Quotidià

[...]Camine tranquilament, ja falta poc. Ón hauré posat aquesta volta les claus? Almenys porten la cordeta i no em costen de trobar. Trie la clau i la col·loque a la mà de forma que quan estiga a la porta puga introduir-la immediatament. Obric la pesada porta i l'espente amb el muscle dret. Premc el botó de l'ascensor. Tarda un poc, és vell. Comprove que la bústia està buida mentre espere. Ja està ací. Puje sola pensant en qui hi haurà...7 pisos. Estic dalt. Ja he tornat a guardar les claus! Les trec, torne a obrir i les deixe al moble de l'entrada. "Holaaa!!" (Silenci). Deixe la jaqueta i la bossa damunt el llit, vaig encenent l'ordinador i entre a llavar-me les mans i saludar a qui no m'ha sentit. [...]