A la pròxima serà

Alguns pares quan veuen alguna cosa dels "nens prodigi", miren asseguts al sofà cap avall i murmuren: "Hale, i ahí estas tu, tot el dia mirant la tele, casporro...així mai arrivaràs a res". Podrien, en compte d'això pensar en el temps que ells han perdut, però tots sabem que jutjar als demés sempre és més divertit.

Després tens els "no-tan-nens prodigi", que és gent amb iniciativa que aconsegueix moure molt només amb voluntat.

I és que arriba un punt, que la edat no té res a veure amb els "èxits". Als nens prodigi els ha costat una no-infànça involuntària (probablement) produida pels pares, però serà un èxit que sempre orgullirà (a qui, ja no ho sé). Als no-tan-nens simplement se'ls ha ocorregut una idea i la porten a pràcitca. Tots dos podrien haver estat dedicant-se a seguir el camí bàsic...a creixer "com toca". Però simplement hi ha qui ho fa i hi ha qui no.

Ara és el moment de preguntar per l'ingredient que estimula uns a ser més "producitus" que altres...i esperar que et toque una dosi d'aquest a la pròxima.

+

Últimament m'entra la nosaltàlgia en llocs curiosos...tipus dutxa o bus.
En l'última pillada recorde altra volta una infànça on veia Bola de Drac (amb totes les possibles continuacions), i jugar al Street Fighter en la consola. Quins personatges tan grans!!! Jo sempre em triava a Blanca, aquell grandot, verd, amb cresta fins l'esquena, que soltava descàrregues elèctiques i que també es convertia en bola giratòria atacant. Brutal. Clar, i ara voldran que amague la meva agressivitat. Em confonen...pensava que era una cosa de la qual estar orgullós. Però això passà un poc de moda...ara els nens juguen al Sing Star i canten monyades. Què confús!