Boleta

Estava vegent-ho venir. Ja estava convertint-se en una mala costum, sempre jugant amunt i avall amb la boleta de vidre. La seva fragilitat la fa especial, i la forma perfectament arrodonida li conferix un tacte que no m'esgotaria mai de tocar...quasi acariciar.
Ara entropesse i em rellisca de les mans, que la sostenien sense fermesa. Cau i es trenca. Llastimeta i llagrimeta que també cau. Feta mil trossets per terra, mire bocabadada buscant solució. Podria tractar d'agrupar els trossets i apegar-los, però probablement ja no tornaria a rodar tan suau com abans més.

Qui sap, potser cadascun dels trossets es convertisca poc a poc en noves boletes de vidre menudes i suaus...com els grans de sorra de la platja.

Però mentre no aniré descalça per no tallar-me amb els vidres.