trellats i destrellats

Recordets...

miércoles, septiembre 27, 2006

...i tot el que materialment pot arribar a quedar d'una persona, de qui per gràcia no recordes cada dia, és la seva visió de la vida a través d'un objectiu. La seva visió peculiar i genuina de la seva familia, a qui honra amb cada una de les mil fotos que dedica, com les seves minúscules obres d'art. A qui sembla que no parava de dur d'excursió on fóra, i de plasmar tants moments amb la seva càmera. La gent que estimava a través d'un foradet, i un anònim per autor. Anònim que es fà nònim de seguida, si et resulta familiar el que veus, clar.

Cada persona s'expresa d'una manera, i si aquesta persona deia alguna cosa amb la seva feina, era que ens estimava.


No sé si disculpar-me. Hi ha temes que procure tabú, però em semblava molt emocionant.

Voltes i voltes, el món va donant voltes!!

viernes, septiembre 22, 2006


[...]Fugiu d'aquí maleits moonstres!...Uuuuuus protegeixen les estrelles!![...]

Fa ja temps que escric el mateix. Que vull fer moltes coses, què mona...ja voràs en què queda tot: hospital, cursets, cursots, treball, gimnàs...i vida! I úlcera d'estòmac! No hi ha temps per tot!! Avuí veient que em tocarà anar cada dia a un poble fora de València a les 8 del matí per fer les pràctiques...amb la de centres que hi ha a València...un dia de sort que repercutirà en tants altres...animalet!!

Pensava que deixaria d'estudiar l'any que ve una estona...i tinc més ganes de estudiar que mai. Altres coses que no tinguen res a veure amb infermeria. Pensava que no voldria viure a l'estranger i comença fer-se'm curiós.

Supose que serà a temporades...però no puc amb tot i vull méeeeees!

I com que he acabat els exercicis del programa de photoshó...doncs em dedique a fer moñades com aquesta o les que hi ha al fotolog.
Sols diré una cosa més:

"- Ande, tenga un sugus de limón, que lo cura todo.
- No me apetece.
- Pues se lo guarda, que nunca se sabe cuando un Sugus le va a salvar a uno de un apuro."

Viva!


Dia sense cotxe i dia de la ira (segons musulmans).

FELICITATS!!!!

miércoles, septiembre 20, 2006

de Barcelona!

lunes, septiembre 18, 2006

Ens treiem uns quants bons records i algunes fotos que ho corroboren. Hem estat en casa de Luci, molt a prop de les Rambles, cap al barri Gòtic. Dormir allí era un poc complicat, massa soroll, pero era un soroll diferent. No era tot pachanga i regguetón!!! Hem fet el bitxo, el guiri, el hevy...i altres. Hem estat també allí amb Maria i els seus pasos.
Per fí he tingut les meues vacances!!!! I ara cal retornar les piles al lloc, que tinc bona setmaneta amb mil recaos i l'aniversari de dues persones molt importants s'acosta!! :oD
Llegint el llibre més toxo de ma vida, amb les classes de Photoshop amb Alex, i la universitat a tir de pedra!! Les hores passen més de pressa quan hi ha cosetes.

L'Anna feliç vos deixa un vídeo. Sabent que el món dels vídeos se'm tanca, no podré fer excessives coses noves, o molt més professionals. Ens haurem de conformar.





Un passeig pel Carrer dels Petons!

Es el regreso del hijo del zombi Paco...

domingo, septiembre 10, 2006

Són els millors!! Els meus germans són els millors.
Anit me'n vaig de soparot amb ells a la nova casa de Vicent (que menudita!!!) i acabem tots en un concert de Siniestro Total ballant bojos (i borratxos alguns).

I la última que em vaig perdre, un sopar en la caseta d'uns cossins, acabaren tots vestits i borratxos a la piscina. Però amb carteres, sabates, i tot tipus de complement.

Menuda colla!
Tenir-los és una passada. Germans i amics, valen per a molt, i són mooolt divertits.
I inclouen cunyats i nebots fantàstics també. És molt especial per a mí comtar amb aquesta gentoleta, i avuí estic molt contenta!! Que no quede!!

Setze jutges d'un jutjat...

viernes, septiembre 08, 2006

Aquesta és una història real, que pogué ferir sensibilitats.

Arribaren uns veïns a l'edifici, al primer pis, amuntegats bastants en una casa. Costava un poc conviure amb ells, eren molt escandalosos, d'aquestos que discuteixen d'una manera que sembla que vagen a matar-se uns a altres sempre.
I res...un dia escolte uns sorolls molt extranys que venen de dalt (nota: a dalt nostre no viu ningú, és l'últim pis), trec el cap per la porta que dona a l'ascensor per veure què pasa. S'escolten crits, però no se què diuen. De sobte sona el timbre de baix, és la meua germana. Li dic que vaja amb compte, que no se què passa. Puja en l'ascensor i entra corrent.
-Ho has sentit??
-Clar, era això el que et deia. Què és? Què diu? Què li pasa?
-Estava cridant, però està molt nerviós, igual està drogat, o vés a saber, anem a tancar per si de cas, em fa por.
-Pero ha baixat així de dalt, i si ha pasat algo?

Pujem corrent al terrat per veure si hi havia algú més amb ell dalt abans. No trobem res. Tornem a casa.

Escoltem, sense discernir novament.

-Però està plorant o algo així, i està pujant per la escala, potser necessita ajuda. No podem ignorar-ho. Podria fer mal algú o fer-se mal!

El està pujant per les escales plorant i cridant com un descossit. Porta una faca gran a la mà. I va camí de pujar al terrat de nou.
Què pot voler fer un tipo al terrat i amb una faca??? Res de bó.
Obrim una miqueta la porta i li diem: Estàs bé, necessites alguna cosa??

El tipo ens crida algo però no entenem res.

Tanquem la porta acollonades i cridem a la policia. Els diem el que estava passant i als 7 minuts hi ha baix de ma casa 5 cotxes de policia.
El tipo sen baixa ràpid plorant i cridant i es tanca en casa.
La policia puja, ens demana que li contem i les nostres dades. Demanem, que busquen ràpid al xicon de la navalla per evitar que passe res amb ell. El xicon no obria la porta (nota: supose que eren immigrants ilegals). Al final la obrí.
Mentre una dona policia puja dalt i comença a cridar: Un colgaaaaaaaao!!!!!! Un colgaaaaoooooooooo!!!!!!! Els altres policies pujen i mentre altres inenten parlar amb el xic de la navalla.

I problema solucionat. Per dir-ho d'alguna forma.

Resolusión del caso: Un dels seus companys de pis (i possible parella) s'havia penjat d'una biga, feia dia i mig i el xic l'acabava de trobar. Per això estava en aquell estat, i pujava amb la faca per tallar la corda.
Edifici acordonat. I curiosos que mai sabran que açò fou el que passava.

FI

Traeros to el jamón!!!!

domingo, septiembre 03, 2006




Hi ha que estar grillat per fer açò.






Mi foto
Nombre:
Lugar: valència, valència

Luci a La Sala Naranja!




adopt your own virtual pet!



Free Web Counter
gent online

Powered by Blogger