Una de mitologia i sexe.

Segons Plató al principi de la creació els homes i les dones no eren com són avuí; hi havia un sol ésser, que era baix, amb un cos i un coll, però el cap del qual tenia dues cares, cadascuna mirant en una direcció. Era com si dues criatures estiguéren pegades per l'esquena, amb dos sexes oposats, quatre cames i quatre braços.
Els déus grcs, per contra, eren gelosos, i vegeren que una criatura que tenia quatre braços treballava més, dues cares oposades estaven sempre vigilants i no podien ser atacades a traició, quatre cames no exigien tant d'esforç per romandre de peu o caminar durant llargs períodes. I el que era més perillós: la criatura tenia dos sexes diferents, no necessitava ningú més per seguir reproduint-se a la terra.
Aleshores digué Zeus, el suprem senyor de l'Olimp: "Tinc un pla per fer que aquestos mortals perden la seua força."
I amb un raig, partí la criatura en dos, creant a l'home i la dona. Allò augmentà molt la població del món, i alhora desorientà i debilità als que hi habitaven, perquè ara tenien que buscar la seua part perduda, abraçar-la de nou i en eixe abraç recuperar l'antiga força, la capacitat d'evitar la traició, la resistència per caminar llargs períodes de temps i suportar el treball esgotador. A eixe abraç on dos cosos es confonen de nou en un l'anomenem sexe.

PD: Fascinant!