Recordets...

...i tot el que materialment pot arribar a quedar d'una persona, de qui per gràcia no recordes cada dia, és la seva visió de la vida a través d'un objectiu. La seva visió peculiar i genuina de la seva familia, a qui honra amb cada una de les mil fotos que dedica, com les seves minúscules obres d'art. A qui sembla que no parava de dur d'excursió on fóra, i de plasmar tants moments amb la seva càmera. La gent que estimava a través d'un foradet, i un anònim per autor. Anònim que es fà nònim de seguida, si et resulta familiar el que veus, clar.

Cada persona s'expresa d'una manera, i si aquesta persona deia alguna cosa amb la seva feina, era que ens estimava.


No sé si disculpar-me. Hi ha temes que procure tabú, però em semblava molt emocionant.