Anirem a poc a poc

I anirem a poc a poc... per molts motius obvis. Els senyors grisos no ens ho permeten fer d'altra manera.

Però, què tal si començem amb un debat personal?
Anit estava jo fent un treball del tabaquisme, quan vaig llegir a la recerca d'informació una cosa que tampoc tenia massa a veure però em cridà l'atenció. La frase deia: " los pensamientos romanticos inhiben la crítica".
Mare meua!! Allò em va descentrar del tema. Com a dona mitjanament científica estaria encantada de saber en què es basen per dir això. Quin es el mecanisme fisiològic de substitució. Com a científica per la meva part crítica i com a dona per la meva part romàntica.
Una cosa està clara. Mentre estàs centrat en una cosa no ho estàs en altra. Però això es millor o pitjor? És que és millor pensar en política que en relacions? Jo no ho crec. Sols és difernt. Tothom té el cervell en estat de ON, qui no el desenvolupa cap un lloc ho farà cap altre. Alguns ho faran a nivell més interactiu, altres emmagatzemaran coneixements, i altres els aplicaran per treure conclussions.
La gent te etapes més crítiques i altres més romàntiques...però si una cosa no implica l'altra...que vinguen els romàntics del XIX i ho vegen!!!