La possessió de l'amiga

Qui em coneix de temps enrere sap de sobra el que vaig a contar. I ho vaig a contar perquè trobe que fer-ho pot tenir una funció social. Sóc dels que pensa (com ja he escrit) que quan contes una cosa a algú pots provocar una resposta en cadena.
Resulta que sóc una persona aficionada a conéixer nous grups de gent. De vegades ho faig de manera involuntària, però no em costa gens. L'observació de la que parle ve de l'entrada d'una xica a un grup mixte amb xics i xiques. Xiques i xics aborrits els uns dels altres, bons amics des de prou de temps. L'entrada de la nova xica provoca una gran inquietut a les xiques, que senten que han de competir amb ella per no perdre l'atenció dels seus xics. Normalment (i estic generalitzant) qui donarà la benvinguda seran els xics, i qui probablement acollirá (possiblement amb segones intencions o no). Aquesta resposta per part de les xiques, no només resulta ridícula objectivament, sinò que a més és contraproduent per elles, ja que açò provoca un distanciament sense motiu del grup.
Si el grup és només de xics, no hi ha cap problema en l'entrada d'un nou membre (masculí o femení). Si és només de xiques poden pasar les dues coses, segons si les mentalitats de les components són més o menys obertes.

Personalment no és una cosa que em lleve el son. Però trobe que a voltes ens fem les coses difícils els uns als altres sense cap motiu. Per si no tenim prous problemes amb les persones de l'altre sexe, damunt entre nosaltres...unes rivalitats prou tontes.
I el més xungo del tema és que aquestes xiques no tenen cap "interés especial" per aquestos xics per protegir-los d'aqueixa manera (si en tinguéren com a mínim, això que treien ells). Damunt els estan negant (en realitat només ho tracten de impedir, inútilment la majoria de voltes) l'oportunitat de conéixer altra persona. Ni fem ni deixem fer.
Solen ser aquest tipus de nenes que no van soles ni a cagar (llàstima, als banys públics es coneix gent divertida, jejeje) , que han de portar sempre una amiga al darrere i no fan cap cosa soles (queda molt mal, fer veure que no tens ningú amb qui fer allò).
Una d'aquestes nenes, una de les superpopus em sorprengué una volta amb un: "uy! Anna, qué haces sola!? Donde vas?"- Només diré: ¬¬ goteta de suor!

Som moltes les dones que hem estat temporades amb grups exclusius de xics per coses com aquestes i per altres. I en realitat açò hauria de donar exactament igual. I el dona. Vull dir que si es suposa que som iguals, açò no ha d'importar. Però que no importe per a bé i per a mal.

PD: Volia "quitarle hierro" al assumpte i no ho he aconseguit, així que...a jierro!!!