Esplendorosa. "Porque yo lo valgo".
miércoles, febrero 15, 2006
Avuí bufen altres vents. Açò ja és altra cosa.
Vaig a fer una llista amb cosetes de les que disfute molt. La finalitat és fer veure que es pot gaudir de cosetes menudetes i no tant menudetes que són fantàstiques si les pots apreciar.
Despertar quan ja has dormit tot el que el teu cos et permet. Sense pressa.
Sentir el sol d'hivern que entra per la finestra. Ací en València ho tenim molts dies... l'adore. M'agrada notar-lo especialment dins un cotxe. Qualsevol finestra serveix...i també a l'aire lliure si l'ombra no ho impedeix o fa massa vent.
El tacte de les coses suaus.
L'olor a suavitzant de la roba.
Uns apunts en net!
Chocolate
Passejar en bici
Rentar-te la cara amb aigua freda de mati. O la sensació de boca neta i asedegada després de rentar-te els dents.
Escoltar música. És una cosa que m'encanta i puc fer moltes hores al dia. Tinc reproductors per tot arreu.
Llibertat per triar què fer sense donar explicacions a ningú.
Amics pels quals apostaria fort. I amb els quals m'encanta pasar el temps.
Una família genial. No hi ha setmana sense ells. Cotarros fabulosos. Una de les coses que més estime de ma vida. (Incloc un iaio de 92 anys que és un bombó). Orgullosa de tots ells!
Una casa amb espai, intimitat, llum...
Una carrera que m'encanta i m'omple molt (ha costat de trobar, però ha valgut la pena).
M'agrada fer estar a gust a la gent, em fa sentir a gust a mi també.
Ganes d'aprendre coses noves (com ser blogger!).
Escepticisme a cabassos (les coses no solen ser blanques o negres).
Humanitat, molta humanitat! Tinc molts defectes dels quals no estic orgullosa, però em fan humana, i m'agrada.
Facilitat per expresar sentiments. Encara que a voltes seria millor que no sortiren.
Sentit de l'humor. És genial quan t'ho pots prendre tot a broma.
Quan penses en totes aquestes coses tan poc concretes de ta vida, et pots sentir realment afortunat. Què pot eixir mal...i què importa si ix mal amb tot açò? Qualsevol esforç mereix la pena.
PD: Dues anècdotes d'ahir:
- " El Papa anterior va dir que l'infern no exisitia. El d'ara diu que el limbo no existeix. Per tant s'acaba de carregar a tots els "no natos". I els "no natos" on estan? Als meus collons. Conclussió: els meus collons són el limbo. " Conclussió 2: Ja podem fer el que vulgam que només ens queda un lloc on anar. - Vicent.
- I és que tenir aquest cognom no té preu :-S
posted by Anna at 4:02 p. m.
9 destrellats
Molt bé! M'encanta la teua reflexió. Has de saber gaudir del que et dona la vida, i m'alegre molt de que ho sàpiguges fer. Eixa és l'actitud.
Espere poder contribuir per la part que em toca :), i encara que de vegades hi ha entrebancs que obstaculitzen, saps que sempre pots contar amb mi.
Molta llum!
PD: Si els collons de Vicent son el limbo, jo dic que si 2 + 2 = 5, jo soc el Papa:
2 + 2 = 5
(2 + 2) - 2 = 5 - 2
2 = 3
Invertint la igualtat i restant 1 de cada costat:
2 = 1
Com el Papa i jo som 2 persones i 2 = 1, aleshores el Papa i jo som un, així que jo sóc el Papa
:-P
7:25 p. m.
Ehhh!!! I a mi m'encanta la teua...com es diu això?? En realitat no he entés del tot el procediment, però fà gràcia igual. És un poc com els problemes aquells de: el tio del primo del vecino de mi abuelo tiene tres veces la edad de su padre hace seis años, que era justo el doble de la de su prima-hermana...cómo se llama la madre??
I és que també les matemàtiques poden ser divertides.
Per la part que et toca, contribueixes molt. Tots els anys anem a algun concert i/o excursió...i sempre m'ajudes amb un muntó de cosetes de l'ordenata. Grans contribucions les teues!!!;o)
Besets perla!
2:15 p. m.
"...muchas personas siguen construyendo sus carreras y su felicidad alrededor de la idea de una cima permanente de perfección...
...tener toda su vida en perfecto orden. Todo sería tan maravilloso si tan sólo tuvieran la casa perfecta, el coche ideal, la relación del todo satisfactoria, la carrera gratificante, el proyecto apasionante, el ayudante eficiente, el traje a medida y la taza de cappucino perfercta. Sólo durante estos veinte minutos su felicidad será real y profunda...
...corren el riesgo de convertir su vida en una agotador persecución que resultará penosa cuando se estropee la fotocopiadora, el ordenador se bloquee, tengan una discusión, ganen peso, o el coche tenga un arañazo."
I eixes coses.
PD: Ojo a la quantitat de adjectius possitius de la cita. Algún dia faré un post amb ells...com ja vaig fer un nick després del concert de Queen.
5:00 p. m.
¿Qué es más perfecto en esta vida que la imperfección?
He leído tu segundo comentario de este post (perdona si escribo en castellano, pero es que lo hago algo mejor), y se me ha ocurrido que si no tuvieramos una vida imperfecta no valoraríamos realmente lo que tenemos, total, nada es perfecto y tampoco debemos intentar que lo sea.
Pero ojo, lo de rayar el coche no tiene perdón de dios o de Miquel, según la regla matemática.
5:49 p. m.
Jajjaja!! A mi és que hi ha moltes coses defectuoses que m'agraden!! (Si estiguera un que jo sé diria que li agrada la caca). Pero sí, a voltes estar xungo et permet estar genial després amb alguna cosa més mediocre...
Ratllar el cotxe és una tentació enorme que tinc quan vaig en bici i veig que algún mamongo ha aparcat mal i no em deixa pasar. Graaans tentacions. Però com que sóc bona gent i sé que això fot... A més, cal que ho faces una volta, per a que li ho faces al més gesgraciat, i que sempre aparca bé. Així que els judicis els deixe per a déu (o Miquel, jaja, quina fama tu!!)
6:17 p. m.
Oh, gràcies per enrecordar-te de mi jajaja! Sí, jo sóc el kakòfil (sempre feu tots errades ortogràfiques... kaka s'escriu amb k).
M'ha agradat molt el post... però encara m'ha agradat més conéixer totes eixes coses que t'agraden i el fet de saber que n'hem compartit moltes.
La imperfecció és bonica, ací a Bologna he visitat algunes quantes esglésies, la més bonica de totes, Santo Stefano, una esglesieta romànica, oscura i molt antiga, amb les parets brutes i els frescos deteriorats pel temps. El cas contrari, San Petronio, una catedral inmensa, gòtica, grans arcades i vidrieres, però buida. Supose que la vida hi ha moments en que és així.
El dimarts torne a València town ;-)
8:16 p. m.
Eeeeh! Que jo no sòc Déu! Sòc el Papa!! Jajaja!
11:49 a. m.
Jajaja! D'això res. Déu sóc jo!!! Que he aprovat la medico-quirúrgica 1 i 2!!!!!!!! OOOOOOOOY!!! QUE GUSTOOOOOOOO!!!!!! Jajajaj!!! A los cuatro vientos: Sóc la millorrrr!!!! Però quina alegria!!! Jajaj, i jo pensant que feia mal per no deixar-ne alguna! Jaja!!! Noooo!!!
I posats a ser sacrílegs: De Jesús també en tinguem...
PD: Mil besets perles!!!!! Què alegria, que açò estava ja més sompeet... MUAH!!!
12:29 p. m.
Mery.(Maria R.)
weno nena ya sabes que no tengo mucha idea de como funciona esto xo de vez en cuando veo lo que vas escribiendo... te lo digo xq seguramente haga un e-mil de ese tipo, diciendo esas cosas que me molan, que siempre es un buen trabajo de introspección y un regalo para el prójimo...
3:14 p. m.
Publicar un comentario
<< Home