What a feeling!
lunes, febrero 13, 2006
Atacada. Dels nervis? És possible. Però parle del dia de San Valentín ( "también conocido como San Corte Inglés").
Abans pensava que el concepte de parella està canviant, que la gent cada volta és més individualista, i que allò de renunciar o esforçar-te per algo que no t'implica directament a tu...com que no. Ben dit, ho pensava i ho pense. Però avuí, vespre de San Valentín i per primera volta sense parella des de fa...7 anys (!!!!) em sent una mica atacada. Atacada pels anúncis de la ràdio que porte tot el dia escoltant mentre netejava l'habitació després dels examens. Els anúncis (que a este pas acabaràn sent els protagonistes de ma vida) dels centres comercials, o fins i tot del 11811 , que et soluciona el regal que pots fer. El locutor de la ràdio. El 97% de les cançons. El meu mòbil amb un sobret intermitent insistint en que esborre missatges (el qual m'obliga a llegir tots els missatges, que en son més de cent, per triar quins esborre). I toootes les coses, petits records que he anat trobant al llarg del dia per la cambra, que em recorden aquestos set anys dels quals parle (bitllets de tren, concerts, escrits en general, fotos...).
Però tot açò només és "la gota que colma el vaso" després d'estar tota la setmana escoltant gent parlar d'un únic tema pràcticament: les relacions de parella.
És esgotador veure com quasitot està fet per parelles. Fer un viatge és molt més fàcil i barat si són dos persones, que si n'és una (o tres).
Bé, potser és part del procés d'adaptació sentir-se atacat d'aquesta forma. Són molts anys. I em considere genèticament animal de parella, però m'agradaria demostrar-me que açò no és una necessitat.
Aquest any estic especialment "ñoña" (la meva agressivitat característica va minvant des de fa uns anys, i és substituida per coses com aquestes o com el post babitas) i potser això augmente la meua sensibilitat a aquestes cosetes, però acabe de caure d'esquenes damunt un "xarco" de babes. Quina dentera d'ambient el del SanVa!!
PD: Ara mireu quanta gent té un nick que comença amb un coret, que en són un fum;-)
posted by Anna at 6:43 p. m.
4 destrellats
Por fin se acabaron los examenes............eeeeeeeeeeeeeeeeee
Ya era hora mi capacidad neuronal no daba para mas, tenia cansancio mental....XD
Respecto a San Valentin, a mi personalmente me da asco, y me ha dado asco toda la vida ahora mismo estoy soltero, pero aun cuando tenia pareja me daba asco pienso, que el cariño amor u similar hacia otra persona no es para demostrarlo el dia q el corte ingles decida, sino q tiene q ser una cosa diaria, y q la peña q vive pensando en el dia de san valentin me parece gente bastant superficial, pero bueno asi es la sociedad en general, es triste, pero real...
Asi que nada tener cuidado no os resbaleis con las babas de los enamorados las contusiones fuertes en la cabeza son peligrosas...asi que mirar dond pisais...jajajajaja
9:06 p. m.
Vaja, aleshores m'alegre de no opder connectar-me al Messenger. Vore un fum de nicks amb corets pot acabar fàcilment amb la meua autoestima, agh...
Respecte a això de la parella... home, se t'ha oblidat el exemple més proper que podries donar... 2x1 al telepizza, jajaja!! Supose que és una mica normal... el ser humà s'organitza aixì, no tots, però la majoria, i qui no ho fa és perquè no pot (al menys fins fa un temps, que, com tu dius, la gent comença a ser més independent)...
Lo de San Valentìn este ja és molt recurrent... jo mai ho he celebrat, é lo que tiene ser un jebi duro, olle.
3:54 p. m.
La verdad es que tienes razón sobre el boom mediático de San Valentín. Que yo recuerde el año pasado no hubieron tantos anuncios.
Quizás sea un complot católico-judicial para que se casen más parejas o para que se divorcien más, quién sabe...
P.D.:(yo tampoco sé vivir sin P.D.) Me gusta mucho tu blog, y la verdad es que sí pensamos parecido. Da gusto saber que alguien piensa como tú.
Un abrazo!
4:24 p. m.
"Pues sí, pues sí" A mi també em sembla que aquest any ve la cosa ben forta. Jo per si de cas ja porte el cogote protegit...
Ernesto, estic d'acord. Hi ha coses que s'han de demostrar més esporàdicament. I a mi mai m'havia fet tant de fàstic aquest dia...normalment em donava igual i ja. Nosé. Però mira, com que és l'aniversari d'una germana...com a mínim la coqueta amb el nudista damunt la taste tots els anys!!;o)
2x1 del Telepi!!! Jaja, és de veres!!! Molt bon exemple...encar que d'ahi menjen tres, o algo. Però tres...ja són multitut!
Jebi duro...mola! Quina alegria saber de tu des d'alli!
Outsider, gràcies per participar!! I benvingut al blog! :oD Muuuuah!
5:30 p. m.
Publicar un comentario
<< Home