Diu així
martes, febrero 28, 2006
"...La novia antes que tuve era Luisa Marí, que esa estaba buenísima. Yo digo ¿que hace conmigo esta tía? Tiene unas...Mu pechugona, que a mí me gusta mucho. Soy muy de tetazas. También soy de culos, pero de tetazas también. A veces me dicen ¿que eres más, Tim Burton, de culos o de tetazas? Digo, ¿esque hay q elegir? Jeje! A mí un buen culo así, un culo pa forrar pelotas también me pone palote. Pero con las tetazas de Luisa Marí, ooooy, me ponía loco.
Y luego me dedico a escribir, pues a lo mejor, la muerte del niño ostra ¿sabes? Lalala, o sea, que compagino lo que es ser un guarrete con ser especial así también..."
No vore la tele quasi és el que té. Que sents i sents...i fins que t'ho posen davant... TELA !!!
PD: Un artista treballa per a expresar-se, o treballa per fer gaudir els altres??
posted by Anna at 11:14 p. m.
7 destrellats
La hora chanante!! Genials xD en youtube hi han milers de vídeos, atenció sobretot als del gañan jajaja
Respecte a això d'expresar-se o fer gaudir... Cadascú tria la seua forma de fer art. Hi ha qui necessita una resposta activa del públic. Hi ha qui només vol mostrar allò que pensa/sent. En qualsevol cas crec que ambdues opcions serveixen per expresar-se, però de manera diferent. No crec que expresar-se i fer gaudir vagen renyides.
Per cert, curiós (o clarament intencionat) que faces eixa pregunta en un post sobre la hora chanante, jiji.
11:53 p. m.
Jiji!!! Del Gañan també me n'ensenyaren, també. Què bruto!
Jo no crec, ni molt menys que vagen renyides. Però fixat que en ambdós casos has posat una finalitat que implica tercera persona (o segona com a mínim, jeje). Creus que qui escriu, sempre ho fa amb la finalitat de que algun dia ho llisquen? Perquè sinò escriure coses amb continuitat i coherència? No sé. Jo per exemple, moltes voltes necessite escriure per treure coses en clar, o per recordar-me-les algún dia. A voltes si no escric, no faig les meves idees suficientment materials com per plasmar-les a paraules o conceptes (i, pertant, és com si no les hagués pensat). Déu, me n'estic pasant. Massa reflexió escrita, i tot per la última frase, jajaja!!
No entenc que té a veure, pensava que la PD estava completament descontextualitzada. Juju!
Un beset perla.
12:10 a. m.
Si tots els q escribiren ho feren amb l'intenció de ser algún dia llegits els diaris personals no existirien, no? Crec que escriure pot ser un exercici de relaxació, d'evasió, o tan sols un simple exercici. Ni tot l'art s'arriba a mostrar, ni tot el que es mostra és art. Jo he escrit coses en un llibret q tinc q només he llegit jo, i m'agrada que així siga, és com tindre un espai on plasmar el meu cervell, i em fa gràcia revisar allò que pensava quan tenia quinze anys. Encara que també és veritat que fa temps que no escric...
Lo de la postdata... doncs no sé, se'm feia prou fàcil que algú considerara la hora chanante com algo pensat per a agradar, i no com a forma d'expressió, no sé, ja he dit que no sabia si era casualitat o fet a posta.
12:15 a. m.
Jaja, ha sigut casualitat, però ara el post té més sentit. Gràcies! Jiji!
I crec que els diaris personals, en el fons, també són escrits per que algú els llegeixca algún dia. Molts d'ells com a mínim.
El meu primer diari estava escrit en castellà, no et dic més. Conscient o subconscient (per aquell "entonces" jo no escribia massa en valencià tampoc), però sí que sabia perfectament qui volia que el llegira si em pasava algo. Així que supose que era la seua segona finalitat, a part de llegir-lo jo.
Un dia el vaig llegir i li vaig botar foc!! Jajaja!!!
I on dius que està el llibret eixe?? No en sabia res d'ell ¬¬
PD: M'encanta l'expresió "botar foc" jiji.
PPD: 1 de març, un dia genial!!
1:09 p. m.
Els de 'La Hora Chanante' son molt graciosos, sobre tot el gañan, perque si vas a un poblet de Conca molt xicotet, et trobes 'gañanes' de tot tipus de edats i condicions... Es molt graciós, vóre que utilitzen les mateixes expressions.
En quan a l'escritura crec que si escrius alguna cosa sempre es per mostrar-la, encara que siga per a un mateix, com un diari, o per fer gaudir, com una novel·la.
Que et divertisques amb la Mascletà, que ja comencen les festes!!
DEWWWW
5:48 p. m.
El llibret eixe està en la meua habitació, en un estant a l'abast de tot el món, però que no m'entere jo, eh? ;)
10:08 p. m.
Açò ja començava a posar-se massa profund. Saps tallar a temps! Jiji
En ta casa tot està a l'abast de tot el món i ningú fa res...Juas juas!!! Ejem!
Mascletà...mare no se'n perd una (ni recién operada). Jo al revés. Ben poques, encara que és prou impressionant i digne de vore...o escoltar. Però són molts dies d'un ambient...fastigós?? En parlarem d'açò, ho crec inevitable.
Això sí. Feia un dia la mar de bonic. I l'entrada de març s'ha notat de seguida. Quin mes més guapet. La primaveraaa que la sangre alteraaa!!:oD!!!!
Muaaaaas bonicos!!!
11:14 p. m.
Publicar un comentario
<< Home