Meaning of life
viernes, julio 21, 2006
Que de qué tinc por? D'alguns canvis. D'haver tardat tant en trobar-me, en veure què és el que jo vull fer, i dubtar. Adonar-me que hi ha altres coses que m'agraden tantíssim que posen en perill la principal. I com ja sabem tots, dubtar és bo. Dels dubtes sortirà un desengany o una reafirmació. Què és principal i què secundari? Per què estem ací?
I com ja vaig parlar amb l'Outsider, aquestes coses et pasen sol. Ningú et pot ajudar. Són les coses que et formen a tu i que per acompanyat que estigues són exclussivament teues. Si hi ha altres amb tu, el millor que podràn fer és respectar-te i acompanyar-te amb paciència i carinyo, i compartir bones estones amb il·lusió.
...crec que aquestos escrits tan profunds, són una mica hortera, eh??
posted by Anna at 8:15 p. m.
7 destrellats
Estic d'acord amb tu. Osea osea, hortera hortera de la muerte, sabes tia? ;)
Que va, si son verdades como puños y tan cierto como un templo.El "sEr" es nuestra salvación... no yo ;), sino eso que tenemos dentro y que nos cuesta alcanzar y algún día lo encontramos. Unos mas tarde, otros mas temprano, aunque tristemente otros nunca...
A eso le llamaría yo, madurar un desarrollo personal, haciendo de pseudo-psiquiatra patetico.. ;)
PD: Cada loco con su tema (III) :P
10:33 p. m.
Essazto, una montaña rusa esto, oye.
Cada loco con su tema 3??? Esto no será como la historia interminable, no??:P
Muah!
1:58 p. m.
Si, claro, no se iba a quedar solo en una trilogia :p..
Pues si, una montaña rusa muy alta..
6:20 p. m.
Doncs et respectaré com s'ha de fer amb totes les iaies del món, t'acompanyaré desde la distància amb paciència de monjo shaolin i carinyo de germà gran. Per compartir més bones estones llegint-te a tu i als teus, sempre amb il·lusió, que no falti d'aixó!
Si ens hem de posar horteres jo no em vull quedar enrera!
travessar les línies d'ombra que ens trobem a la vida no és cosa senzilla. Molta sort amb els teus temes, noia loca.
Petonet d'ànims!
8:39 p. m.
Gràcies fumanchú.
:D
Siempre hortera, Anna XP
1:05 p. m.
Correcto, pero como todo en esta vida es más sencillo saber que tienes que dar un paso que darlo.
Supongo que será hortera el post y el comentario que dejo (no sé por qué, pero si lo calificáis así, así será), pero la verdad es que sólo te das cuentas de muchas cosas que quizás te hagan dudar pero que siempre te hacen reafirmarte en ti mismo (o misma en este caso).
La grandeza del hecho de madurar o de dar los pasos, aunque no sean correctos (¿quién no se ha perdido alguna vez?), nos hace fuertes y sin duda más capaces para seguir andando.
Lo de aguantarte con cariño y paciencia... supongo que tú ya nos aguantas de esa manera, así que es lo mínimo que podemos hacer, ¿no?
Como dijo Ali G (para poner algo gracioso): Res-pecto!!!
2:07 p. m.
.. Y tb nos dejó tras perlas..
La vida es de lo bueno lo mejor, de lo mejor lo superior..
:p
8:36 p. m.
Publicar un comentario
<< Home