Diu així

"...La novia antes que tuve era Luisa Marí, que esa estaba buenísima. Yo digo ¿que hace conmigo esta tía? Tiene unas...Mu pechugona, que a mí me gusta mucho. Soy muy de tetazas. También soy de culos, pero de tetazas también. A veces me dicen ¿que eres más, Tim Burton, de culos o de tetazas? Digo, ¿esque hay q elegir? Jeje! A mí un buen culo así, un culo pa forrar pelotas también me pone palote. Pero con las tetazas de Luisa Marí, ooooy, me ponía loco.
Y luego me dedico a escribir, pues a lo mejor, la muerte del niño ostra ¿sabes? Lalala, o sea, que compagino lo que es ser un guarrete con ser especial así también..."

No vore la tele quasi és el que té. Que sents i sents...i fins que t'ho posen davant... TELA !!!

PD: Un artista treballa per a expresar-se, o treballa per fer gaudir els altres??

Massa Giro.

La natura ha arribat un punt que ha decidit no fer-se'n responsable.
Estem colonitzant la Terra, i açò comença a ser incontrolable.
Per supost, dels millorets. Per no aborrir-nos en tenim de tot, ben variadets. El cas... "somos pocos pero bien avenidos"." Siempre bellos a la par que seductores"...se me n'ocorren moltes. Jijiji. Vos deixe una coseta divertida, un ha d'aprendre a riures dels mals propis (no només dels aliens ;) jajaja!).

Una de mitologia i sexe.

Segons Plató al principi de la creació els homes i les dones no eren com són avuí; hi havia un sol ésser, que era baix, amb un cos i un coll, però el cap del qual tenia dues cares, cadascuna mirant en una direcció. Era com si dues criatures estiguéren pegades per l'esquena, amb dos sexes oposats, quatre cames i quatre braços.
Els déus grcs, per contra, eren gelosos, i vegeren que una criatura que tenia quatre braços treballava més, dues cares oposades estaven sempre vigilants i no podien ser atacades a traició, quatre cames no exigien tant d'esforç per romandre de peu o caminar durant llargs períodes. I el que era més perillós: la criatura tenia dos sexes diferents, no necessitava ningú més per seguir reproduint-se a la terra.
Aleshores digué Zeus, el suprem senyor de l'Olimp: "Tinc un pla per fer que aquestos mortals perden la seua força."
I amb un raig, partí la criatura en dos, creant a l'home i la dona. Allò augmentà molt la població del món, i alhora desorientà i debilità als que hi habitaven, perquè ara tenien que buscar la seua part perduda, abraçar-la de nou i en eixe abraç recuperar l'antiga força, la capacitat d'evitar la traició, la resistència per caminar llargs períodes de temps i suportar el treball esgotador. A eixe abraç on dos cosos es confonen de nou en un l'anomenem sexe.

PD: Fascinant!

Una imatge i una cançó.

Hotel California - The Eagles.

PD: Anava a posar el video però com que la cançó dura uns 7 minuts...la descàrrega era tediosa. Però si algú té paciència val la pena.

PPD: Ja note imminent el final d'aquesta setmaneta de vacances. Cal reprendre-ho amb ganes, que la cosa ve forta. Ánim a tots els que començem el dilluns...que en som prous.

Esplendorosa. "Porque yo lo valgo".

Avuí bufen altres vents. Açò ja és altra cosa.
Vaig a fer una llista amb cosetes de les que disfute molt. La finalitat és fer veure que es pot gaudir de cosetes menudetes i no tant menudetes que són fantàstiques si les pots apreciar.

Despertar quan ja has dormit tot el que el teu cos et permet. Sense pressa.
Sentir el sol d'hivern que entra per la finestra. Ací en València ho tenim molts dies... l'adore. M'agrada notar-lo especialment dins un cotxe. Qualsevol finestra serveix...i també a l'aire lliure si l'ombra no ho impedeix o fa massa vent.
El tacte de les coses suaus.
L'olor a suavitzant de la roba.
Uns apunts en net!
Chocolate
Passejar en bici
Rentar-te la cara amb aigua freda de mati. O la sensació de boca neta i asedegada després de rentar-te els dents.
Escoltar música. És una cosa que m'encanta i puc fer moltes hores al dia. Tinc reproductors per tot arreu.
Llibertat per triar què fer sense donar explicacions a ningú.
Amics pels quals apostaria fort. I amb els quals m'encanta pasar el temps.
Una família genial. No hi ha setmana sense ells. Cotarros fabulosos. Una de les coses que més estime de ma vida. (Incloc un iaio de 92 anys que és un bombó). Orgullosa de tots ells!
Una casa amb espai, intimitat, llum...
Una carrera que m'encanta i m'omple molt (ha costat de trobar, però ha valgut la pena).
M'agrada fer estar a gust a la gent, em fa sentir a gust a mi també.
Ganes d'aprendre coses noves (com ser blogger!).
Escepticisme a cabassos (les coses no solen ser blanques o negres).
Humanitat, molta humanitat! Tinc molts defectes dels quals no estic orgullosa, però em fan humana, i m'agrada.
Facilitat per expresar sentiments. Encara que a voltes seria millor que no sortiren.
Sentit de l'humor. És genial quan t'ho pots prendre tot a broma.

Quan penses en totes aquestes coses tan poc concretes de ta vida, et pots sentir realment afortunat. Què pot eixir mal...i què importa si ix mal amb tot açò? Qualsevol esforç mereix la pena.


PD: Dues anècdotes d'ahir:

• " El Papa anterior va dir que l'infern no exisitia. El d'ara diu que el limbo no existeix. Per tant s'acaba de carregar a tots els "no natos". I els "no natos" on estan? Als meus collons. Conclussió: els meus collons són el limbo. " Conclussió 2: Ja podem fer el que vulgam que només ens queda un lloc on anar. - Vicent.
• I és que tenir aquest cognom no té preu :-S
  

What a feeling!

Atacada. Dels nervis? És possible. Però parle del dia de San Valentín ( "también conocido como San Corte Inglés").
Abans pensava que el concepte de parella està canviant, que la gent cada volta és més individualista, i que allò de renunciar o esforçar-te per algo que no t'implica directament a tu...com que no. Ben dit, ho pensava i ho pense. Però avuí, vespre de San Valentín i per primera volta sense parella des de fa...7 anys (!!!!) em sent una mica atacada. Atacada pels anúncis de la ràdio que porte tot el dia escoltant mentre netejava l'habitació després dels examens. Els anúncis (que a este pas acabaràn sent els protagonistes de ma vida) dels centres comercials, o fins i tot del 11811 , que et soluciona el regal que pots fer. El locutor de la ràdio. El 97% de les cançons. El meu mòbil amb un sobret intermitent insistint en que esborre missatges (el qual m'obliga a llegir tots els missatges, que en son més de cent, per triar quins esborre). I toootes les coses, petits records que he anat trobant al llarg del dia per la cambra, que em recorden aquestos set anys dels quals parle (bitllets de tren, concerts, escrits en general, fotos...).
Però tot açò només és "la gota que colma el vaso" després d'estar tota la setmana escoltant gent parlar d'un únic tema pràcticament: les relacions de parella.
És esgotador veure com quasitot està fet per parelles. Fer un viatge és molt més fàcil i barat si són dos persones, que si n'és una (o tres).
Bé, potser és part del procés d'adaptació sentir-se atacat d'aquesta forma. Són molts anys. I em considere genèticament animal de parella, però m'agradaria demostrar-me que açò no és una necessitat.
Aquest any estic especialment "ñoña" (la meva agressivitat característica va minvant des de fa uns anys, i és substituida per coses com aquestes o com el post babitas) i potser això augmente la meua sensibilitat a aquestes cosetes, però acabe de caure d'esquenes damunt un "xarco" de babes. Quina dentera d'ambient el del SanVa!!

PD: Ara mireu quanta gent té un nick que comença amb un coret, que en són un fum;-)

Butxaqueta!!

Improvisant per fer una volteta anit, agafe la bossa que tinc més a mà. A meitat de la nit comprove el que porte:

Un parell de bolis, un retolador i un llàpis.
Un xicle de clorofil·la.
Uns guants.
Mocadors.
Gantxos per al monyo.
Esparadrap.
Sugus. Caramels del Telepizza. Un paquet de pipes escomençat.
Una napolitana, per si la fam...
La suavina !!!
Vispring.
El bono del metro.
Alguns bitllets de tren i de compres (Mercadona, bàsicament).
Les claus. La cartera.
El mòbil.
La càmera de fotos.

Tot açò només per fer una volteta... la bossa està trencada, per supost.

Bestial

Tres, dos, uno....CERDO!!!! CABUM!!! Explosió eufòrica de llibetrat!!!! Per fi!!

Bé ha començat la cosa. Tinc una imatge d'anit... Val, detalls en els quals us heu de fixar: la decoració del lloc, les taques de la samarreta i la meva polsera de pelux nova ;o)
Explicacions del que està pasant: acabes els exàmens i t'apuntes al primer plan que escoltes. Ok, això era un sopar a Los Bestias i anar de desparrame després.
I ahí ho teniu. El mític restaurant, al qual mai havia anat. Per fí puc opinar!!

Opinió:

• Ahir no em vaig fixar en la decoració, i mira que és cridanera. Ara recorde que el tipo que ens va obrir la porta tenia una samarreta amb la bandera d'Espanya, i a la porta hi havia un bou gegant. Sé que no és una opinió, sols una observació. Crec que sabeu de sobra què pense d'açò.
• D'allò de "bestias" que diuen que és una gorrinada... Val, la beguda ve en format orinal i tu claves el got dintre per servir-te. Acava sent una guarrada quan els glaçons han entrat i sortit d'un got mil voltes...i el culet del que et quedava al got. Però si amb algo no tinc escrupols jo, és amb açò. També el paper del WC com a tovallola...No. Cadascú té la seva taula parada i neta i amb tovallola inclosa. El paper és per a després, o per si et falta més. Merament decoratiu. I no està gastat ni molt menys.
• El menjar és de picadeta, prou bó.
• L'espectacle que fan a cada taula consta de...segons el motiu del sopar uno dels cambrers va amb un micròfon i fa una estona el ridícul amb el protagonista. En el nostre cas, un aniversari imaginari de la única a la qual no l'importava fer el ganso en públic.
• El preu: 20 € per cap. Cal dir algo??

L'explicació de perquè vaig xopada és aquesta: Cava a punt d'estallar. Quan ella lleve el tapó amb la boca, tots acabarem mullats per açò .
Graciós el lloc, eh? Folklore basat en penis ( siga el motiu que siga, i siga qui siga), gorros a lo Gavilan con lentejuelas, i eixa decoració... Total, per vint euros...

Açò és la prova de que un s'ho pot pasar bé enlloc si va predispost i amb bona gent. ( Encara que allò de les discoteques em convenç ben poc...:S).

PD: No voldria convertir el blog en un diari cutrongo, però anit l'espectacle el portàvem de casa.
PPD: Disfrutem tots ara que podem!!!!!!!! :oD
PPD: Què faria jo sense els punts suspensius? I sense les PDs??

La doble vessant dels anuncis televisius

Els anuncis de la tele...què llandosos són quan intentes veure alguna cosa, especialment en alguns canals.
Però tenen el seu puntet, la cosa es tracta de fer una mini-pelicula que tinga algo de gràcia i ens faça recordar el producte, o com a mínim l'impacte del spot et faça pensar en què vol vendre.
Alguns, fins i tot, poden arriscar-se a ser realment roïns si aconseguiexen que recordes el producte...ningú pot oblidar ja a la família Bold, no?, o al iaio de l'Insiton, jaja!!
Hi ha productes que ballen entre aquestes dues opcions, com la Coca-Cola. Els anuncis que fan en nadal solen ser prou repelents. Però mira, en tenen de bons també: "para los altos, para los bajos..." Aquell fou molt original. O l'últim: " un aplauso para el que pagó el gimnasio, y además, fue!..." Quan estava veient-lo no vaig poder evitar pensar: perquè haurà d'arribar al trist final un anunci que en un principi tenia gràcia??
Altre anunci que a tothom li agradà fou el del nano que imita el so d'un cotxe i va posant-se roig, cada volta més. Tots hem fet això alguna vegada, no?? Jeje, jo almenys sí.
Cotxes. Els de cotxes solen estar prou guapets, tenen presupost.
Un que m'encantà d'un cotxe ( no em demaneu que recorde quin cotxe, mai em fixe en això):

"Miedo a lo desconocido,a fracasar.

Miedo a los cambios a no ser amado y amar demasiado

Miedo a buscar su mano y no encontrarla,a perder la confianza

Miedo a ser prescindible e imprescindible

Miedo a los otros

Miedo a ti mismo

Miedo al miedo

Si no sientes miedo no estas vivo."

Ara hi ha altre paregut:

"Cuando te aburres me pides que corra
Cuando te diviertes, que vaya mas despacio
Si sufres quieres que vuele
Si te enamoras, que dure siempre
Si vas ganando, quieres me haga corto
Si estas perdiendo, que me alargue
Cuando esperas me pides que pase mas deprisa
Y cuando tienes lo que quieres, que me detenga…
Y no ves que la decisión es tuya y no mía,
que cuanto antes lo tengas mas tiempo lo vas disfrutar"

Però en aquest el missatge de: si no tens pasta no pots ser feliç, es massa directe i evident...
Hi havia un també d'un home que deia que la vida havia de començar per la vellesa i acabar amb la joventut.
Molt xulos, no?
Després tens ja els tipo amstel que donen molta risa!!

Bé, n'he posat uns quants.Proposta: afegiu comentaris dels que vos criden l'atenció, per bé o per mal.