"Jo no sóc racista però..."

No és una frase que escolteu molt?

Dol per la llengua
Dol per la cultura
Dol pel paisatge i la terra
Dol per la pèrdua de l'estatus social
Dol per pèrdua de contacte amb el grup ètnic
Dol per pèrdua de la seguretat física (salut i integritat)

Tot açò i moltes altres coses són les que patix un immigrant. Com per exemple les diferències del concepte de família, religió, salut...

Una persona que ho deixa tot per venir, o anar buscant algo que el més segur és que no trobe. Gent preparada que acabarà fent la feina que nosaltres no volem. Feina que per altra part no sé perquè no volem. Avuí ningú estudia per treballar atenent en una tenda. Però també és un treball bonic. No sé.
També és cert que no dessitje la competència d'una persona, que ofereix el mateix que jo, però com que no té res a perdre, oferix tot el seu temps a més baix cost. Són molts anys els que portem lluitant pels drets dels treballadors (temps de descans, preu/hora...) que ara ens tiren per terra poc a poc. Sé que no és culpa de ningú. Sé que és trist tal nivell de "misèria". Però també és llàstima.

Altra cosa que mereix reflexió, és la qüestió de les races. Jo crec que el racisme, per sort, està mal vist. De manera que no molta gent s'atreveix a dir amb tranquilitat que ho és.
Pense que la diferència estreba a l'estil de vida. Els occidentals i els no occidentals. Açò ho notem tots. I ací és molt més difícil ser tolerant. Sí tens un veí immigrant que té pasta, viu sol, va "ben vestit" i no crida massa l'atenció, no et sabrà gens greu. En canvi si tens uns veïns que tenen uns rituals estranys, que no paren de cridar i pareix que vagen a matar-se d'un moment a altre, que viuen 50 on es suposa que en viuen 3 (i ja costa conviure 3 junts...). Ací en la meua zona haguéren alguns problemes amb la convivència amb aquestes persones. Perquè aquestos problemes, són més difícils de solucionars amb qui entén la vida d'aqueixa manera. Si et monta un guirigall un veí, tu li ho dius i podeu posar sol·lució. Però si és immigrant, hi ha qui pensa, no diré res, a vore si pensen que sóc racista. Per a sorpresa, quan es decideixen a cridar l'atenció, veuen que a més de molestar, molts saben vacilar. Obviament ja no estem parlant de raçes, estem parlant de costums. De incomprensió. De incomprensió i de falta de respecte per les dues parts.

I com que estic vegent que no arribe a cap conclussió amb el que estic escriguent, ho deixe ací.

Ens espera un llarg camí, un llarg aprenentatje junts.

PD: No ens aclarim entre matrimonis ni veïns, com no han d'haver guerres??



I ací tenim un cas bonic de comprensió entre dues cultures i llengües diferents.
Un exemple de barreres superades.