Ahir vaig tindre altre moment d'indignació d'aquestos meus. Resulta que vaig fer una entrevista per treballar en una de les tendes d'aquesta multinacional. I ara ja entenc perquè solen haver xiquetes de 16 anys. Paguen a 4€/hora. Em proposava un contracte de 94h/mensuals, amb un sou de 400 euros. Hauria d'acabar ahí el post, perquè ja està tot dit, no? És que no entenc...Zara, Mango, Stradivarius, Bershka, Pull&Bear, i totes aquestes tendes on em deixaria mooolta pasta si la tinguera (va amb el cromosoma X, ho sent, ho he anat desenvolupant molt poc a poc). Val, en totes aquestes tendes, tenen una megaplantilla de gent subnormal que accepta aquestes condicions de treball. I no són inmigrants, ni pobres. Ni gent que ho necessita per viure. Així encara és més delictiu. Com anem a tenir unes bones condicions si ens deixem fer açò?? Què pasa? Aquesta gent...jo pense que sí que ho saben, que els estan explotant, no? Caram, quin conformisme més perjudicial per un país. Total...no sé, supose que per això tenen preus competents. Quins malparits!!!!
"L'ancià ha pasat de res una figura respectada i admirada per saviesa a ser la imatge d'una persona que ni és productiva, ni és consumidora de béns a la societat, i per tant no té valor més enllà de la indústria farmacéutica. Se'ns presenta l'ancià com un personatge sense interés ni valor i que, a més a més, no és independent. Així i amb la desprotecció amb que comten, es crea una atmosfera propícia per al sorgiment d'un maltractament, com a mínim, psicològic..."
E: ... Avuí tinc les cames molt cansades. Em pasa alguns dies, i només tinc ganes d'arribar i posar-les en alt. Però sempre tinc massa coses a fer, així que el cansanci s'acumula. A: Si? Doncs jo estic començant a tenir varius. Què et sembla? Tu en tens? E: Sí, me'n va sortir alguna després de l'embaràs, ací als peus. Mira! A: Això és tot el que tens!?? Jo no tinc fills i mira! -Comparacions mesurades subjectivíssimament. Ens encanten. És la costum de voler demostrar quina està pitjor.- E: No són per a tant. A: No ho són amb 20 anys, si m'espere a tenir un fill jo, me les hauràn d'amputar. Aquestes coses mai van a menys. E: Ja, potser hauríes de fer exercici.. A: Clar, em surten per passar-me la vida de peu, i voldràs que quan acabe la jornada me'n vaja a fer exercici. D'això res. A més, si en fera...de què em queixaria? De qual sevol altra cosa...jaja! Però és que la natura és molt cruel. Fer-se major no mola. Pensa amb les menopàusiques, si avuí els fan mal els ossos, no tenen més remei que fotre's, perquè demà només els pot fer que més i més mal...I tot això sense tenir cap malaltia greu.
Ahir vaig tindre altre moment d'indignació d'aquestos meus. Resulta que vaig fer una entrevista per treballar en una de les tendes d'aquesta multinacional. I ara ja entenc perquè solen haver xiquetes de 16 anys. Paguen a 4€/hora. Em proposava un contracte de 94h/mensuals, amb un sou de 400 euros. Hauria d'acabar ahí el post, perquè ja està tot dit, no? És que no entenc...Zara, Mango, Stradivarius, Bershka, Pull&Bear, i totes aquestes tendes on em deixaria mooolta pasta si la tinguera (va amb el cromosoma X, ho sent, ho he anat desenvolupant molt poc a poc). Val, en totes aquestes tendes, tenen una megaplantilla de gent subnormal que accepta aquestes condicions de treball. I no són inmigrants, ni pobres. Ni gent que ho necessita per viure. Així encara és més delictiu. Com anem a tenir unes bones condicions si ens deixem fer açò?? Què pasa? Aquesta gent...jo pense que sí que ho saben, que els estan explotant, no? Caram, quin conformisme més perjudicial per un país. Total...no sé, supose que per això tenen preus competents. Quins malparits!!!!
Aaarg!!!
blogged<33
lunes, mayo 21, 2007
blogged<33
viernes, mayo 11, 2007
blogged<33
jueves, mayo 10, 2007
"L'ancià ha pasat de res una figura respectada i admirada per saviesa a ser la imatge d'una persona que ni és productiva, ni és consumidora de béns a la societat, i per tant no té valor més enllà de la indústria farmacéutica. Se'ns presenta l'ancià com un personatge sense interés ni valor i que, a més a més, no és independent. Així i amb la desprotecció amb que comten, es crea una atmosfera propícia per al sorgiment d'un maltractament, com a mínim, psicològic..."
Altres reflexions sobre la maduresa.
blogged<33
sábado, mayo 05, 2007
Demà picarà més.
E: ... Avuí tinc les cames molt cansades. Em pasa alguns dies, i només tinc ganes d'arribar i posar-les en alt. Però sempre tinc massa coses a fer, així que el cansanci s'acumula. A: Si? Doncs jo estic començant a tenir varius. Què et sembla? Tu en tens? E: Sí, me'n va sortir alguna després de l'embaràs, ací als peus. Mira! A: Això és tot el que tens!?? Jo no tinc fills i mira! -Comparacions mesurades subjectivíssimament. Ens encanten. És la costum de voler demostrar quina està pitjor.- E: No són per a tant. A: No ho són amb 20 anys, si m'espere a tenir un fill jo, me les hauràn d'amputar. Aquestes coses mai van a menys. E: Ja, potser hauríes de fer exercici.. A: Clar, em surten per passar-me la vida de peu, i voldràs que quan acabe la jornada me'n vaja a fer exercici. D'això res. A més, si en fera...de què em queixaria? De qual sevol altra cosa...jaja! Però és que la natura és molt cruel. Fer-se major no mola. Pensa amb les menopàusiques, si avuí els fan mal els ossos, no tenen més remei que fotre's, perquè demà només els pot fer que més i més mal...I tot això sense tenir cap malaltia greu.
