Cruel individualisme i a mort. Podria ser el consell d'avuí. Ja fa quasi 2 anys que jo vaig deixar de creure en les parelles. Ben poquetes són realment feliços. I estic coneguent últimament històries increiblement fotudes. Finals sorprenents per a vintenes d'anys de parella, persecucions, depressions...etc. I jo no entenc, no entenc per què triem que la nostra vida s'edifique al voltant de les parelles. Per què "tothom" crea, volent o sense voler, una família que es desmoronarà en un 73 % de probablitats. Com es possible que es regalen anys a una persona que els escupirà? Com hi ha gent tan obsessiva i que sent necessitats incontrolables de realcions...No seria més fàcil que tots ens dedicarem al creixement personal i individual? Al progrés de les notres carreres, a l'increment dels coneixements o dels valors com a persones? Què sé jo? Qual sevol cosa abans que deixar que la teva felicitat estiga en mans d'altra persona. Em sorprenc del que dic, i em pasa molt últimament. Ex-defensora afèrrima de l'amor, diré que ningú és de fiar, ni una mateixa. Potser només hauriem de deixar-nos disfrutar del moment d'enamorament i allunyar-nos després per evitar fer-nos mal. Però quan aixo passa és massa absurd i no hi ha motius per moure fitxa. Ens deixem endur perillosament cap al suicidi. No obstant, fer això seria com evitar qualsevol altra activitat amb un risc potencial, tipus sortir al carrer on hi ha vehicles.
Mal si fas, mal si no fas...Anna, estas definitivament boja.
És el que tenen aquestes coses. Arriba un punt en el que prendre decisions no deu ser tan roïn. Tots sabem que només la mort és definitiva en aquesta vida, així que poques coses hauríen de ser tan greus com les pintem. I moltes voltes són decisions que es prenen a diari, per molt que afecten a la teva vida. Les repercussions poden ser bastant greus, però no hi ha finalment, tantes coses a les quals no pogam adaptar-nos. Així que,encara que cada dia veig que el que tinc a les mans pot canviar-ho tot, confiaré per una volta en un destí en el qual no crec. Que pase el que tinga que pasar. Cap de les opcions pot ser tan roïn per no adaptar-me mai. Parle de la responabilitat de prendre el volant del que estas conduint, que conforma la teva vida. La responsabilitat de cadascuna de les actuacions i conductes que prems. Deixem-nos de conductes autodestructives. Relax, take it eaaasy... Tot té solució, més o menys propera, més o menys costosa.
Dos dies seguits m'han dit que dec tenir uns 26 anys. Això amb 22 recent fetets. Quan em faig la ofesa, automàticament em diuen: és que ets molt madura... No sé si tinc pinta de ser més major, o tinc esperit de "uela" o algo, però m'ho hauré de fer mirar. Tractaré de fer coses més xorres o més lleugeres...potser així semble més jove, si és possible ;)
Vinga, animarem l'assumpte posant un parell de vídeos de tema humorístic, per variar. Per una banda, un vídeo futurista del 72...molt molt gran! Jo vull ballar com eixa gent, al ritmo del porompompoooom...(8)
Altre també molt bó. Aquest personatge sembla sortit de La Hora Chanante, no?? Però no, es tito Gon...ja està ací. El Gilipollas de la semana.
Cruel individualisme i a mort. Podria ser el consell d'avuí. Ja fa quasi 2 anys que jo vaig deixar de creure en les parelles. Ben poquetes són realment feliços. I estic coneguent últimament històries increiblement fotudes. Finals sorprenents per a vintenes d'anys de parella, persecucions, depressions...etc. I jo no entenc, no entenc per què triem que la nostra vida s'edifique al voltant de les parelles. Per què "tothom" crea, volent o sense voler, una família que es desmoronarà en un 73 % de probablitats. Com es possible que es regalen anys a una persona que els escupirà? Com hi ha gent tan obsessiva i que sent necessitats incontrolables de realcions...No seria més fàcil que tots ens dedicarem al creixement personal i individual? Al progrés de les notres carreres, a l'increment dels coneixements o dels valors com a persones? Què sé jo? Qual sevol cosa abans que deixar que la teva felicitat estiga en mans d'altra persona. Em sorprenc del que dic, i em pasa molt últimament. Ex-defensora afèrrima de l'amor, diré que ningú és de fiar, ni una mateixa. Potser només hauriem de deixar-nos disfrutar del moment d'enamorament i allunyar-nos després per evitar fer-nos mal. Però quan aixo passa és massa absurd i no hi ha motius per moure fitxa. Ens deixem endur perillosament cap al suicidi. No obstant, fer això seria com evitar qualsevol altra activitat amb un risc potencial, tipus sortir al carrer on hi ha vehicles.
Mal si fas, mal si no fas...Anna, estas definitivament boja.
blogged<33
lunes, julio 23, 2007
Posar els espaguettis a l'aigua bollint doblant-los a poc a poc mentre es fan blanets per tal de no trencar-los.
És el que tenen aquestes coses. Arriba un punt en el que prendre decisions no deu ser tan roïn. Tots sabem que només la mort és definitiva en aquesta vida, així que poques coses hauríen de ser tan greus com les pintem. I moltes voltes són decisions que es prenen a diari, per molt que afecten a la teva vida. Les repercussions poden ser bastant greus, però no hi ha finalment, tantes coses a les quals no pogam adaptar-nos. Així que,encara que cada dia veig que el que tinc a les mans pot canviar-ho tot, confiaré per una volta en un destí en el qual no crec. Que pase el que tinga que pasar. Cap de les opcions pot ser tan roïn per no adaptar-me mai. Parle de la responabilitat de prendre el volant del que estas conduint, que conforma la teva vida. La responsabilitat de cadascuna de les actuacions i conductes que prems. Deixem-nos de conductes autodestructives. Relax, take it eaaasy... Tot té solució, més o menys propera, més o menys costosa.
blogged<33
domingo, julio 08, 2007
Dos dies seguits m'han dit que dec tenir uns 26 anys. Això amb 22 recent fetets. Quan em faig la ofesa, automàticament em diuen: és que ets molt madura... No sé si tinc pinta de ser més major, o tinc esperit de "uela" o algo, però m'ho hauré de fer mirar. Tractaré de fer coses més xorres o més lleugeres...potser així semble més jove, si és possible ;)
Vinga, animarem l'assumpte posant un parell de vídeos de tema humorístic, per variar. Per una banda, un vídeo futurista del 72...molt molt gran! Jo vull ballar com eixa gent, al ritmo del porompompoooom...(8)
Altre també molt bó. Aquest personatge sembla sortit de La Hora Chanante, no?? Però no, es tito Gon...ja està ací. El Gilipollas de la semana.
