All you need is...

Assertivitat no és simpatia. Crec que puc ser extremadament empàtica amb els desconeguts. Fins punts ridiculs, ja que després m'adone que he comprés com ha pensat una persona amb la qual no estic gens d'acord, i probablement, li he donat tota la raó. Assertivitat tampoc es empatia, per tant. Ni valentia tampoc, acceptar sempre el que altres diuen per tal de no enfrontar-te amb algú desconegut, que mai saps per on surtirà...no és valent. No sóc valenta. Però note que la gent amb la qual tracte es sent a gust amb açò. Realment a cap de les dues parts ens interesa el que pensem de veres. Sovint és més fàcil i cómode deixar fluir les coses que no són molt importants.
Assertivitat tampoc és el que fa House. No és ser antipàtic i desagradable amb la resta. No és ser sincer. Ni ser sincer és ser honrat i bó. Moltes voltes és una justificació per ferir algú.
Assertivitat és saber adequar, probablement, l'amabilitat i cordialitat amb el manteniment de postures ferms, d'idees arrelades i que no estem disposats a vendre. Saber dir que no sense patir per l'altre. Saber on comencen els límits, saber respectar les postures ferms d'altres i poder-les escoltar obertament sense admetre-les com pròpies.

Assertivitat és el que jo necessite per coordinar ma vida i les meves titelletes.