L'explicació
domingo, octubre 29, 2006
No m'agrada el plan plorona, però EL PANORAMA era digne d'admiració. Era i és.
Porte una setmana al Centre de Salut, que és prou diferent de l'Hospital al que acostume.
Bé, doncs una de les noves activitats que açò implica és la famosa Visita Domiciliaria.
Ací teniu el motiu.
En uns pocs dies he hagut de vore als avis del barri en unes condicions penoses. Per molts motius. Manca d'higiene, manca de pressupost, malaltíes, i mandra a punta pala. Les cases sense ascensor, els olors que ni noten, la sordera...Iaios cuidant uns d'altres jugant a vore qui cau últim. Altres amb movilitat disminuida que no fan res per ells mateixos i s'ulceren fins límits insospitables. Amputacions de membres per falta d'autocures i higiene, etc. Famílies que no poden pagar, i el pitjor, les que poden i pasen. Càncer, càncer i més càncer. Tumors. Diabètics...
I això que el nostre centre integra, a més, un centre conta conductes addictives, i altre centre social per disminuits.
Tres dies han sigut suficients.
Ara ja vaig animant-me. Supose que és el que em toca, i que faig el que puc.
Però fallen massa mecanismes socials ací. Mentretant pensem si fer altre estadi, que això si fa falta.
Cuideu-vos!!
posted by Anna at 7:41 p. m.
9 destrellats
Potser siga la cara més amarga de la teua feina, al cap i a la fi és dolor i enfermetats del que parlem.
Però per a això hi ha d'haver gent que, com tu, treballe per a que això canvie, i per a fer-los la vida un poc més fàcil. Segur que les satisfaccions superen amb escreix les decepcions.
Ànims, i sobretot, molta salut! Jeje.
11:36 p. m.
"Mentretant pensem si fer altre estadi, que això si fa falta." Y enriquecerse a ellos mismos (los politicos) y a sus amigos haciendo campos de golf y recalificando parajes naturales a zona urbanizable.. Todo menos ayudar donde se necesita.. pero te tenemos a tí al menos y a gente como tu.
Menos mal que queda algo que salvar, pero seguimos en peligro de extinción.
4:15 p. m.
Que bonic Miquel. Gràcies.
Y sEr, ricos ricos y sin fundamento:S
La veritat és que he estat pensant en perquè prendria aquesta decisió, i potser perquè trobe que és una cosa totalment necessària, canvie el que canvie. En la salud y en la enfermedad, en la riqueza y en la pobreza...ja saps.
Caram, que tampoc sóc missionera, tu! Jajaja!!! Ni ho vull ser, ací hi ha moltes coses que solucionar, ja.
Un abraç!!
10:38 p. m.
Ya, bueno, sabemos que no eres "Anna Teresa de Calcuta" :P, pero los enfermáticos salvo que nos metamos en voluntariados no podemos hacer algo parecido. ¿Podemos llevar ordenadores al tercer mundo? ¿Internet? ¿Enseñar a manejarse a la 3a edad en este mundillo virtual? Pues si, pero es algo menos directo..
La proxima revolucion será la de los frikis, y cambiaremos este mundo ;).
11:11 p. m.
sEr, me apunto a eso.
Tendríamos que buscar a algún hombrecillo tipo willow como mascota...
12:18 a. m.
Peter dijo:
"Tendríamos que buscar a algún hombrecillo tipo willow como mascota... "
Yo propondría a bolsaman xD
---> http://lahoraserante.wordpress.com/files/2006/10/bolsaman.jpg
11:07 a. m.
Començe a notar certa relacio sEr-Peter....aaaaaix mare, siesque dios los cría y el viento los amontonaaaaa!!!
2:51 p. m.
Gente como tú se gana trocitos de cielo cada día.
11:05 p. m.
Y gracias.
Ahora me surgen más y más dudas a cerca de mi trabajo. Dónde empieza y donde termina la faena de un cuidador, de alguien que se supone, está para proteger el bienestar de una persona? Debe hacer todo por el otro? Eso no es ser esclavo?? Cada vez entiendo menos... No veo límites.
Bueno, decir cabe, que hay una nueva ley que pretende tener más atendidos a los mayores, y creará sitios de trabajo especializados. Es bueno.
Un saludo al Outsider reaparecido!!
11:18 p. m.
Publicar un comentario
<< Home