Trellats i destrellats

trellats i destrellats

Querida línea alba

martes, mayo 02, 2006

L'atac dels nens Kinder...

...acollona, eh?

10 destrellats

Ja havia vist eixes fotos, n'hi han de molt xules (i de mes guarres, per a què negar-ho). Si eixe senyo pesca en un melic... en el teu li faria falta una red sencera!!! Jajajajaj!

6:29 p. m.

Quines fotos?? Jo buscava una foto molt concreta, i he trobat aquesta que definix amb humor el meu melic. Així que m'ha semblat graciós posar-la...els que em conegueu, o millor, el conegueu, vos farà gràcia supose.

Però si, unes portes i ja tenim armari. Jeje!!

6:58 p. m.

Doncs hi han moltes d'eixes, que juguen amb el cos d'una dona a fer figuretes... escalen mamelles i resbalen per culs, ja saps, lo normal.

I l'altra foto l'has penjada després, no?? És molt xula jajaja, m'agrada l'efecte de la foto... taques de color? ^_^

7:48 p. m.

Que xules no?? Jo vull vore-les. Si la resta de la dona és com la seua panxa valdrà la pena.

Taques de color?? Nono! Són nens Kinder, eh? Jajaja!!

M'alegre que t'agrade < iii

Un beset monin!!!!!

7:56 p. m.

Una mare al seu fill:
- Fill meu, amb què jugues?
Respon el fill:
- Amb el que m'ix dels ous!

Buuuuumba! Hòstia de la mare.

El fill plorant:
- Mareeee, no em compres més kinders!!

Aquest anava per a nen kinder, però ha quedat traumatitzat. :-P

3:37 p. m.

Dichosos los ojoos!! Només has escrit des de fa mil un "flicitats"...:(

El nen kinder traumatitzat, jajjaaj! Viva el Kinder,i a la foguera els nens Kinder. Tota la vida amb el mateix prototip. Fan por!!!

Joliiiin, maco...(})
Muuuuuuuua!

4:05 p. m.

Sent haver estat tan absent, d'ara en avant em voràs més. De fet, t'hauria de cuidar bé com a asídua comentarista del meu bloc, gracietes :-D.

Ens veiem d'ací no res!

6:44 p. m.

Potser tot açò et resulta aborrit i els meus comentaris al teu blog banals. Els nostres blogs són molt diferents. És com el capítol on Bart i Lisa fan uns noticiaris. Tu ets Lisa, escrius informació, ets molt objectiu, poses enllços d'altres fonts. El teu treball té molt de valor. M'agrada.
El meu és tot el contrari, escric coses quan encara no m'he llavat la cara i estic en el moment que encara no saps si el que has somiat és real. Les fotos que penje, quan més allunyades de la realitat millors. I les meues veritats són completament reals i indiscutibles per a mi. I mira que sóc excèptica i tocapelotas.

Escric amb faltes, no pose les cursives on toca...però no em preocupa, perquè per a mi açò no és un examen. És un pasatemps que trie per divertir-me, i perquè no, divertir-nos.

Em sembla divertit lo dels comentaris, i moltes voltes quants més millors. Com la volta de la creïlla del vidre!! Per això m'encanta que col·laboreu i fer-ho jo als vostres blogs (per banals que siguen les meues intervencions).

Saps que no ets una persona més. I sí, ja estem entrant a territori personal, així que ja farem un msn.

MUAAAH!!

9:11 p. m.

Val que els nostres blocs no s'assemblen molt, però no per això cap és millor que l'altre, simplement, diferents. Ahi radica l'utilitat d'aquest invent. Pots fer el que vulgues, i si a algú li agrada, que ho lliga, sino, enrrere en el navegador. No has de donar explicacions a ningú del que fas.

Moltes coses que escrius m'agraden, tens una vena artística que a altres ens manca :-).

I els teus comentaris no son vanals, m'encanta que m'escrigues, i se de bona fe que em visites tots els dies ^^.

Mil gracietes

Ja ens llegim :-***

PD: Tornaré, no ho dubtes ;-)

9:30 p. m.

vanals nooo, Banals! JAJAJAJ!!

:oD Bonicoo!

11:06 p. m.

Publicar un comentario

<< Home