Déjate querer...
jueves, abril 03, 2008
Mujer, mujer. És extrany creixer sense una bona definició del que ets. Resulta confús que hages de ser dura i sensible, eficient i submissa, comprensiva, emprenedora, carinyosa, dolça, competent físicament, saludable, amable...El feminisme canvia, les modes canvien, però la dona sempre és esclava d'unes o d'altres coses (afegides a les que ja som tots per viure en societat). O si potser, de moltes alhora.
Una companya em diu que les dones que es maquillen els ulls són idiotes inconscients. Un company em diu sempre que no me'ls pinte que faig cara de cansada. Si vaig amb ulleres sóc, a més, una "gafuda desgarbada". Tampoc sé ballar com la majoria de dones, no tinc eixa gràcia innata del moviment harmonic. Sóc un poc desordenada. Em costa creixer professionalment. I m'agrada l'escatologia, què voleu que vos diga!
Al caos d'aquesta no-definició del que hem de ser, podem optar per la llibertat i la improvisació de ser cadascuna eternament diferent d'altra sense ser menys dona per això. I sempre estarem fent-ho bé a mitjes.
posted by Anna at 12:33 p. m.
1 destrellats
Jo pense que el creixer sense definicio es allo normal.
Ni feminisme, ni referencies de companys, ni res. No pots definir mai be el que es una persona, precisament per que es una persona.
La gent es contradictoria. Sempre. Tots tenim masa cares per a una definicio simple, i per a X pots ser d'una manera i per a Y d'un altra completament diferent. I de tratar de respondre als esteorotips ja ni parlem.
L'unic que importa es que tu ets sempre tu ( no tu Tu, tu en general for everybody boys and girls). A la merda en la resta de coses i conformat en conviure amb tu ateix sempre. Ademes,tu fas prou bona faena pel que fa al que eres. Per norma general, la gent no mola i tu si.
PD: La escatologia agrada a tot el mon.
9:27 p. m.
Publicar un comentario
<< Home