Tout va bien
martes, febrero 27, 2007
No necessite més que la diminuta ranura dels ulls quan m'estic rient per adonar-me de quant m'agrada la tranquilitat que m'ofereix la meua meravellosa monotonia.
posted by Anna at 7:38 p. m.
Anna
2 destrellats
Jiji! Redeu si es poden dir tantes coses en tan poques paraules!!
PD. La ranura de l'ull i la de la boca quan xiules després de l'anestèsia del dentista, no?:P
11:54 p. m.
això, això...que mamón...però és que em fa molta gràcia fer el "mongo" quan tinc la boca adormida. Es divertit, jeje!
Muua
10:54 p. m.
Publicar un comentario
<< Home