Coses com aquestes són el resultat d'una recerca per a una presentació d'un treball de sexualitat.
Pareixia més fàcil del que és. O bé tenim idees difuses o confoses. La recerca era d'imatges que tinguéren a veure amb el tema. I els resultats de 4 tipus:
1) Fotos eròtiques (o pseudoeròtiques, al vostre gust). Hi ha molt boniques, molt romàntiques, i molt horteres. Però el sexe està sobreentés. 2) Les imatges de tipus biològic. 3) Les de tipus còmic. Hi ha de molt bones. 4) Les imatges porno. Generalment d'un cutre que tomba d'esquenes...(deleiteu-vos amb l'enllaç...que vaja tela! Entre fàstic i risa, espere haver-ne triat uno bó, no sóc aficionada, no em convenç gens ni mica tanta irrealitat).
Hi ha molt poques imatges naturals, moolt poques. Creia que em seria més fàcil trobar sexe natural avuí dia. I no, continuem amb aquestes 4 visions que no inclouen...bé, no inclouen la que jo considere millor. Val, escribint-ho m'acave d'adonar del que pasa. He trobat extranyíssim que no hi hagués a internet algo tan comú-quotidià des d'una perspectiva que a mi m'agrada. Jajaja! Ok, ja està clar. El problema és del meu esquema mental. Com se m'ha ocorregut no ajustar la meua idea de sexualitat a la que hi ha???
PD: He posat enllaços a algunes xules. PPD: En la foto de l'últim post hi ha una errata... PPPD:Cal que explique el sentit de la foto?
O millor dit tot el contrari. Despertar d'un somni. Somiar és l'art genuí de trencar les barreres de la percepció ordinària. Busque a la meua vida la interpretació dels somnis...
És un dels plaers de la vida. Tothom sap que com a mínim de la meva vida. Dormir. Dormir tantes hores com siga possible. Plaer tots els dies de l'any i a tot hora. Al sol, escoltant la plutja tapada fins dalt, dormir amb el silenci de la biblioteca o en classe en tercera fila, dormir a la platja, dormir amb soroll, dormir sol i acompanyat, dormir dalt o baix, dormir de cansanci, dormir d'aborriment, dormir reparador. Cap problema?? Dormir és signe de salut, qui no dorm no està bé. Ara bé, qui dorm massa...què? Jajaja!!!
"... estropéase el mosto, las mieses se agostan; si toca un árbol, éste se marchita; por su roce, sale orín al hierro. Los perros que la oliesen, echarían espumarajos por su boca, y morirán por espasmos. Si mirase a los ojos de una mujer encinta, graves daños podrían venir sobre el hijo..." Plinio el Viejo.
Anna té un virus a l'ordinador. Un darrere d'altre. Té un antivirus recen instalat (que li fa ben poc). Anna té com a company al dormitori, una palometa enorme. Una...un exèrcit. Anna té calor i fred estos dies, algo incòmode. Anna té massa feina amuntonada i massa despeses (gran indicador d'activitat no estudiantil). En front de la facultat Anna té uns arbres molt grans que han tret flors morades fent del carrer una catifa preciosa. Té obstacles per culpa de milers d'obres a l'avinguda. Té un nou carril bici per anar a la platja aquest estiu sense ser el blanc de la fúria dels cotxes (jo tot es buscar les coses bones de la Copamerica). Té bateria al mòbil i a l'mp3. Té ganes de llegir. Té uns cereals que no estan tan bons com els anteriors, però si amplieu la foto, voreu com de boig et poden tornar!!!
A Anna li agrada parlar de coses quotidianes.
PD: Anna ha vist un monòleg del de la Hora Chananteeee!!!XD
No crec en els polítics ni en la democràcia, no crec en les respostes fàcils a grans problemes, no crec en un canvi radical, no crec en les coses eternes ni crec en el 100% No crec en la puresa, no crec en les rebaixes, no crec en l'horòscop ni en la primavera. No crec en la perfecció.
Ja ho deia Manu Chao: Todo es mentira en este mundo, todo es mentira la verdad... I els Lax'n'Busto també tenen alguna cosa a dir.
El goset que va arribar solet i sense collaret al Telepizza, on estàvem treballant aquella nit. Aquell goset que tots voliem i no podiem... estava espantat i famolenc (al Telepizza, tonto no era). No vaig poder evitar-ho, me'l vaig portar a casa amb un cordó de sabatilla al coll...inútil, no volia caminar. Vaig tindre que agafar-lo al braç, amb la motxilla i la bici a l'altre. Estava prou brut. Al final acabà dins la motxilla amb el cabet fora. Li venia al pèl. Arribe a casa i a Pau li encantà!!! El vam llavar i posar menjaret. Però no volia dormir, volia estar amb nosaltres i jugar. Jugar, jugar i jugar!!! El nom, Pau deia que com era un gos arreplegat de manera punki, que s'hauria de dir Tronco, o pusa. Tronco!! (Tronco resultó ser perra. No falla. Això demostrava el que sabem de gossets) Mare no el volia a casa, i menys quan veia que ho rosegava tot. Però jo volia tornar sempre prompte a casa per a que no estiguera solet. S'alegrava tant de voret!! I pixava taaaaant! I el que no era pipi tambéee! Li buscarem amo en dues setmanes. Massa temps, massa carinyo. Però el temps s'acabà. A la "perrera" no accepten gossos que no estiguen ferits o prenyades. No poden amb tots els que abandonen. ...y nunca más se supo... ains, el trobe a faltar!
PD: Lliçó apresa: No prengues una responsabilitat amb la qual no pots carregar.
La X és la lletra elegida!! Per què? Doncs mira, a la meua facultat els mestres pasen una prova: si saben pronunciar la X van al carrer. Ells només poden pronunciar "sessual" "essitus" "essamen" "essitasión"...etc. Serà perquè la X és la lletra que utilitzem per omplir un paràmetre qualsevol? O serà perquè les pelis porno venen amb eixa marca de casa? Potser per American Histori X? Pel Doctor X? Per X-men? Pels eX? Perquè hi ha qui els utilitza com a besos (encara no sé bé quin sentit té XXX) ? Ens deixaran amb l'intriga i sense "despejar x"
Àries és ambiciosa. Molt. Sempre vol més (però sap disfrutar amb ben poc).
Cada volta més i més. Pareix que va a engullir-me però potser no ho farà. Són moltes les coses a les que no vull renunciar, i sempre les mateixes ixen perjudiacdes. Voldria tenir temps per estudiar molt i traure-ho tot a temps, voldria tenir més temps per cuidar a qui estime (encara dec alguna visita per ahí), voldria treballar a un ritme prudent i sufucuent, tenir temps per cuidar-me fisica i psicològicament, per fer cosetes al blog, per no perdre els passetjos amb bici tan fantàstics, o altres aficions. Voldria vore cada setmana a la família. I als amics també. Poder mantenir-ho tot i fer-ho bé. Perquè fer-ho mal no entra en els meus plans. I renunciar tampoc. Em costa molt prendre decisions de renuncia, com si em deixe o no algun examen. No acostume a fer-ho. Però si he de renunciar a alguna cosa d'aquestes, a quina és? Involuntàriament als estudis. Ells ixen perjudicats, perquè són els que més esgoten. I perquè la meua salut mental depén de com em cuide. No renuncie a dormir, a menjar, o a tenir temps per a mi. Això no puc, ni vull. Sóc persona abans que estudiant. El temps apreta, però vull disfrutar de totes aquestes coses, i no he de deixar que pasen sense valorarles per eixir-me'n de rosetes. No és la meua manera d'actuar. Comporta un risc. I intentar mantenir l'equilibri estressa molt si s'allarga. Queden dos mesos. Dos mesos en els quals la gent no para d'oferir-te plans cadascun millor que l'anterior. Forçaaaaa!!! I tambe força de voluntat!! Que dir que no als diners o als plans molons...costa!!!
PD: Anti-capitalista (jum), açí tots estudiem per ser més capitalistes el dia de demà. Hipocresia a part, jo voldré casa, cotxe, ordinador, mòbil, un bon equipet de música, samarretes i sopars amb amigatxos.
PPD: Outsider, trobe de no posar coses que siguen massa aborrides per a qui llig, però mira, aquest post sé que no és geeeens interesant i allà va. Jeje! Tens dret a un capon per destroçar el blog.
Altres hobbies (estic esperant una classe ;o) )...
Ací la problemàtica en la qual ens trobem moltes dones. Són moltes coses, molts factors els que fan que no sigues lliure. Massa eleccions, ninguna ideal. El que és bo per a unes coses és roin per altres...eterna lluita personal contra un mateix.
L'eslogan a deiaxar seria: "Precausión amigo conductor", de no ser perquè la precaució canvia segons mires d'evadir problemes immediats o a llarg plaç.
Així que ho deixaré amb un: "Sort, i que cadascú faça el que puga".
PD: Estudiar ciències de la Salut no ajuda a oblidar-te'n. PPD: Querido lector, siento ser mujer y hablar tanto de ello. Yo no elegí.
**to simio pajillero!!! A migdia he topat amb ell a la facultat, on estavem als ordinadors. He vist més fotos pseudo-pornogràfiques que en ma vida. De dones, això ni ho dubteu.
Ja he escrit de l'amiga possessiva, i avuí li toca a l'amic, a l'amic que té eixe humor degradant i que em fa tan poca gràcia. Aquell simio que no fa ascos a res (excepte a la obesitat femenina) i això mateix és el que té. No sé si és un problema de la meva educació conservadora, o un problema de la absent vida sexual d'aquestes personetes. A mí l'humor picant em pot fer molta gràcia, però açò no me'n fa gens. Tots tinguem algún especimen d'aquestos prop. Ells, a més, consideren que aquest és el comportament normal i es sorprenen moltíssim si els comentes algo (I mira que per a què siga jo qui diu res d'animalades...) . Supose que pensen que és normal perquè cap home els cridarà l'atenció per un comportament tan masclista. I també supose que açò no es fa perquè se suposa que estan bromejant. Però no ho fan!!
2 Incidents en convivència d'amics m'irritaren molt fa poc. En el primer jo defenia a dos amics quan el simio pretenia incloure'ls a tots al mateix sac. Ells no obriren la boca en defensa de res, el qual...bé. Però jo SÉ que tots no sou així ni de lluny (corregiu-me si m'equivoque, per favor. És l'ultim per decidir ja la meua sexualitat...). En el segon incident tres, entre els quals estaven els defesos anteriorment, demostraven ser bastant simios fent algo que no haguéren fet mai de la vida ni molt menys, si qui requeria un favor absurd no hagués sigut dona. Ells no sabien si era guapa, si era jove, si tenia parella amb ella...res, però era dona i era suficient. Això afegit a que em deixaren sola i desproveida d'algun element bàsic, em va fer entrar en un estat d'ira tremendíssim. Llàstima. Et pots sorprende!
Potser en aquest cas estic fent jo d'amiga possessiva, però de veres, és patètic vore com a voltes feu el simio primate per qualsevol dona sense cap filtre més que l'obesitat.
També pense que si que és de veres que en el repartiment de béns físics déu va inclinar prou la balança. Hi ha coses que són boniques i punt. Continue amb la meva teoria que tota dona jove, només per ser dona i ser jove té un cert poder que no podria descriure. Però joder...
Ho sent per la part de sector masculí lector que es done per al·ludit. Avuí vos toca...:P
PD: Canvi radical: Si em pagaren a mí per cada volta que reb un paperet de propaganda en compte de a qui repartix...feiem més diners segur!!
Buscava una estació de tren. No hi havia cap poble prop, així que decidisc seguir els rails del terra que acabe de trobar. Tenen gespa al damunt, qui sap si seran útils encara...no tinc altra opció. Estic perduda, així que millor seguir un possible senyal. De camí trobe a una brigada policial buscant a un home que sempre es suicida tirant-se a la via. Estan enfadats. No saben qué fer amb ell. Vigilen i vigilen per evitar-ho, però el suicida sempre acaba sortint-se'n amb la seua. No els puc ajudar, continue. Començe a vore una estació prou deixada i aillada allà lluny. Però de sobte porte un gran equipatge, dues maletes de carro bastant grans. Es de vesprada i el dia està posant-se amenaçant. Fa vent. Arribe a l'estació. Molta gent espera. Pregunte si va a València. Si que va. Es posa a ploure prou. Es molest però no mulla.
Puje al primer tren que arriba corrent, molt insegura. Pregunte com sempre faig. Els nervis m'han fet perdre l'equipatge i el tren ja ha arrancat. La senyora revisora em perseguix. Està enfadada per alguna cosa. Trobe un extrany amb cara simpàtica i pinta pobra que m'ajuda. Em diu que el tren només fa tres parades i és cíclic, que em quede quieta i tornaré al poble on he perdut les maletes. Obeesc i pareix que la revisora es queda més tranquila. Només dues parades. El tren esta mullat i es sent la plutja forta. Pero els passatgers secs i seriosos, com sempre.
Recupere les maletes i torne a pujar, ell em durá de nou.
Coses com aquestes són el resultat d'una recerca per a una presentació d'un treball de sexualitat.
Pareixia més fàcil del que és. O bé tenim idees difuses o confoses. La recerca era d'imatges que tinguéren a veure amb el tema. I els resultats de 4 tipus:
1) Fotos eròtiques (o pseudoeròtiques, al vostre gust). Hi ha molt boniques, molt romàntiques, i molt horteres. Però el sexe està sobreentés. 2) Les imatges de tipus biològic. 3) Les de tipus còmic. Hi ha de molt bones. 4) Les imatges porno. Generalment d'un cutre que tomba d'esquenes...(deleiteu-vos amb l'enllaç...que vaja tela! Entre fàstic i risa, espere haver-ne triat uno bó, no sóc aficionada, no em convenç gens ni mica tanta irrealitat).
Hi ha molt poques imatges naturals, moolt poques. Creia que em seria més fàcil trobar sexe natural avuí dia. I no, continuem amb aquestes 4 visions que no inclouen...bé, no inclouen la que jo considere millor. Val, escribint-ho m'acave d'adonar del que pasa. He trobat extranyíssim que no hi hagués a internet algo tan comú-quotidià des d'una perspectiva que a mi m'agrada. Jajaja! Ok, ja està clar. El problema és del meu esquema mental. Com se m'ha ocorregut no ajustar la meua idea de sexualitat a la que hi ha???
PD: He posat enllaços a algunes xules. PPD: En la foto de l'últim post hi ha una errata... PPPD:Cal que explique el sentit de la foto?
blogged<33
sábado, mayo 27, 2006
O millor dit tot el contrari. Despertar d'un somni. Somiar és l'art genuí de trencar les barreres de la percepció ordinària. Busque a la meua vida la interpretació dels somnis...
És un dels plaers de la vida. Tothom sap que com a mínim de la meva vida. Dormir. Dormir tantes hores com siga possible. Plaer tots els dies de l'any i a tot hora. Al sol, escoltant la plutja tapada fins dalt, dormir amb el silenci de la biblioteca o en classe en tercera fila, dormir a la platja, dormir amb soroll, dormir sol i acompanyat, dormir dalt o baix, dormir de cansanci, dormir d'aborriment, dormir reparador. Cap problema?? Dormir és signe de salut, qui no dorm no està bé. Ara bé, qui dorm massa...què? Jajaja!!!
Estiu espera'm!!!!
blogged<33
jueves, mayo 25, 2006
"... estropéase el mosto, las mieses se agostan; si toca un árbol, éste se marchita; por su roce, sale orín al hierro. Los perros que la oliesen, echarían espumarajos por su boca, y morirán por espasmos. Si mirase a los ojos de una mujer encinta, graves daños podrían venir sobre el hijo..." Plinio el Viejo.
...i que jo tinga açò tots els mesos...
¬¬
blogged<33
martes, mayo 23, 2006
Anna té un virus a l'ordinador. Un darrere d'altre. Té un antivirus recen instalat (que li fa ben poc). Anna té com a company al dormitori, una palometa enorme. Una...un exèrcit. Anna té calor i fred estos dies, algo incòmode. Anna té massa feina amuntonada i massa despeses (gran indicador d'activitat no estudiantil). En front de la facultat Anna té uns arbres molt grans que han tret flors morades fent del carrer una catifa preciosa. Té obstacles per culpa de milers d'obres a l'avinguda. Té un nou carril bici per anar a la platja aquest estiu sense ser el blanc de la fúria dels cotxes (jo tot es buscar les coses bones de la Copamerica). Té bateria al mòbil i a l'mp3. Té ganes de llegir. Té uns cereals que no estan tan bons com els anteriors, però si amplieu la foto, voreu com de boig et poden tornar!!!
A Anna li agrada parlar de coses quotidianes.
PD: Anna ha vist un monòleg del de la Hora Chananteeee!!!XD
blogged<33
sábado, mayo 20, 2006
No crec en els polítics ni en la democràcia, no crec en les respostes fàcils a grans problemes, no crec en un canvi radical, no crec en les coses eternes ni crec en el 100% No crec en la puresa, no crec en les rebaixes, no crec en l'horòscop ni en la primavera. No crec en la perfecció.
Ja ho deia Manu Chao: Todo es mentira en este mundo, todo es mentira la verdad... I els Lax'n'Busto també tenen alguna cosa a dir.
blogged<33
viernes, mayo 19, 2006
El goset que va arribar solet i sense collaret al Telepizza, on estàvem treballant aquella nit. Aquell goset que tots voliem i no podiem... estava espantat i famolenc (al Telepizza, tonto no era). No vaig poder evitar-ho, me'l vaig portar a casa amb un cordó de sabatilla al coll...inútil, no volia caminar. Vaig tindre que agafar-lo al braç, amb la motxilla i la bici a l'altre. Estava prou brut. Al final acabà dins la motxilla amb el cabet fora. Li venia al pèl. Arribe a casa i a Pau li encantà!!! El vam llavar i posar menjaret. Però no volia dormir, volia estar amb nosaltres i jugar. Jugar, jugar i jugar!!! El nom, Pau deia que com era un gos arreplegat de manera punki, que s'hauria de dir Tronco, o pusa. Tronco!! (Tronco resultó ser perra. No falla. Això demostrava el que sabem de gossets) Mare no el volia a casa, i menys quan veia que ho rosegava tot. Però jo volia tornar sempre prompte a casa per a que no estiguera solet. S'alegrava tant de voret!! I pixava taaaaant! I el que no era pipi tambéee! Li buscarem amo en dues setmanes. Massa temps, massa carinyo. Però el temps s'acabà. A la "perrera" no accepten gossos que no estiguen ferits o prenyades. No poden amb tots els que abandonen. ...y nunca más se supo... ains, el trobe a faltar!
PD: Lliçó apresa: No prengues una responsabilitat amb la qual no pots carregar.
blogged<33
lunes, mayo 15, 2006
Altra bogeria sense massa sentit. Ja tardava...
blogged<33
jueves, mayo 11, 2006
La X és la lletra elegida!! Per què? Doncs mira, a la meua facultat els mestres pasen una prova: si saben pronunciar la X van al carrer. Ells només poden pronunciar "sessual" "essitus" "essamen" "essitasión"...etc. Serà perquè la X és la lletra que utilitzem per omplir un paràmetre qualsevol? O serà perquè les pelis porno venen amb eixa marca de casa? Potser per American Histori X? Pel Doctor X? Per X-men? Pels eX? Perquè hi ha qui els utilitza com a besos (encara no sé bé quin sentit té XXX) ? Ens deixaran amb l'intriga i sense "despejar x"
blogged<33
miércoles, mayo 10, 2006
Àries és ambiciosa. Molt. Sempre vol més (però sap disfrutar amb ben poc).
Cada volta més i més. Pareix que va a engullir-me però potser no ho farà. Són moltes les coses a les que no vull renunciar, i sempre les mateixes ixen perjudiacdes. Voldria tenir temps per estudiar molt i traure-ho tot a temps, voldria tenir més temps per cuidar a qui estime (encara dec alguna visita per ahí), voldria treballar a un ritme prudent i sufucuent, tenir temps per cuidar-me fisica i psicològicament, per fer cosetes al blog, per no perdre els passetjos amb bici tan fantàstics, o altres aficions. Voldria vore cada setmana a la família. I als amics també. Poder mantenir-ho tot i fer-ho bé. Perquè fer-ho mal no entra en els meus plans. I renunciar tampoc. Em costa molt prendre decisions de renuncia, com si em deixe o no algun examen. No acostume a fer-ho. Però si he de renunciar a alguna cosa d'aquestes, a quina és? Involuntàriament als estudis. Ells ixen perjudicats, perquè són els que més esgoten. I perquè la meua salut mental depén de com em cuide. No renuncie a dormir, a menjar, o a tenir temps per a mi. Això no puc, ni vull. Sóc persona abans que estudiant. El temps apreta, però vull disfrutar de totes aquestes coses, i no he de deixar que pasen sense valorarles per eixir-me'n de rosetes. No és la meua manera d'actuar. Comporta un risc. I intentar mantenir l'equilibri estressa molt si s'allarga. Queden dos mesos. Dos mesos en els quals la gent no para d'oferir-te plans cadascun millor que l'anterior. Forçaaaaa!!! I tambe força de voluntat!! Que dir que no als diners o als plans molons...costa!!!
PD: Anti-capitalista (jum), açí tots estudiem per ser més capitalistes el dia de demà. Hipocresia a part, jo voldré casa, cotxe, ordinador, mòbil, un bon equipet de música, samarretes i sopars amb amigatxos.
PPD: Outsider, trobe de no posar coses que siguen massa aborrides per a qui llig, però mira, aquest post sé que no és geeeens interesant i allà va. Jeje! Tens dret a un capon per destroçar el blog.
Altres hobbies (estic esperant una classe ;o) )...
blogged<33
martes, mayo 09, 2006
Ací la problemàtica en la qual ens trobem moltes dones. Són moltes coses, molts factors els que fan que no sigues lliure. Massa eleccions, ninguna ideal. El que és bo per a unes coses és roin per altres...eterna lluita personal contra un mateix.
L'eslogan a deiaxar seria: "Precausión amigo conductor", de no ser perquè la precaució canvia segons mires d'evadir problemes immediats o a llarg plaç.
Així que ho deixaré amb un: "Sort, i que cadascú faça el que puga".
PD: Estudiar ciències de la Salut no ajuda a oblidar-te'n. PPD: Querido lector, siento ser mujer y hablar tanto de ello. Yo no elegí.
**to simio pajillero!!! A migdia he topat amb ell a la facultat, on estavem als ordinadors. He vist més fotos pseudo-pornogràfiques que en ma vida. De dones, això ni ho dubteu.
Ja he escrit de l'amiga possessiva, i avuí li toca a l'amic, a l'amic que té eixe humor degradant i que em fa tan poca gràcia. Aquell simio que no fa ascos a res (excepte a la obesitat femenina) i això mateix és el que té. No sé si és un problema de la meva educació conservadora, o un problema de la absent vida sexual d'aquestes personetes. A mí l'humor picant em pot fer molta gràcia, però açò no me'n fa gens. Tots tinguem algún especimen d'aquestos prop. Ells, a més, consideren que aquest és el comportament normal i es sorprenen moltíssim si els comentes algo (I mira que per a què siga jo qui diu res d'animalades...) . Supose que pensen que és normal perquè cap home els cridarà l'atenció per un comportament tan masclista. I també supose que açò no es fa perquè se suposa que estan bromejant. Però no ho fan!!
2 Incidents en convivència d'amics m'irritaren molt fa poc. En el primer jo defenia a dos amics quan el simio pretenia incloure'ls a tots al mateix sac. Ells no obriren la boca en defensa de res, el qual...bé. Però jo SÉ que tots no sou així ni de lluny (corregiu-me si m'equivoque, per favor. És l'ultim per decidir ja la meua sexualitat...). En el segon incident tres, entre els quals estaven els defesos anteriorment, demostraven ser bastant simios fent algo que no haguéren fet mai de la vida ni molt menys, si qui requeria un favor absurd no hagués sigut dona. Ells no sabien si era guapa, si era jove, si tenia parella amb ella...res, però era dona i era suficient. Això afegit a que em deixaren sola i desproveida d'algun element bàsic, em va fer entrar en un estat d'ira tremendíssim. Llàstima. Et pots sorprende!
Potser en aquest cas estic fent jo d'amiga possessiva, però de veres, és patètic vore com a voltes feu el simio primate per qualsevol dona sense cap filtre més que l'obesitat.
També pense que si que és de veres que en el repartiment de béns físics déu va inclinar prou la balança. Hi ha coses que són boniques i punt. Continue amb la meva teoria que tota dona jove, només per ser dona i ser jove té un cert poder que no podria descriure. Però joder...
Ho sent per la part de sector masculí lector que es done per al·ludit. Avuí vos toca...:P
PD: Canvi radical: Si em pagaren a mí per cada volta que reb un paperet de propaganda en compte de a qui repartix...feiem més diners segur!!
blogged<33
martes, mayo 02, 2006
L'atac dels nens Kinder...
...acollona, eh?
blogged<33
Buscava una estació de tren. No hi havia cap poble prop, així que decidisc seguir els rails del terra que acabe de trobar. Tenen gespa al damunt, qui sap si seran útils encara...no tinc altra opció. Estic perduda, així que millor seguir un possible senyal. De camí trobe a una brigada policial buscant a un home que sempre es suicida tirant-se a la via. Estan enfadats. No saben qué fer amb ell. Vigilen i vigilen per evitar-ho, però el suicida sempre acaba sortint-se'n amb la seua. No els puc ajudar, continue. Començe a vore una estació prou deixada i aillada allà lluny. Però de sobte porte un gran equipatge, dues maletes de carro bastant grans. Es de vesprada i el dia està posant-se amenaçant. Fa vent. Arribe a l'estació. Molta gent espera. Pregunte si va a València. Si que va. Es posa a ploure prou. Es molest però no mulla.
Puje al primer tren que arriba corrent, molt insegura. Pregunte com sempre faig. Els nervis m'han fet perdre l'equipatge i el tren ja ha arrancat. La senyora revisora em perseguix. Està enfadada per alguna cosa. Trobe un extrany amb cara simpàtica i pinta pobra que m'ajuda. Em diu que el tren només fa tres parades i és cíclic, que em quede quieta i tornaré al poble on he perdut les maletes. Obeesc i pareix que la revisora es queda més tranquila. Només dues parades. El tren esta mullat i es sent la plutja forta. Pero els passatgers secs i seriosos, com sempre.
Recupere les maletes i torne a pujar, ell em durá de nou.
Coses com aquestes són el resultat d'una recerca per a una presentació d'un treball de sexualitat.
foto?
