El goset em somreia
viernes, mayo 19, 2006
El goset que va arribar solet i sense collaret al Telepizza, on estàvem treballant aquella nit. Aquell goset que tots voliem i no podiem... estava espantat i famolenc (al Telepizza, tonto no era). No vaig poder evitar-ho, me'l vaig portar a casa amb un cordó de sabatilla al coll...inútil, no volia caminar. Vaig tindre que agafar-lo al braç, amb la motxilla i la bici a l'altre. Estava prou brut. Al final acabà dins la motxilla amb el cabet fora. Li venia al pèl.
Arribe a casa i a Pau li encantà!!! El vam llavar i posar menjaret. Però no volia dormir, volia estar amb nosaltres i jugar. Jugar, jugar i jugar!!!
El nom, Pau deia que com era un gos arreplegat de manera punki, que s'hauria de dir Tronco, o pusa. Tronco!! (Tronco resultó ser perra. No falla. Això demostrava el que sabem de gossets)
Mare no el volia a casa, i menys quan veia que ho rosegava tot. Però jo volia tornar sempre prompte a casa per a que no estiguera solet. S'alegrava tant de voret!! I pixava taaaaant! I el que no era pipi tambéee!
Li buscarem amo en dues setmanes. Massa temps, massa carinyo. Però el temps s'acabà. A la "perrera" no accepten gossos que no estiguen ferits o prenyades. No poden amb tots els que abandonen.
...y nunca más se supo... ains, el trobe a faltar!
PD: Lliçó apresa: No prengues una responsabilitat amb la qual no pots carregar.
posted by Anna at 10:08 a. m.
6 destrellats
Siguent gossa al final, crec que el millor nom que li podrieu haver donat era "kresta" (per cert, tronko s'ha d'escriure amb ká, que semos punkis olle!!)...
Sí que era graciós, sí, li feies més cas a ell que a mí, imaginat la gràcia que feia :P jajaja!
12:45 p. m.
ja eh? perquè fer li a algú més cas que a tu és difícil, eh? (¿?) Jajaja!!! Kresta també mola, si señor!!
Com en el conillet que era Jordi i es quedà prenyada...mare meua, estos de capi....¬¬
12:48 p. m.
oooh, que monada la tronco oÑ_Ño.
Me encanta el titulo del post, no lo entiendo, pero me encanta :).
dew!
1:38 p. m.
Son cruzadas de cable. Esa frase estaba en otro post de dislexias. Se la dije a Miquel mientras le contaba que había encontrado otro perrito abandonado, y que se venia conmigo y me sonría (cuando quería decir que ladraba y que era simpátic@).
Me pasa mucho. Jeje!
A que es un bombón? Ahi negrilla, con las botitas marrones y manchitas en la cara y el pecho!! Eso si, prometía hacerse muy grande...con esas patas tan finas. No sé, pero en mi casita no pudo sEr...
1:55 p. m.
Quina gosseta més maca mare!!! Jo en vull un o una, encara que millor que siga mascle, no es per rés, però enbruten una mica menys.
Li dóna vida un gosset/gosseta a la cása, eh?
Arreplega tants com pugues, que encara que no t'ho poden dir amb paraules ells t'ho agraeixen (no sé si s'escriu així, però m'entens, no?) molt.
Un llepat de gós defensora del animals!
4:01 p. m.
Jeje, sí això pasa, diuen que els mascles doneu menys problemes...I sinò pregunta als xinessos...uff¬¬
Li dona moltíssima vida, és una alegria vore que algú et reb en unes ganes que cap humà farà. Però jo no puc arreplegar-ne. Perquè m'enamore d'ells, i desferse'n costa mogolló, ningú els vol. I ni tansols la perrera...:S pobrets!
ALtra llepada per a tu, però a la galta, eh gorrino???:P
5:21 p. m.
Publicar un comentario
<< Home