Sexe i feminitat
martes, mayo 09, 2006
Ací la problemàtica en la qual ens trobem moltes dones. Són moltes coses, molts factors els que fan que no sigues lliure. Massa eleccions, ninguna ideal. El que és bo per a unes coses és roin per altres...eterna lluita personal contra un mateix.
L'eslogan a deiaxar seria: "Precausión amigo conductor", de no ser perquè la precaució canvia segons mires d'evadir problemes immediats o a llarg plaç.
Així que ho deixaré amb un: "Sort, i que cadascú faça el que puga".
PD: Estudiar ciències de la Salut no ajuda a oblidar-te'n.
PPD: Querido lector, siento ser mujer y hablar tanto de ello. Yo no elegí.
posted by Anna at 3:27 p. m.
8 destrellats
Supose que sí, que el fet de què estudies infermeria fa que et plantejes aquestes coses en més profunditat... en les coses que dius, les reflexions, li trbe una vessant molt humana al que estudies, i això m'agrada. Realment pense que és una carrera molt bonica. Enhorabona xitina!!!
Jejejeje, m'agrada vore com creixen les teues reflexions... metàfores visuals incloses!!! Unes escales que es perden, divagacions... reflexions anals un altra vegada!
10:43 p. m.
Vaja, m'alegre molt. A mí també em pareix molt bonica. L'altre dia ens pregutàven en una practica de "recursos socials" una cosa de la que estavem orgullosos. Jo haguéra dit això. D'haver arribat fins ací. D'haver tropessat amb algo i corregit. D'una elecció encertada que...en fin: me llena de orgullo y satisfacción. I com tu dius, un dels motius per triar-la és el contacte amb la gent que has d'establir. Un contacte íntim i algo especial amb un desconegut qualsevol. Espere no canviar açò amb el temps...
No sé si diria que creixen. Tenen altibaixos, com tot. La foto eixa tan xula és de Escher. Busca imatges perquè té coses xulíssimes. M'ho ensenyà el papito de nana. De fet teniem el menjador pintat amb una d'elles; uns pardals que en degradat cap avall esdevenien peixos. Molt xulo! Una paret del menjador, una persona de l'opus!! I pintat a mà pels habitants!! Joder, visca les contradiccions!!! Visca el Kitch!! Visca el pop-art casolà d'un artista boig!
Gracietes bonico!!:*** < iii
11:10 p. m.
PD: I poca broma! Cregueu que hauria de canviar el nom del blog per REFLEXIONS ANALS??
XD
11:11 p. m.
Jejeje, lo de Escher ja ho sabia, molen molt les seues rallaes... i sí, he vist fotos del mural de ton pare, molt bonic, sisisisi!!
Lo de canviar el nom del blog... aquest m'agrada molt, el de trellats i destrellats... l'altre com a conya val, però m'agrada més l'altre :)
11:55 p. m.
Molt 'bonico' el post. Crec que no ens fem a la idea de totes les coses que ens poden passar, i més encara si ets una dóna, amb els avantatges i incovenients.
Des que vaig començar a llegir-te buscava el post amb reflexions profundes. No em malinterpretes, la resta també m'agradaven, però m'encanta llegir el que pensen els demés, en qualsevol tema, per tindre un punt de vista nou (no hem d'ofuscar-nos en les nostres opinions).
Camviaràs el nom del blog?
Faces el que faces conta amb el meu suport, i si de vegades no penses que ser una dóna no es una meravella, recorda que sou les úniques que podeu donar vida, i aixó, per molt que siga dolorós, no te preu.
P.D.: Si canvies el nom podria ser 'Anals reflexions' (valenglish) es que d'aquesta manera estaria justificat l'ordre alfabètic...
6:50 p. m.
Outsider...això vol dir que per a tu és el primer post reflexiu que faig?? :O
Digue'm superficial, però tracte d'escriure coses xules i no parlar per parlar...
No canviaré el nom del blog. És de veres que potser és massa animal. Val la pena que açò només s'intuixca...jeje!
Una abraçada. I contesta, eh?? No em deixes amb la intringulis!
9:44 p. m.
Te lo escribo en castellano que me expreso muy mal en valenciano.
¡Que va! Tus post me gustan muchos, pero por ejemplo los que pones fotos sólo pues algunos no los entiendo, llámame corto, pero si supiera más cosas de ti pues realmente entendería más algunas cosas de las que escribes.
No me parecen para nada aburridos, sólo que hay algunos post en los que expresas emociones y luchas por algo, y admiro el valor que le echas porque yo no sabría hacerlo.
Perdona si me he expresado mal, pero para nada creo que tu blog sea aburrido ni nada de eso, además sabes que estoy enganchado y siempre que puedo dejo algún mensaje, aunque parece que no con muy buen tino!
Si quieres lo borro que no me cuesta, y perdona si te ha sentado mal, pero es que no me expreso bien normalmente. (esto de no leer lo suficiente me pasa factura).
Además bien podrías quejarte tú de todo mi blog, porque siempre hablo de lo mismo una y otra vez, y hasta a mí me está cansando un poco.
Perdona otra vez, pero creo que el post que has escrito arriba, el de Aries, es un gran post, y me ayuda a conocerte más.
Creo que fuiste tú la que dijo un día, en un comentario, que no te implicabas tanto en los post, pero desde que empecé a leerte hasta ahora parece que todo eso está cambiando mucho (para bien, claro).
Siento mucho mi manera de escribir o expresarme. Últimamente me parece que no me entiendo ni yo.
Disculpa!
Un beso!
P.D.: Cuando quieras la colleja.
P.P.D.: Acabo de leer tu post de arriba, pero esta mañana he dibujado en clase unas viñetas de las collejas en la historia... Miquel está de testigo. ¿Premonición...?
7:47 p. m.
No seas boboncio que solo es un malentendido!! Y ya está!!
Es normal que no entiendas algunos...supongo que lo hago así. Y bueno, no acostumbro a poner vivencias muy directamente personales...o sí. Si, no? Jajaj!! Bueno no sé. El blog es lo que es!
Lo de colgar fotos así sin más, no le busques sentido. No lo tiene. O sí. Pero vamos, que muchas las cuelgo sólo porque me parecen bonitas o curiosas.
Nos leemos mucho maaas!!! Besitos!!!:)
8:35 p. m.
Publicar un comentario
<< Home