trellats i destrellats

Un click!

viernes, junio 08, 2007

Com a amant de les fotos vaig fent clicks i pegant botets per fer un anàlisi social a través de fotos de la gent. Hi ha coses bones bones.
Com ja s'haureu adonat el tipus de foto que m'agrada és aquell on surt gent. Total que d'un lloc a un altre arribe al blog d'una xica, una tal Cory. Continue pasant fotos i fotos seves i vaig observant que són molt bones, i que eixa xica no deixa indiferent (personalment té un estil que m'encanta). Val, continuen les fotos i veig que no és una persona "normal". Aquesta noia no fa altra cosa que sortir de parranda, que está collonut. Però surt sempre amb un fotògraf professional, i això ratlla.
Després de varies estones mirant coses d'aquesta tipa i pegant botets per la xarxa me n'adone de que és model, però d'una forma original, com tota ella.
Vos presente a Cory Kennedy: "Cory, de 17 años cumpliados el 21 de Febrero es para muchos una "celebridad" salida de Internet, cuya única profesión (al menos por ahora) es salir de fiesta por los night clubs de los Ángeles en compañía de abundante alcohol, revolcarse en el piso con su carísimo vestuario y mirar a la cámara." O això diu el seu flog.
I d'ahí altre dels motius pel qual no deixa indiferent. Per que viure d'això no li pot treure profit futur. O sí, segons el que entengues per profit. Per que passa per la vida amb massa lleugeresa quan la resta treballem. Per que ella posa la ma i els pares li donen diners. Per que és extravagant vestint i li queda graciossísim. Per que té una bellesa dubtosa bastant natural i desenfadada. Per que la fama només li ha costat ser la musa d'un "cool-hunter", que per a més conya es fa anomenar CobraSnake. Per que fa el que molts voldrien i no poden: viure de la festa i damunt ser idolatrada. Per que amb una de les seves bosses i/o botes es podrien vacunar 500 nens pobres (això sí, convinat amb samarretes destrossades milimètricament). Per que representa la descendència del fenomen "heroin-chic"* que ja va iniciar Kate Moss , tan odiada pels seus problemes amb les drogues... com si els altres famosos foren sants.

He trobat milers de foros i blogs on parlen de la Cory. El que és cert és que es perillós crear models com aquest, ja que fomenta anorexia i fa que totes les nenes només es preocupen per "molar" tant, i no per altres coses com què pensen fer per sentir-se realitzades, o per no enfonsar-se quan vegen que amb la roba d'eixa xica no poden sortir al carrer, perquè semblen insults a la natura.

La conclussió és que Cory-mola-mazo. Yo me la pido.

* Tipus de look de les xiques molt primes, blanques, ulleroses (de ojeras), amb cossos de xiquet...

7 destrellats

Anneto, com la Cory hi ha la tira de noies que no paren de fer-se fotos o que li fan fotos i les posen als seus myspaces, fotologs o el que sigui. Ara així, ara asá, ara interesant, ara desenfadada, ara pensativa... això no mola, això es un xute d´egocentrisme.

Llegint alguns comentaris que fa la tal Cory aquesta em reafirma lo egocéntrica que pot arribar a sEr. :s pfff...

9:14 a. m.

 

Sí bueno. Jo no dic que siga bona gent, ni tampoc mala. No sé fins on pot arribar a perjudicar un gran ego, ni sé per què hauria de fer-ho.

Però de gent que es fa fotos en conec a patades (inclosa estic), i no són només noies, ni són exclusivament gent amb un super-ego. De vegades fer-se fotos es divertit i punt. I si surten bé, doncs encara mola més, clar.

Això sí, convertir la teva vida en una performance per una càmera...ja passa de la diversió. "Eso no es amor, es obsesión" (envía tono o politono obsesión al 5555).

12:20 p. m.

 

Ni desenfadada ni osties, la xica no es guapa. Gens. Fa cara de ionqui.

I tampoc se l'enveja tant. Si nomes ens dedicarem a fer festa l'acabariem aborrint. La gracia de la festa es justament que no es continua, y que quan ve, te n'alegres.

I la canço no es així. "No es amor, lo que tu sientes, se llama ereccion". Aixina si que esta ben cantada.

8:57 p. m.

 

Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata la vida no t'engaanyaaaa... deien els Dusminguet.

Anna, com diu en kanete sensei, la gracia es pujar fotos de tant en tant, no com una obsesió. Per exemple, vosté mateixa. Un, dos, tres, responda otra vez, vosté mateixa...

Digue´m agossarat, però com diu la cançò, realment sembla una ionqui d´amor, i altres coses... no mola. Com et converteixis en una Cory no te ajunto!, que lo sepas!

;P

9:43 p. m.

 

Kanete, tens raó. La gracia de les coses es que no siguen en excés. Sinó tenen menys gràcia, clar.

Burdon...tu estàs per lligar, eh? Jo no vull ser com la Cory. No vull ser com tot el que m'agrada. No sempre, almenys. A més, seria massa frustrant...tindria que estalviar messos només per aconseguir quatre coses com les d'aquesta tia...i el monyosorongo que m'han deixat seria encara més depriment! Jajajaj! A part de que jo si que em dedique a algo...encara que siga poca cosa.

11:40 p. m.

 

Estava de conya anneto, per variar... :)

12:22 a. m.

 

Donde esté yo, y mis fotos superfrikis que se quiten las demas!!! Viva mis superego friki!!! Viva sEr!! xDD

PD: Gracias Burdon por el guiño, jeje.. :P

12:38 a. m.

 

Publicar un comentario

<< Home






Mi foto
Nombre:
Lugar: valència, valència

Luci a La Sala Naranja!



adopt your own virtual pet!



Free Web Counter
gent online

Powered by Blogger