admire.
En fi, compte per ahí fora ;-)
12:34 p. m.
Paraula de Peter:
"A ma casa repartim feines: ma mare cuina, i jo menje n_n'"
Me parto..
Molt bona aquesta Lu. Els costums encara son el pleistoceno. :-/
Paraula d´Anna:
"seré novata en allò de taladrar per posar quadres...però trobaré manera de penjar-los igualment. Encara que siga amb blue d'eixe"
Jo si fos el teu futur vehí estaria tremolant. Un foradet per aquí, un per allá.. :s
Fes cas a en Miquel, tenim que coneixer els nostres limits. ^_^
1:24 p. m.
Siisi miquel: "sense les dones no hi ha ejaculació...dic revolució" no???
Jajajaja!
Burdon, controla!!! Si et pille per davant...el taladro no sé on acava!! Mamon! :P
Ser, el chicle ese molón que derrite el papel a la larga y se queda como aceitoso. Jiajia!
2:06 p. m.
" Paraula de Peter:
"A ma casa repartim feines: ma mare cuina, i jo menje n_n'"
Me parto.."
Burdon, no t'ho prengues a mal. Menjar-se tot el que cuina ma mare, realment comporta molta feina, com diu anneto.
I, evidentment, era conya.
4:05 p. m.
Peter, per favor.. que era conya!
Que ja sabia que era una conya. Si m´ha fet molta gràcia!
A lo millor m´ha faltat possar un signe d´admiració, o una careta, però em semblava que no calia!
Burdon = ogre?
noooorrrr sopas!!
^__^
Pd. per l´Anneto: Mamon jo? No em tiris de la llengua! ;-P
7:57 p. m.
A mí també m'ha faltat algun "xD" que altre :P
Burdon ogre no sé, però sempre he pensat que este nino---> ^____^ té cara de rana xD
10:12 p. m.
sisi... de rana croac, croac. Aquest dibuixet el feia un amic i sempre em va fer molta gràcia. I jo com sóc un Bob Esponja acavat..
^__-
1:29 a. m.
Publicar un comentario
<< Home