Ja ha acabat. Bé, oficialment demà a les 12, però jo ja no aniré. He aconseguit anar per segona vegada a la Campus Party pel morro i cada volta m'agrada més (a pesar d'estar currant). També és cert que voldria haver pogut connectar més, i participar d'alguna activitat que no sé ni quan han fet. Algún any, fins i tot, aniré a no treballar. He trobat un parell d'amics, i he fet altres tants. La gent és encantadora (especialment si ets dona i vas sola). Hi ha molt de bon rotllo. Sempre hi ha qui se'n pasa, hi havia un grup d'exagerats que pareixia que no haguéren vist dones en sa vida, tu! També feien coses molt rares, tipus crits que només ells deuen entendre...o tenir un pernil entre torre i torre de ordinador. Jajajaja!! Genials!! Es porten tots fenomenal, sí senyor. Les activitats...vaig a posar-vos un video molt xulo que ha fet un company allí. El col·lega anava amb un patinet (ja que el recimpte es enorme) filmant tot el que li semblava interesant i després va fer els 3 videos:
Els altres dos son: http://www.youtube.com/watch?v=_Y2nT-TpbJM http://www.youtube.com/watch?v=2lHjAi_a6d4
Ahí ja teniu molt per fer-vos una idea de com pinta la cosa. Pero per si de cas, encara vos deixe jo en unes fotos del que hem fet.
Homenet del simulador aèri: Anna intentant convénçer "amics" als companys de joc d'un xic!!!XD Todo vale ;) Uno dels milers...no puc posar tot el que hi havia, supose que els més coneguts son la peixera, la torre del Senyor dels Anells...etc. Les meues companyes, molt guapes i majes.Hi ha qui haguéra disfrutat molt, m'equivoque?? ;)
Buenu,...pare ja, que sinò petaré. Vaig a llavar-me que fa bona falta!!!
Val, el primer que he de fer és demanar-vos un cable. La meua feina ací és recaptar nous adeptes a mi pasado (una web de contactes o algo així), amb una mena de nou blog. De fet, supose que som un reclam un poc artificial i tal. Aquestos díes vaig a fer moltes coses en eixe blog, per si voleu fer-li una ulladeta, que faré alguna coseta divertida (i que supose que després transportaré ací). Estaré molt connectada i camuflada entre els campistes...jeje!!
Val, resulta que heu d'enregistrar-vos en Mi Pasado com a amics meus, i votar el meu blog!!! Voteu i correu la veu. Em feu un favor de bades. Gràcies anticipades!! I passeu-vos que igual hi ha algo xulo i tot!! Jeje!!!
Que de qué tinc por? D'alguns canvis. D'haver tardat tant en trobar-me, en veure què és el que jo vull fer, i dubtar. Adonar-me que hi ha altres coses que m'agraden tantíssim que posen en perill la principal. I com ja sabem tots, dubtar és bo. Dels dubtes sortirà un desengany o una reafirmació. Què és principal i què secundari? Per què estem ací?
I com ja vaig parlar amb l'Outsider, aquestes coses et pasen sol. Ningú et pot ajudar. Són les coses que et formen a tu i que per acompanyat que estigues són exclussivament teues. Si hi ha altres amb tu, el millor que podràn fer és respectar-te i acompanyar-te amb paciència i carinyo, i compartir bones estones amb il·lusió.
...crec que aquestos escrits tan profunds, són una mica hortera, eh??
Nord i Sud però sempre Americà per favor. El model que teniem fins fa no res era el nord-americà. Sí, el típic rubio, alt, ulls clars, elegant, introvertit, fred, calculador i racional (podeu participar a les descripcions, si voleu). Ara per contra, hem passat al sud-americà, el "latino": moreno, expressiu, passional, voluptuós, hortera i exageradament calent. Per veure aquest canvi podem encendre la TV a qualsevol hora de la vesprada. El model tipus BackStreetBoy ha passat al model Reggeatònic. De Gavilanes a El Cuerpo del Deseo fins Rebelde. Pensava que Rebelde pretenia substituir als Gavilanes, fins que vaig veure que el públic destinatari eren adolescents (crec que un adult normal no suporta més de mitja hora). Pobres adolescents. No deixe de pensar qui serà el futur president amb un comportament tant rebel, i tindrà al país en les seues mans...por!! El bombardeig enviat és tal com: SEXE!! POPULARITAT!! FÍSIC, FÍSIC, FÍSIC!!!! I diners, molts diners!! Açò últim molt catxondo, sembla que tots els sudamericans siguen odiosament rics, ehh?? Potser m'estic repetint, crec haver escrit ja açò altra volta...
PD: Ojo als uniformets, i els complements!! No té desperdici!! PPD: Espere que ningú es done per aludit, però vaja tela!!
Una volta vaig llegir un escrit del Quim Monzó que tant m'agrada, que deia que sempre utilitzem les mateixes expressions per parlar del que és molt bo. Té tota la raó del món, jo en gaste ben poques. Així que he fet el llistat del bon rotllo per que tingam mà els que podem usar. Jo ja l'he imprimit i està apegat a l'armari!
Només un parell de cosetes per qui tinga ara taaant de temps com jo.Una cançó que m'agrada molt (no sols del rock viu l'home)...
Air- You make it easy:
Hi ha personetes capaçes de fer sentir que tot té una gran lleugeresa. M'agrada la lleugeresa. I m'agrada la cançó.
I vés per on, l'altra cançó que deixaré és tot el contrari. És realtment pesada i mooolt canyera. Espere que vos agrade perquè a mi em pareixen genials. Els utilitzen de vegades en anuncis, potser vos sonen. Fanfare Ciocarlia- Manea Cu Voca
Diferents i genials, cadascuna representant una cultura.
No parlaré d'ahir, parlaré d'avuí, que encara no he sortit de casa. Un any més, en acabar els exàmens, he fet neteja. Encara estic fent-la, hi ha molt que netejar. Però els calaixos... jeje. Són el pitjor de netejar. Sóc algo gorrina jo, ho aguarde tot. I clar, quan em pose a ordenar tarde el doble perquè trobe molts records. Només he fet dos calaixos, els més curts, i ja he trobat: Una foto de Toni i Anneta de nanos, una de les personetes que tant m'alegren de menudetes, una de Luci amb Adonis prenent el sol de Decembre, una postaleta d'un museu curiós del viatge a Andorra amb el Centre Excursionista de Montesa, amb Miquel, mil i un escrits excessivament personals de moments molt intensos, dotze bolis que no funcionen, 31 llapis de colors als quals he tret punta i altres tantes xorrades. En breus hauré de pasar a la calaixera dels paperets. Ahí si que estan tots (o molts d'ells) els bitllets de tren a Alacant o a Montesa, agendes de fa anys, on tinc apuntades parides memorables i moltes moñades d'adolescent, alguns diplomes, els horaris de l'ultima volta que vaig treballar al telepizza apuntats als triangles de cartró, tones de pols, i caca per un tubo. Em farà llàstima, però estic disposada a desfer-me'n de moolts d'ells (o ordenar-los només, això dependrà de lo farta que acabe) per: a) no tenen trellat b) no els utilitze mai, ni els faig cas, per tant són inútils c) cal deixar lloc per a futurs records o al final ací no cabrà res
Sempre queda l'opció de portar-ho tot a Montesa i tenir allí una cambra on acumular trastos inútils, però eixa la reserve per als apunts d'anys i anys passats...tal volta més útils.
Supose que aquestes cosetes les feu tots...en fi...altra reflexió annal.
No. Jo no estic preparada. Ahir trobava açò per moltes avingudes:
Era València anit. Sabeu qué són, no??? Eixes cabinetes que poden salvar-te la vida en pleno concert si aconsegueixes desfer-te'n de la cua. Pareixia una idea sensata, fins que veus que n'han posat taaaants, que ja no calen cadires per veure al papa. Directament tots asseguts als WC, amb la porta oberta serà suficient. No crec que càpiguen cadires si no els lleven! Jajaja!! De fet, vaig pensar que per la disposició en que els havien posat, potser hi havia darrere algún d'aquestos artistes bojos, que fan coses curioses amb tota una ciutat i després fan fotos... L'estadi, folrat per totes bandes. Tota l'avinguda Aragó pleneta, i al principi hi ha una part, que estic segura que l'ha fet un escultor, perquè allò no pot ser aleatori.
...quàntes persones han de venir per vàter?... Res, inentaré emigrar si no es fa massa llarg.
Ja ha acabat. Bé, oficialment demà a les 12, però jo ja no aniré. He aconseguit anar per segona vegada a la Campus Party pel morro i cada volta m'agrada més (a pesar d'estar currant). També és cert que voldria haver pogut connectar més, i participar d'alguna activitat que no sé ni quan han fet. Algún any, fins i tot, aniré a no treballar. He trobat un parell d'amics, i he fet altres tants. La gent és encantadora (especialment si ets dona i vas sola). Hi ha molt de bon rotllo. Sempre hi ha qui se'n pasa, hi havia un grup d'exagerats que pareixia que no haguéren vist dones en sa vida, tu! També feien coses molt rares, tipus crits que només ells deuen entendre...o tenir un pernil entre torre i torre de ordinador. Jajajaja!! Genials!! Es porten tots fenomenal, sí senyor. Les activitats...vaig a posar-vos un video molt xulo que ha fet un company allí. El col·lega anava amb un patinet (ja que el recimpte es enorme) filmant tot el que li semblava interesant i després va fer els 3 videos:
Els altres dos son: http://www.youtube.com/watch?v=_Y2nT-TpbJM http://www.youtube.com/watch?v=2lHjAi_a6d4
Ahí ja teniu molt per fer-vos una idea de com pinta la cosa. Pero per si de cas, encara vos deixe jo en unes fotos del que hem fet.
Homenet del simulador aèri: Anna intentant convénçer "amics" als companys de joc d'un xic!!!XD Todo vale ;) Uno dels milers...no puc posar tot el que hi havia, supose que els més coneguts son la peixera, la torre del Senyor dels Anells...etc. Les meues companyes, molt guapes i majes.Hi ha qui haguéra disfrutat molt, m'equivoque?? ;)
Buenu,...pare ja, que sinò petaré. Vaig a llavar-me que fa bona falta!!!
Fins Campus Party 11 companys!!
blogged<33
martes, julio 25, 2006
Val, el primer que he de fer és demanar-vos un cable. La meua feina ací és recaptar nous adeptes a mi pasado (una web de contactes o algo així), amb una mena de nou blog. De fet, supose que som un reclam un poc artificial i tal. Aquestos díes vaig a fer moltes coses en eixe blog, per si voleu fer-li una ulladeta, que faré alguna coseta divertida (i que supose que després transportaré ací). Estaré molt connectada i camuflada entre els campistes...jeje!!
Val, resulta que heu d'enregistrar-vos en Mi Pasado com a amics meus, i votar el meu blog!!! Voteu i correu la veu. Em feu un favor de bades. Gràcies anticipades!! I passeu-vos que igual hi ha algo xulo i tot!! Jeje!!!
Salutacions!!!
blogged<33
viernes, julio 21, 2006
Que de qué tinc por? D'alguns canvis. D'haver tardat tant en trobar-me, en veure què és el que jo vull fer, i dubtar. Adonar-me que hi ha altres coses que m'agraden tantíssim que posen en perill la principal. I com ja sabem tots, dubtar és bo. Dels dubtes sortirà un desengany o una reafirmació. Què és principal i què secundari? Per què estem ací?
I com ja vaig parlar amb l'Outsider, aquestes coses et pasen sol. Ningú et pot ajudar. Són les coses que et formen a tu i que per acompanyat que estigues són exclussivament teues. Si hi ha altres amb tu, el millor que podràn fer és respectar-te i acompanyar-te amb paciència i carinyo, i compartir bones estones amb il·lusió.
...crec que aquestos escrits tan profunds, són una mica hortera, eh??
blogged<33
domingo, julio 16, 2006
Nord i Sud però sempre Americà per favor. El model que teniem fins fa no res era el nord-americà. Sí, el típic rubio, alt, ulls clars, elegant, introvertit, fred, calculador i racional (podeu participar a les descripcions, si voleu). Ara per contra, hem passat al sud-americà, el "latino": moreno, expressiu, passional, voluptuós, hortera i exageradament calent. Per veure aquest canvi podem encendre la TV a qualsevol hora de la vesprada. El model tipus BackStreetBoy ha passat al model Reggeatònic. De Gavilanes a El Cuerpo del Deseo fins Rebelde. Pensava que Rebelde pretenia substituir als Gavilanes, fins que vaig veure que el públic destinatari eren adolescents (crec que un adult normal no suporta més de mitja hora). Pobres adolescents. No deixe de pensar qui serà el futur president amb un comportament tant rebel, i tindrà al país en les seues mans...por!! El bombardeig enviat és tal com: SEXE!! POPULARITAT!! FÍSIC, FÍSIC, FÍSIC!!!! I diners, molts diners!! Açò últim molt catxondo, sembla que tots els sudamericans siguen odiosament rics, ehh?? Potser m'estic repetint, crec haver escrit ja açò altra volta...
PD: Ojo als uniformets, i els complements!! No té desperdici!! PPD: Espere que ningú es done per aludit, però vaja tela!!
blogged<33
viernes, julio 14, 2006
Una volta vaig llegir un escrit del Quim Monzó que tant m'agrada, que deia que sempre utilitzem les mateixes expressions per parlar del que és molt bo. Té tota la raó del món, jo en gaste ben poques. Així que he fet el llistat del bon rotllo per que tingam mà els que podem usar. Jo ja l'he imprimit i està apegat a l'armari!
Totes aquestes virtuts i més són les que una té ;o)
blogged<33
domingo, julio 09, 2006
Només un parell de cosetes per qui tinga ara taaant de temps com jo.Una cançó que m'agrada molt (no sols del rock viu l'home)...
Air- You make it easy:
Hi ha personetes capaçes de fer sentir que tot té una gran lleugeresa. M'agrada la lleugeresa. I m'agrada la cançó.
I vés per on, l'altra cançó que deixaré és tot el contrari. És realtment pesada i mooolt canyera. Espere que vos agrade perquè a mi em pareixen genials. Els utilitzen de vegades en anuncis, potser vos sonen. Fanfare Ciocarlia- Manea Cu Voca
Diferents i genials, cadascuna representant una cultura.
No paseu calor!!
blogged<33
martes, julio 04, 2006
No parlaré d'ahir, parlaré d'avuí, que encara no he sortit de casa. Un any més, en acabar els exàmens, he fet neteja. Encara estic fent-la, hi ha molt que netejar. Però els calaixos... jeje. Són el pitjor de netejar. Sóc algo gorrina jo, ho aguarde tot. I clar, quan em pose a ordenar tarde el doble perquè trobe molts records. Només he fet dos calaixos, els més curts, i ja he trobat: Una foto de Toni i Anneta de nanos, una de les personetes que tant m'alegren de menudetes, una de Luci amb Adonis prenent el sol de Decembre, una postaleta d'un museu curiós del viatge a Andorra amb el Centre Excursionista de Montesa, amb Miquel, mil i un escrits excessivament personals de moments molt intensos, dotze bolis que no funcionen, 31 llapis de colors als quals he tret punta i altres tantes xorrades. En breus hauré de pasar a la calaixera dels paperets. Ahí si que estan tots (o molts d'ells) els bitllets de tren a Alacant o a Montesa, agendes de fa anys, on tinc apuntades parides memorables i moltes moñades d'adolescent, alguns diplomes, els horaris de l'ultima volta que vaig treballar al telepizza apuntats als triangles de cartró, tones de pols, i caca per un tubo. Em farà llàstima, però estic disposada a desfer-me'n de moolts d'ells (o ordenar-los només, això dependrà de lo farta que acabe) per: a) no tenen trellat b) no els utilitze mai, ni els faig cas, per tant són inútils c) cal deixar lloc per a futurs records o al final ací no cabrà res
Sempre queda l'opció de portar-ho tot a Montesa i tenir allí una cambra on acumular trastos inútils, però eixa la reserve per als apunts d'anys i anys passats...tal volta més útils.
Supose que aquestes cosetes les feu tots...en fi...altra reflexió annal.
blogged<33
sábado, julio 01, 2006
No. Jo no estic preparada. Ahir trobava açò per moltes avingudes:
Era València anit. Sabeu qué són, no??? Eixes cabinetes que poden salvar-te la vida en pleno concert si aconsegueixes desfer-te'n de la cua. Pareixia una idea sensata, fins que veus que n'han posat taaaants, que ja no calen cadires per veure al papa. Directament tots asseguts als WC, amb la porta oberta serà suficient. No crec que càpiguen cadires si no els lleven! Jajaja!! De fet, vaig pensar que per la disposició en que els havien posat, potser hi havia darrere algún d'aquestos artistes bojos, que fan coses curioses amb tota una ciutat i després fan fotos... L'estadi, folrat per totes bandes. Tota l'avinguda Aragó pleneta, i al principi hi ha una part, que estic segura que l'ha fet un escultor, perquè allò no pot ser aleatori.
...quàntes persones han de venir per vàter?... Res, inentaré emigrar si no es fa massa llarg.
Hi ha qui haguéra disfrutat molt, m'equivoque?? ;)
