(Sense títol)

Buscava una estació de tren. No hi havia cap poble prop, així que decidisc seguir els rails del terra que acabe de trobar. Tenen gespa al damunt, qui sap si seran útils encara...no tinc altra opció. Estic perduda, així que millor seguir un possible senyal.
De camí trobe a una brigada policial buscant a un home que sempre es suicida tirant-se a la via. Estan enfadats. No saben qué fer amb ell. Vigilen i vigilen per evitar-ho, però el suicida sempre acaba sortint-se'n amb la seua.
No els puc ajudar, continue.
Començe a vore una estació prou deixada i aillada allà lluny. Però de sobte porte un gran equipatge, dues maletes de carro bastant grans. Es de vesprada i el dia està posant-se amenaçant. Fa vent.
Arribe a l'estació. Molta gent espera. Pregunte si va a València. Si que va. Es posa a ploure prou. Es molest però no mulla.

Puje al primer tren que arriba corrent, molt insegura. Pregunte com sempre faig. Els nervis m'han fet perdre l'equipatge i el tren ja ha arrancat. La senyora revisora em perseguix. Està enfadada per alguna cosa.
Trobe un extrany amb cara simpàtica i pinta pobra que m'ajuda. Em diu que el tren només fa tres parades i és cíclic, que em quede quieta i tornaré al poble on he perdut les maletes. Obeesc i pareix que la revisora es queda més tranquila. Només dues parades.
El tren esta mullat i es sent la plutja forta. Pero els passatgers secs i seriosos, com sempre.

Recupere les maletes i torne a pujar, ell em durá de nou.